D’ones, la revolució de les dones en la música

Cinc-centes dones eren les que volia reunir el Grup Enderrock, amb la periodista Helena Morén al capdavant, per tal de dur a terme una exposició sobre les creadores del món de la música catalana. Però la idea inicial va quedar curta. Ara, el Palau Robert acull D’ones, (R)evolució de les dones en la música, on s’hi mostren 1.000 compositores, cantants i músiques del panorama actual. La cloenda de l’exposició serà el 21 d’abril i es farà amb un concert de The Sey Sisters i Joana Gomila. Dissabte a les 12h al Jardí del Palau Robert.

“Mai com ara hi ha hagut tantes dones fent música”, diu Lluís Gendrau, director editorial del grup Enderrock. I feia falta documentar-ho. És per això que des del 10 de novembre i fins al 23 d’abril, el Palau Robert de Barcelona presenta una exposició gràfica i sonora sobre la presència femenina en el món de la música catalana en aquest darrer segle.

Fa centenars d’anys que les dones canten, i de fet gràcies a elles s’han transmès de generació en generació cançons tradicionals i de bressol. Tot i així, fa relativament poc que apareixen en primer pla. En aquests darrers cent anys, la presa de posició que han dut a terme dels escenaris podria qualificar-se de revolució. Cal tenir en compte que en tota la dècada dels seixanta es van publicar aproximadament 200 LP i senzills cantats per dones, mentre que només l’any 2016 ja es van presentar més de 150 discos amb veus femenines.

Podem seguir parlant de números. Si bé als anys seixanta hi havia en actiu poc més de mig centenar de solistes i duets femenins i només una desena de grups formats per dones, a la segona dècada del segle XXI la xifra s’ha multiplicat: hi ha mig miler de projectes musicals amb presència femenina a Catalunya. Per citar algunes artistes o grups: Sara Pi, The Sey Sisters, El Diluvi, Clara Peya, Maria Arnal, Cálido Home, Bad Gyal, The Crab Apples.

Davant d’aquest fet, el Grup Enderrock ha reunit 1.000 dones per tal de fer notar la seva importància en el panorama musical. De fet, la idea inicial era comptar-ne 500, però la realitat els va desbordar. Van decidir escollir-ne 1.000, però tal com ells mateixos expliquen, es van quedar amb la recança de deixar-ne moltes fora. El que dèiem: una revolució.

A Catalunya hi ha més dones que fan rap que no pas homes, per exemple. L’exposició del Palau Robert ens ajuda a distingir aquestes artistes dividint-les per gèneres. El visitant durà a terme un itinerari sonor que anirà des de les cançons de bressol fins la música clàssica, passant pel folk, la cançó, el jazz, el rock, el pop i les músiques urbanes. Cada sala toca un tema i cada tema està ambientat tal com es mereix: el visitant gaudirà amb l’escenografia dels 10 àmbits en què es divideix la mostra.

“Hi ha dones per a tots els gustos i per a tots els estils, i són presents arreu fent músiques excel·lents i necessàries”, podem llegir a la revista-catàleg especial que ha fet el Grup Enderrock amb motiu de la mostra. També s’ha editat el CD Dones i cançons: Serem cinc-centes, serem mil (EDR Discos, 2017) amb veus de noves generacions de cantants. Tot plegat ho ha organitzat la Generalitat de Catalunya i ho ha comissariat Enderrok amb el suport de l’Institut Català de les Dones.

Malgrat les bones notícies, Helena Morén aprofita per fer un toc d’atenció: “Encara falten dones directores d’orquestres o de cors, per exemple”. Perquè si allò privat és polític, tal com vol demostrar la lluita per la igualtat de les dones, la música que sona a la nostra orella també necessita reconeixement i visibilitat. Qui vulgui entendre la dimensió de tot plegat, té fins al dia de Sant Jordi per visitar aquesta exposició. Elles creen, nosaltres gaudim.