Desdibuixant les fronteres

'Des de la frontera', la nova exposició del CaixaForum, reflexiona sobre els límits de les fronteres físiques, però també de les invisibles

Segons el diccionari de la GEC, una frontera és “la línia que separa dos territoris fronterers”, una forma de delimitar l’espai físic entre nacions, països o estats. La societat es regeix i desenvolupa en consonància amb aquests límits que nosaltres mateixos hem creat i hem definit a través de banderes i fronteres geogràfiques. Però realment en el món existeixen més fronteres que mai, les que veiem, i les que no: les fronteres invisibles, totes aquelles que desdibuixen el concepte i definció de frontera, les que s’han creat a partir dels discursos polítics, socials, econòmics, ideològics i de gènere. La línia divisòria que divideix el passat i el present queda difosa quan posem sobre la taula el context sociopolític actual i observem els límits del nostre voltant. Per què no reconsiderem la definició de frontera? 

Exposició Des de la frontera | Foto: Anna Borràs
Exposició Des de la frontera | Foto: Anna Borràs

Fins al 24 de juny es podrà visitar en el marc del programa Suport a la Creació’22 la nova exposició del CaixaForum Barcelona, Des de la frontera. L’espai ens planteja, a través de vuit obres d’art contemporani de les col·leccions de la Fundació “la Caixa” i del MACBA, els límits físics i les barreres invisibles de les fronteres actuals. Mei Huang, comissària de l’exposició posa en relació les obres -ja exposades anteriorment- dels artistes contemporanis Vanessa Beecroft, Pep Duran, Asier Mendizabal, Annette Messager, Paulo Nazareth, Francesc Torres, Isidoro Valcárcel i Akram Zaatari per poder “crear un espai on les fronteres no generin una diferència, sinó que es desenvolupin com a un símbol de diversitat i creativitat”. 

L’art i la cultura són capaces d’actuar com a base per generar un diàleg entre el missatge i la comprensió del que representa el concepte de frontera. A partir de les obres, l’exposició es presenta amb la concepció de permetre al públic poder interpretar el seu significat des d’una narrativa alternativa en què entren en joc les barreres invisibles. A partir del color negre i vermell, les obres queden interconnectades entre elles per generar aquest espai obert i diàfan. Mare de Déu negra amb bessons (2006) de l’artista italiana Vanessa Beecroft mostra aquest afany pels dos colors principals. A través del contrast entre la pell i la túnica vermella, l’artista vol mostrar les diferents realitats i perspectives a l’hora de representar una figura religiosa. “Qui dictamina el color de pell d’una Mare de Déu?” assenyala la comissària. 

“Què passa quan no som conscients del passat?” es pregunta Huang. La societat actual és un mirall del nostre passat. Quan no tenim consciència del que en un moment ens va passar, nosaltres ho repetim. El present és una reflexió del que hem après- o no- d’aquest passat. Ara a Des de la frontera es pot veure a través d’aquestes vuit obres contemporànies com el que es va crear anys enrere, pot ressonar i fer-nos sentir identificats en un context històric actual. Natura morta (2008) d’Akram Zaatari n’és un exemple. La videocreació gira al voltant del conflicte d’Israel i Palestina. S’observa una escena protagonitzada per un home a punt de construir un explosiu. Al seu darrere, un jove l’ajuda amb la preparació d’una acció militar. “En plantejar l’exposició en cap moment vaig imaginar que esclataria un conflicte com el de la franja de Gaza. Aquesta peça audiovisual s’havia creat anys enrere i amb això puc veure com el passat és un mirall del present” afegeix la comissària.

Les vuit obres exposades al CaixaForum representen cada una d’elles un tema que genera, d’una manera o altra, aquest conflicte del concepte de frontera. El diàleg que es genera entre cada una d’elles convida a l’espectador a la introspecció i, a reflexionar sobre les diferències generacionals davant els conflictes armats, les barreres lingüístiques, l’exclusió i la marginació, la innocència i la mort, com en l’obra Jeu de deuil (Joc de dol, 1994) d’Annette Messager o la maternitat i el biaix de la religió a Construction of the Matrix (Construcció de la matriu, 1976) de l’artista català Francesc Torres, una peça que parla sobre el preu de la llibertat, el record d’una guerra i la vida, amb la imatge d’un infant acabat de néixer, però també la mort amb la representació d’una escena després d’un bombardeig. 

Exposició ‘Des de la frontera’ I foto: Anna Borràs

Nimfa Bisbe, directora de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació “la Caixa” explica que “la nova perspectiva de Mei s’integra en una línia ja començada en el 2007, una visió d’un caràcter més social” que des de la fundació “la Caixa” dóna una oportunitat a joves comissaris de donar veu a una nova perspectiva més fresca i enriquir l’esperit per generar noves mirades, més crítiques i curioses.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació