Avui, deu de desembre, ens capbussem en els relats de George Saunders, amb articles de Yannick Garcia, Miquel Adam, Laura Basagaña i Vicenç Pagès Jordà.
Si mirem enrere, veurem el llibre com una serralada, irregular dins unes altures considerables, amb dos cims que destaquen del territori circumdant. La sensació que predomina no difereix gaire de la que sentim després de veure un recull de fotografies de Diane Arbus: personatges anòmals, de vegades monstruosos, però alhora més humans –potser més feliços– que els que ens topem pel carrer. George Saunders sap trobar bellesa en el fracàs. Seria injust titllar-lo d’irònic, ja que els retrats són fets amb respecte: en sentim més proclius a compadir els seus personatges que no pas a riure-nos-en. El tractament de les zones fosques recorda l’anomenat “realisme brut” dels anys setanta i vuitanta, però Saunders escriu més bé, té més pietat i més imaginació, que potser són una mica el mateix. Més que fer-nos riure o fer pensar, ens situa davant un mirall que deforma la nostra imatge.
Podeu comprar per 1€ l’article de l’Avenç, aquí.
Deu de desembre, George Saunders. Edicions de 1984 (traducció de Yannick Garcia).
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals