Aquest dimarts, 29 de novembre, s’ha celebrat l’acte de lliurament dels II Premis El Temps de les Arts a l’Ateneu Barcelonès; una iniciativa nascuda ara fa un any per reconèixer el talent dels nous creadors i estimular la innovació artística i cultural de tots els territoris de parla catalana. Les propostes guanyadores i els accèssits de cada categoria s’han donat a conèixer en un audiovisual dirigit per Lluís Danés, emès simultàniament per les principals televisions dels territoris de parla catalana: À Punt, TV3, IB3, Televisió d’Andorra i Televisió de l’Alguer.

L’emissió combinava imatges dels lliuraments dels premis, amb entrevistes als premiats i emotives peces audiovisuals que mostraven el nostre patrimoni musical, monumental i paisatgístic, amenitzades amb cançons que formen part de l’imaginari col·lectiu a través de la veu d’artistes de tot l’àmbit lingüístic i de diferents generacions. La proposta de Danés s’ha rodat a l’emblemàtica Llotja de Barcelona, un espai històric de gran valor simbòlic pel seu esperit d’intercanvi i d’obertura al Mediterrani.

Els guanyadors de les set categories han rebut un Gra de sorra, una obra dissenyada expressament per a l’ocasió per l’artista Perejaume, i una remuneració econòmica de 3.000 euros. Podeu consultar tots els guardonats i els diversos accèssits que s’han concedit al web oficial dels premis, però us els desgranarem a continuació:  

En la categoria d’ARTS VISUALS, el principal guardonat ha estat el grafiti mural Fashion victims, de l’artista urbà Escif, firma artística del valencià Nacho Magro Huertas. El jurat, format per la periodista i comissària Roberta Bosco, el doctor en Belles Arts José Luis Pérez Pont, l’escriptora i comissària Imma Prieto i el museòleg i historiador de l’art Jesús Navarro, ha destacat «l’equilibri entre la idea i la forma» del projecte. El jurat també ha decidit lliurar un primer accèssit a l’exposició Abans el llenguatge, que l’artista argentina Nora Ancarola va presentar a Lo Pati de les Terres de l’Ebre a principis d’any juntament amb la comissària Aida Boix. També s’han atorgat dos segons accèssits al projecte de fotografia participativa Passenger Tales, de Núria Prieto, i a la mostra Cel·luloide despentinat, que Antoni Pinet va presentar al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa fins al febrer.

Pel que fa a la MÚSICA CLÀSSICA, el guanyador és el projecte Carneriana, presentat pel tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre. El jurat, format pel compositor Joan Magrané, el cantautor mallorquí Antoni Parera Fons, el violinista i pedagog andorrà Gerard Claret, i els directors catalans Josep Pons i Hilari Garcia, ha reconegut «la brillant concepció, la qualitat de la música i dels intèrprets i la manera de vestir un repertori poc habitual» d’aquesta obra inspirada en l’obra poètica de Josep Carner i publicada pel segell granadí IBS Classical. La dissecció de Bach del pianista Carles Marigó –Premi Cast@fiore als Premis Núvol 2020– als concerts de Breaking Bach, i la publicació Robert Gerhard: vocal folksongs, de la discogràfica Seed Music, han estat reconeguts amb el primer i segon accèssit de la categoria respectivament.

• 

  Vet-ho aquí

  Un català, un basc i un granadí

  Alba Nogueras i Jané

En l’àmbit de la MÚSICA POPULAR, el jurat, format per la periodista mallorquina Claudia Darder, el músic ceretà Oriol Lluís Gual, el cantautor alguerès Davide Casu, el musicòleg valencià Vicent Torrent i el teclista del grup Mishima i director artístic del Mercat de Música Viva de Vic, Marc Lloret, ha destacat l’àlbum La mida (Hidden Track Records) presentat per Anna Andreu i Marina Arrufat. Assenyalen que Andreu, «amb dos discos publicats ja ha estat capaç de generar un repertori molt interessant del qual destaquen la qualitat vocàlica i la personalitat del fraseig». El projecte en solitari de David Carboneras, N340, i l’àlbum de la rapera d’Almussafes Tesa, Rap d’arrel (Temps Record), han obtingut respectivament el primer i segon accèssits.

El jurat de la categoria d’ARTS ESCÈNIQUES, format pel director andorrà Joan Antón Rechi, la dramaturga alacantina Clàudia Serra, l’escriptor, periodista i crític Andreu Gomila, el coreògraf i director de la La Veronal, Marcos Morau, i la creadora Laia Torrents, membre del duo artístic Cabosanroque, ha guardonat Ciutat dormitori, la proposta itinerant de Pau Masaló i Irene Visa pel Cementiri de Montjuïc –que la programació del Lliure rescatarà el juny del 2023– perquè permet «conèixer millor la idiosincràcia de la ciutat comtal i dels seus habitants». El primer accèssit de la categoria ha estat per La mala dicció, la producció de l’Associació Artística Indi Gest que va tancar la «Trilogia del Lament» de Jordi Oriol,i el segon accèssit ha estat concedit a dos projectes diferents; per una banda, el monòleg autoficcionat de Pau Vinyals produït per Amici Miei Produccions, El gegant del pi, que tornarà al Teatre Tantarantana al gener i, per l’altra, la proposta d’objectes Sabates Noves, del castellonenc Tian Gombau-L’home dibuixat, que ja va rebre el Premi Max 2020 a Millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar.

• 

  Crítica

  La mort tenia un preu

  Oriol Puig Taulé

A la categoria d’ARQUITECTURA, el primer premi ha recaigut en el Jardí Portàtil titulat «Arca de convivència» que LEA Atelier i TAKK Architecture van presentar al Festival Model i que es va ubicar durant uns dies a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona. L’estudi encapçalat per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, amb seu a L’Hospitalet de Llobregat, van dissenyar aquest espai mòbil per combatre les emissions de CO2 que el jurat dels Premis El Temps de les Arts ha considerat «un òrgan mòbil i funcional que alberga tota una sèrie d’espècies botàniques». El jurat, format pels arquitectes Anna Puigjaner, Benedetta Tagliabue, Joan Cerdà i Jordi Batlle, també ha concedit dos accèssits per a projectes pedagògics construïts amb fusta: el primer, pel projecte de l’Escola Arimunani de Mallorca, un edifici dissenyat pels estudis Aulets Arquitectes i Aixopluc Architectures, i el segon, per l’ampliació de l’Escola La Mar Bella de Barcelona, duta a terme per l’estudi SUMO Arquitectes.  

Pel que fa al PATRIMONI, s’ha premiat la iniciativa del Festival Cel Obert, el Festival d’Intervencions Efímeres de Tortosa, per presentar «un seguit d’espais arquitectònics com a escenaris per a creacions artístiques contemporànies» i combinar «art temporal amb la represa de paisatges oblidats». Els historiadors de l’art Irene Ballester, Josep Mesalles i Cristina Ortiz, juntament amb la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell, i l’assessor del Ministeri de Cultura andorrà Xavier Llovera, han configurat el jurat d’aquesta categoria que també ha concedit un accèssit al projecte «Càntut, cançons de tradició oral», de l’empresa cultural Alter Sinergies –guardonat també amb un dels Premis Nacionals de Cultura 2022– i un segon accèssit a l’exposició Els Català, fotògrafs d’un segle, que el Museu d’Història de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya van dedicar a aquesta important saga de fotògrafs. El jurat també ha volgut fer una menció especial al llibre El rescat de l’illa, editat per l’Ajuntament d’Alzira, un bon recurs didàctic per difondre el patrimoni i els recursos turístics de la capital de la Ribera Alta.

• 

  Crítica

  El llegat fotogràfic dels Català

  Josep Maria Cortina

Finalment, en la categoria de CINEMA EXPERIMENTAL, que era la gran novetat enguany, l’audiovisual guanyador ha estat Brutal Moods, de Marta Bisbal Torres, «una profunda investigació sobre el brutalisme, el moviment arquitectònic vigent entre 1950 i 1970» que, segons el jurat, «vol fer visible l’impacte que l’arquitectura pot arribar a causar sobre l’individu» emprant la tècnica narrativa del «metratge trobat» (found footage en anglès). El primer accèssit de la categoria ha estat per Solatge, el musical, un audiovisual realitzat per Duelo, una jove productora de Castelló de la Plana, per acompanyar el disc Solatge del grup valencià Aina Palmer, format per Aina Monferrer Palmer i Jordi Palau. El segon accèssit ha estat per El vent que ens mou, un documental empordanès realitzat per Pere Puigbert. El jurat d’aquesta nova categoria dels Premis El Temps de les Arts ha estat format pel cineasta Albert Serra, la historiadora de l’art Chus Martínez, el productor i docent de la UPF Jordi Balló i el director del Festival Internacional del Llibre d’Art i del Film (Filaf) de Perpinyà, Sébastien Planas.

La iniciativa dels premis, encapçalada pel mitjà digital El Temps de les Arts, compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull i la Xarxa Vives. El programa durant el qual s’han donat a conèixer tots els guanyadors d’aquesta segona edició dels premis, ha mostrat tot un repertori únic de la cultura popular catalana amb l’objectiu de connectar els orígens més comuns de la música d’arrel amb el nostre present.

A més dels premiats, l’emissió ha comptat amb una nòmina de col·laboradors i esdeveniments significativa, amb actuacions musicals de primer nivell com les de Lluís Llach, Roger Mas, Núria Andorrà i Gemma Humet, entre d’altres, i ha ofert un ampli mostrari de manifestacions populars que forment part de l’imaginari col·lectiu dels territoris de parla catalana: des de la Nova Muxieranga d’Algemesí i El Misteri d’Elx, a la Dansa de la Mort de Verges, els Diables de Caldes d’Estrac o els Bastoners de Lleida, passant per la Festa de l’Os de Sant Llorenç de Cerdans o el Jaleo de Ciutadella.