Els FAD sumen més èxits per a la Biblioteca Gabriel García Márquez

Després d’haver estat guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona del 2022 i amb el reconeixement a la millor Biblioteca Pública del món l’any 2023 (IFLA), la Biblioteca Gabriel García Márquez de l’estudi madrileny SUMA Arquitectura també es va endur el premi FAD d’arquitectura.  Ho va fer ex aequo amb el projecte d’Andrés Jaque (Office for Political Innovation) de la Reggio School situada a la perifèria nord de Madrid. Ambdós projectes van ser destacats per la seva riquesa espacial i per la innovació en la seva articulació programàtica. La flamant nova Biblioteca de Barcelona planteja una nova interpretació per a aquest equipament clàssic on s’ha abandonat la idea del magatzem de llibres. El resultat és un artefacte amb una morfologia atípica en un xamfrà d’Eixample amb estructura principal de fusta, tancaments amb grans panys de vidre i una pell exterior de lames plegades metàl·liques que volen evocar les pàgines d’un llibre. A l’interior, es desplega una successió d’espais lluminosos que s’obren i es tanquen cap al carrer i l’atri central i que es van connectant mitjançant trams d’escala que giren i descobreixen visuals d’una complexitat que fan palès el virtuosisme del projecte dels SUMA. D’altra banda, la Reggio School és un projecte amb una estètica atrevida que sorgeix de l’agregació de mòduls d’unitats d’aules i que explora una nova manera de construir un espai pedagògic i el tipus de relacions que es poden dur a terme al seu interior. A banda, incorpora estratègies ecològiques i paisatgístiques per afavorir la biodiversitat de la zona on se situa. Pel que fa a la resta de finalistes, l’edició d’enguany va deixar sense guardó l’estudi català dels H Arquitectes, que comptaven amb dos edificis entre els finalistes seleccionats i que es van haver de conformar amb el Premi de l’Opinió pels seus 136 Habitatges Públics a Gavà. Un projecte igual d’excel·lent que els que van rebre la distinció.

La cerimònia dels FAD va canviar la seva ubicació habitual dels últims anys al DHub per emplaçar-se al Paranimf de l’Escola Industrial, un espai renovat per la Diputació de Barcelona l’any 2020 que destaca per una sala d’actes circular sota una cúpula espectacular de 20 metres de diàmetre, construïda per Joan Rubió i Bellver entre el 1926 i el 1929. L’entrega dels premis, dirigida i amenitzada per l’Òscar Dalmau, va comptar amb el parlament d’obertura del seu nou president Marc Aureli Santos, que va ser defenestrat del seu càrrec com a director dels Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament poc abans del final del mandat d’Ada Colau. També van adreçar unes paraules el Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni. L’acte, que hauria guanyat amb una mica de ritme, va transcórrer amb la parsimònia d’aquesta mena d’esdeveniments on hi ha diverses categories i múltiples premis per repartir. Tot i que el més rellevant és el d’Arquitectura (a seques), cal comentar que la resta de disciplines estan adquirint cada cop més importància atès que les circumstàncies dels arquitectes a l’actualitat exigeixen un paper més híbrid que contempli fer altres projectes que no siguin exclusivament edificis de nova planta.

L’arquitectura és una pràctica absolutament coral per totes les dificultats que implica i sembla que també es comencen a fer passos endavant per desvincular l’autoria d’un projecte d’una individualitat que mai ha existit. 

En la categoria d’Interiorisme per exemple, un dels terrenys on les noves generacions desenvolupen gran part de la seva feina, es va premiar la Reforma Cortijo Garciaz a Càceres de l’equip format per Jorge Vidal i Marcos Catalan. Es tracta d’un exercici de recuperació de “la España vaciada”, va comentar el jurat, on Vidal i Catalan se serveixen de tècniques artesanals i de recursos de proximitat per resoldre d’una forma austera però contemporània la reforma d’una casa de maçoneria. Es va atorgar també una Menció Especial a la 1G Store, proposta d’interiorisme presentada per l’estudi portuguès d’Estudio Além (cal recordar que els FAD són d’abast ibèric), que segurament era una de les més disruptives i singulars de les que hi havia entre les finalistes. En Ciutat i Paisatge, el projecte de “Acondicionamiento del borde portuario de Porto Do Son” a A Coruña de CREUSeCARRASCO Arquitectos i rvr arquitectos va ser el triat pel jurat com a guanyador per la sensibilitat de la intervenció en un poble pesquer que havia perdut el contacte de la línia de la costa amb el centre per la irrupció de nous vials per als cotxes.

L’apartat d’Intervencions efímeres va destacar l’escenografia TWIST de Studio Animal, dirigit per Javier Jiménez Iniesta, pel muntatge d’un escenari temporal de 360º al Teatro Circo Price de Madrid, una obra impactant amb una posta cromàtica arriscada i molt fotogènica. La Menció Especial en aquesta categoria va recaure sobre la proposta ARCA fruit de la col·laboració entre els estudis LEA Atelier i TAKK que van confeccionar un reservori vegetal mòbil amb motiu del Festival Model del 2022. El premi Internacional, per a obres construïdes més enllà de la Península Ibèrica, va ser compartit per la intervenció paisatgística de gran subtilesa a Taiwan de MICHELE & MIQUEL i per la casa unifamiliar Susan’s House a Texas dels autors Mary English i Xavier Vendrell. Per últim, el FAD en pensament i crítica va ser un altre ex aequo que va reconèixer el valor reflexiu de l’estudi “Arquitectura do bacalhau e outras espécies” de André Tavares i Diego Inglez de Souza i el llibre d’investigació urbanística “España fea. El caos urbano, el mayor fracaso de la Democracia” d’Andrés Rubio.

El conjunt dels premis van evidenciar el bon moment qualitatiu que viu l’arquitectura amb propostes de gran nivell, tant les premiades com la gran majoria de les finalistes que se’n van anar amb les mans buides. Una bona part de les categories comptaven amb més d’un centenar de projectes presentats, cosa que també és una bona notícia a nivell quantitatiu pel que fa referència a la salut del sector. D’entre els parlaments dels arquitectes protagonistes al llarg del certamen, Guillermo Sevillano, soci de SUMA Arquitectura conjuntament amb Elena Orte, va voler agrair l’acollida que ha tingut arreu el projecte de la Biblioteca Gabriel García Márquez i va aprofitar per recordar que l’encàrrec va arrencar l’any 2015 després de guanyar el concurs públic de l’Ajuntament de Barcelona. Vuit anys després recullen els fruits i per fi veuen construït l’equipament, fet que prova la lentitud a la que estan sotmesos projectes d’aquesta envergadura. Seguint en aquesta línia, Josep Ricart d’H Arquitectes va fer menció a la dita que afirma que cap projecte d’arquitectura que valgui realment la pena dura un procés inferior als 7 anys i va voler reivindicar la bona feina de tot el seu equip en el projecte dels 136 Habitatges Públics a Gavà, que en no ser l’escollit, va trencar una dinàmica de 3 anys consecutius en el que el màxim guardó dels FAD se l’havia endut un projecte d’habitatge. 

Un denominador comú i simptomàtic de l’acte dels premis FAD va ser el fet que la majoria d’arquitectes responsables dels estudis premiats, a l’hora de dirigir unes paraules, es van voler recordar i van agrair la tasca de tots els seus col·laboradors, tants els que hi eren a la sala com els que no. L’arquitectura és una pràctica absolutament coral per totes les dificultats que implica i sembla que també es comencen a fer passos endavant per desvincular l’autoria d’un projecte d’una individualitat que mai ha existit.