Tots els premis Nacionals de Cultura

Aquests són els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura del CoNCA d'enguany.

Mariona Salvadó

Mariona Salvadó

Estudiant Filologia a la UAB

Els Premis Nacionals de Cultura celebren enguany els noranta anys. Instituïts el 1932, són la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya. Prohibits durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, els Premis van ser represos l’any 1982 per la nova Generalitat democràtica. El 1995 s’inicià l’era moderna dels Premis Nacionals de Cultura i els guardons van ser endreçats per categories. A partir del 2013, ja sota la direcció del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), van continuar evolucionant amb l’objectiu d’adaptar-se als nous temps i transcendir els sectors culturals, fins a arribar a adquirir el prestigi que tenen actualment. Fa un parell d’anys es van replantejar per donar major difusió als guardonats que ara es limiten a cinc. Pel que fa a l’edició d’enguany els guanyadors són:

Els cinc Premis Nacionals de Cultura 2022. Foto: Pau Cortina/ACN

Núria Guiu Sagarra (Mollet del Vallès, 1985)

Graduada a l’Institut del Teatre en dansa clàssica, actualment està estudiant un grau d’Antropologia i Evolució Humana a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Després de formar part de la jove companyia IT Dansa, Guiu va treballar amb companyies internacionals com Batsheva Dance Company (Israel), Carte Blanche (Noruega), Jarmin Vardimon (Regne Unit), Kobalt Works (Bèlgica) i Gisèle Vienne (França). També ha col·laborat amb La Veronal i en l’actualitat és artista resident al Mercat de les Flors. El 2015 va presentar el seu primer solo, Portal, a la desapareguda Sala Hiroshima i des d’aleshores no ha parat de crear: Likes (2018), Spiritual Boyfriends (2021) i la més recent Cyberexorcisme (2022). Com a creadora, es mou en un terreny coreogràfic guiat per la curiositat antropològica i indaga en la relació de la dansa amb l’entorn digital. El CoNCA li reconeix la creació d’un codi i llenguatge artístic propi que treballa sobre la relació entre cos, imatge, identitat i poder digital.

PEN Català (1922)

Creat el 1922 per iniciativa de Josep Maria López-Picó i Carles Riba, que en seria el primer president, el PEN Català va ser el tercer dels centres creats arreu del món a partir de la crida del primer PEN Club fundat a Londres per l’escriptora anglesa Catherine Amy Dawson Scott: una associació d’escriptors compromesos amb la promoció de la literatura i la defensa de la llibertat d’expressió. Enguany, es commemora el centenari de la branca catalana que ha estat presidida per il·lustres noms de les lletres catalanes com Pompeu Fabra, Josep Carner, J. V Foix, Joan Oliver, Josep Palau i Fabre o Maria Aurèlia Capmany, entre altres. Des de la seva fundació, el PEN Català ha estat una plataforma per a la projecció internacional de la literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla catalana. El PEN Català atorga el Premi Veu Lliure, emmarcat dins dels actes del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, el Premi PEN Català de traducció i, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, acull des de fa anys escriptors que han patit situacions greus als seus països. El CoNCA el reconeix com «un exemple del valor de la creació, de la solidaritat i de l’intercanvi franc entre literatures i cultures en el nostre temps convuls».

Jordi Casanovas Güell (Vilafranca del Penedès, 1978)

El dramaturg vilafranquí, autor de més d’una trentena de textos teatrals que s’han representat a diversos països del món, ha estat impulsor de diversos projectes de difusió de la dramatúrgia catalana contemporània com el Torneig de Dramatúrgia que se celebra anualment al Festival Temporada Alta. També va ser fundador de la Sala Flyhard i de la productora Hause&Richman. Els darrers anys ha destacat per la seva aposta pel teatre documental com a eina de denúncia social i política. Amb els seus textos ha retratat la societat catalana i ha reflexionat, a bastament, sobre la violència i la por. El 2009 va formar part de desapareguts Projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya i és autor de trilogies escèniques com la coneguda «Trilogia Catalana», formada per les obres Una història catalana (2011), Pàtria (2012) i Vilafranca, un dinar de festa major (2015), o la «Trilogia dels videojocs», formada per les obres Wolfenstein (2006), Tetris (2006) i City/Simcity (2007). Algunes de les seves darreres creacions han estat Alguns dies d’ahir (2020), sobre els fets de l’1 d’octubre del 2017, o Jauría (2019), sobre el cas d’abús sexual de La Manada     

Càntut. Cançons de tradició oral (2012)

Enguany fa deu anys que va néixer el projecte «Càntut. Cançons de tradició oral» impulsat pel mestre banyolí Albert Massip i l’empresa cultural Alter Sinergies per recollir i difondre el patrimoni de transmissió oral de les comarques gironines i reivindicar els repertoris musicals lligats a la cultura catalana. La iniciativa, que conserva la memòria col·lectiva dels pobles i demostra una clara vocació intergeneracional, compta amb tres puntals: un cançoner amb més d’un miler i mig de cançons cantades per persones grans; el festival anual de Cassà de la Selva, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l’actualitat. El CoNCA assegura que el Càntut «ha sabut bastir un projecte que té una dimensió patrimonial en la recollida de cançons populars, una dimensió comunicativa per l’organització del festival anual i d’altres esdeveniments públics, i una dimensió cultural per la producció d’enregistraments que afavoreixen la creació de nous referents».

Rosa Fabregat (Cervera, 1933)

Escriptora, doctora en Farmàcia, i acadèmica de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Des de la publicació del seu primer llibre, Estrelles (La Sal, 1979), amb què va obtenir el Premi Vila de Martorell de Poesia, ha desenvolupat una intensa activitat creativa, poètica i narrativa, que ha compaginat amb la col·laboració en publicacions periòdiques. La seva producció engloba buit novel·les, vint llibres de poesia i diversos reculls que han estat traduïts a diversos idiomes. La seva gran trajectòria intel·lectual va ser reconeguda el 2017 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Ha desplegat una intensa activitat creativa, poètica i narrativa des de perspectives innovadores per a la seva generació, com ara la ciència-ficció i el feminisme. El CoNCA valora la seva «constant i perllongada trajectòria literària, sempre atenta a la problemàtica contemporània, sense renunciar a la confrontació entre realitat i la interpretació lírica». Entre els reconeixements que ha rebut aquesta escriptora també consta el nomenament com a filla predilecta de Cervera i la Medalla d’Or de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació