La tevetrització dels pòdcasts

Nervi continua la tendència del 3Cat a limitar la llibertat dels pòdcasts que vol reproduir

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

He sentit gent comentant les vacances de podcasters amb una avidesa que només podria comparar a la barreja d’enveja i adulació que destil·lava la meva àvia amb la família reial llegint les pàgines de l’Hola. Em sé de memòria el mig somriure d’orgull per formar part dels cercles verds que et permeten estar al dia dels rumors. A Catalunya, el fenomen de la celebritat de nínxol està lligat a l’efecte d’intimitat i autenticitat que el circuit dels pòdcasts ha aconseguit generar al marge dels mitjans convencionals. Davant del tap generacional que impedia l’entrada a la terra promesa dels sous públics de la Corpo, la sobreproducció d’estudiants de Periodisme i Humanitats ha fet com la vida a Jurassic Park, que s’obre camí. T’agradessin més o menys tots aquests camins feréstecs, ara TV3 està passant la màquina d’asfaltar.

Andrea Gumes a ‘Nervi‘.

Hauria pogut titular a l’inrevés: la podcastització de tevetrès. En els dos casos hi hauria hagut un error simptomàtic, que és que TV3 ja no existeix del tot perquè ara n’hem de dir 3Cat. La dificultat per superar el nom antic és el millor símptoma que l’operació de dissoldre les barreres entre la tele de tota la vida i la salvatgia d’Internet potser no és tan bona idea com sembla o no s’està fent del tot bé. Com una jungla que et sotmet a la pressió darwiniana de l’algoritme, la Internet privada fa el mecanisme de selecció natural perquè després arribin els conservadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i s’enduguin els més afortunats al parc natural del digital públic. Llevat dels casos de fitxatges estrella, podríem pensar que ens trobem davant d’una simple repetició del mecanisme clàssic de transferència entre el centre i els marges. Però que tota la dialèctica sigui retransmesa a través dels nostres mòbils fa algunes diferències.

L’exemple més recent és Nervi, el nou programa cultural del 3Cat. Nervi hauria de ser la gran aposta cultural de la temporada perquè s’emet per televisió els dijous a dos quarts de dotze, el millor espai que el canal principal concedeix a un programa on es parla de llibres, música, i fins i tot d’obres de teatre. Aital honor s’explica pel desig de la tele d’apoderar-se de l’aura contracultural i les adhesions excepcionalment personals que havia aconseguit la presentadora Andrea Gumes al multivers dels pòdcasts. Gumes, periodista cultural que presenta el programa amb entusiasme pulcre i és una entrevistadora sensacional, té una reputació de prescriptora independent guanyada a còpia de descobrir noms i temes que no eren els de sempre. En els pòdcasts amb què va fer-se un nom, l’estil conversacional i el lluïment de les costures d’amistats extralaborals entre la presentadora i els seus col·laboradors oferia als oients la possibilitat de relacionar-se amb un contingut més particular i desimbolt que els canals habituals, el plaer de sentir parlar algú del que li agrada genuïnament i no del que un director de continguts que boomereja creu que t’hauria d’agradar. Igual que amb Juliana Canet al Que no surti d’aquí i Alba Riera a La Turra, o tal com va passar amb Joel Díaz a Zona Franca, amb Nervi el 3Cat vol que Gumes porti la seva màgia digital-generacional a la casa gran.

Però el que estem veient amb totes aquestes operacions és que els pòdcasts perden part de la gràcia de ser pòdcasts i els programes part de la gràcia de ser programes. L’obligació de ser generalista i precís del directe televisiu allisa les incorreccions i digressions que fan que els pòdcasts sonin tan autèntics. A l’inrevés, la voluntat de reproduir la complicitat conversadora dels podcasters rebaixa l’ambició audiovisual i dona una preponderància exagerada a la veu, que no per casualitat és més barata que la imatge. El llenguatge del pòdcast va sorgir com una adaptació a la falta de pressupost, i ara s’està convertint en una excusa per retallar pressupostos. A més, amb cada recomanació que els seguidors de sempre del pòdcast de Gumes detectem com a imposada, l’obligació de fer d’agenda pública que imposa la direcció de la cadena erosiona la mística de prescriptora independent. Com passa a la resta de casos de tevetrització, tens la sensació que Andrea Gumes intenta fer un pòdcast i el 3Cat intenta que faci un programa convencional. En comptes de remar juntes, que podria acabar passant algun dia, ara per ara sembla que les dues forces juguen a la contra l’una de l’altra.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació