L’escola pública en mans de la concertada. En comencem a parlar?

15.02.2017

Sembla que s’ha obert, per fi, el gran debat pendent que teníem com a societat: el de l’educació. Per encàrrec del Departament d’Ensenyament, el Consell Escolar de Catalunya amb Lluís Font al capdavant (ex directiu dels jesuïtes de Sarrià i de la Fundació Blanquerna) ha endegat Ara és demà, un debat que pretén definir el futur de l’educació a Catalunya. Cinc ponències inicials pronunciades per experts acadèmics, desenes de reunions sectorials, algunes jornades obertes de participació a les instal·lacions de La Caixa, una roda de premsa amb gran desplegament de mitjans i polítics, i 100.000 opinants cridats via mail a dir-hi la seva on s’inclouen des de centres i docents fins a emissores de ràdio i diaris; i on s’exclouen de facto des d’assemblees grogues fins a plataformes en defensa de places a l’escola pública. En definitiva, una aclaparadora i selectiva voràgine d’activitat dialogant i reflexiva.

Però de la mateixa manera que l’any 1978 a Adolfo Suárez se li va ‘passar per alt’ realitzar la consulta sobre si monarquia o república tot incorporant directament la monarquia dins la Constitució, als organitzadors d’aquest gran debat sobre l’educació a Catalunya se’ls ha ‘passat per alt’ debatre sobre un cas insòlit a Europa: la doble xarxa pública-concertada, punta d’iceberg d’un sistema educatiu, el català, que cada cop es mostra més clarament fonamentat en la segregació.

En els últims anys la demanda de places i la bona consideració social de l’escola pública han augmentat exponencialment, una dinàmica que paradoxalment ha estat acompanyada d’una política educativa conservadora i contrària a l’aposta clara, única i unívoca per l’escola pública. No sabem si és per la pressió de les indústries escolars privades o pel biaix sociocultural d’uns polítics i governants educats en la concertada, però ens estan manllevant novament el debat crucial.

Doncs no. Volem discutir sobre l’escola concertada i des d’aquí obrim el debat.

Per què cal suprimir (gradualment) els concerts?

1. Institucionalització de la segregació. La doble xarxa és una arma de segregació massiva i institucionalitzada, el punt de partida i la columna vertebral d’un sistema conceptualment discriminatori basat en el poder adquisitiu de les famílies i en eixos culturals com la religió. La divisió estructural pública-concertada és un model que fonamenta, legitima, naturalitza i eclipsa altres segregacions de diferents naturaleses i escales com són els guetos per raó de classe social, línia pedagògica, cultura, capacitat o gènere. Amb el suport a la concertada, la nostra administració utilitza activament l’escola i els diners públics per institucionalitzar les segregacions socials i la desigualtat d’oportunitats.

2. Una tramposa llibertat d’elecció. La llibertat d’elecció de centre és un dels principis entronitzats als darrers anys com a dret inqüestionable i com a eix rector del sistema. Tothom té dret a triar l’educació dels seus fills i tothom té dret, per tant, a rebre diners públics duent els fills a l’escola que vulgui, encara que aquesta escola vagi en contra d’avenços socials fonamentals com la coeducació de nens i nenes, la coeducació de classes socials o l’educació laica, i encara que aquesta ‘llibertat’ tan sols la puguin exercir aquells que tenen diners per pagar-se una concertada. Malgrat això, la dictadura de la llibertat d’elecció està servint per justificar el pagament amb diners públics de qualsevol escolarització i per finançar, per tant, valors contraris a progressos socials fonamentals.

3. Subvenció de privilegis, estalvi en política social. L’escola pública, que assumeix el 80% d’alumnes amb necessitats especials, continua amb una desinversió estructural progressiva i la concertada, en canvi, cada cop rep més i més diners públics. A la proposta de pressupostos de 2017, mentre les partides per a la pública són un 23,58% inferiors a les xifres de 2010, els concerts no només retornen a xifres anteriors a les retallades sinó que les superen en més de 5 milions i s’arriba a l’obscenitat d’assignar als alumnes de la concertada un 10,4% més de pressupost públic per a personal docent que als de la pública.

4. Dispersió política. La coexistència de dues xarxes genera polítiques educatives duals i sovint contradictòries per acontentar dos grups d’interessos diferents: el de les indústries escolars privades (i els lobbies eclesiàstics, socials i empresarials que tenen darrere) i el de les escoles públiques. La gestió del mapa escolar de places públiques és potser la mostra més il·lustrativa: any rere any l’administració ha sacrificat línies de la pública afavorint la concertada, els bolets a la pública han esdevingut sistèmics, les plataformes de famílies sense places ja són un actor a considerar a les mobilitzacions socials i l’administració fa ulls grossos davant les irregularitats de les matriculacions a les concertades.

5. L’educació com un bé de mercat. A l’escola concertada, l’educació adquireix una inevitable naturalesa mercantil que no es pot ignorar, per molt que convisqui amb la indubtable vocació pedagògica dels centres i dels mestres que hi treballen incansablement. L’administració ha potenciat aquesta lògica mercantil aplicant-la a tot el sistema, inclosa la xarxa pública, i justificant els concerts en termes de sostenibilitatdel sistema. Sota aquest marc economicista, l’educació pot cedir-se a tercers i l’administració queda alliberada de la llosa inversora de l’educació.

6. Copagament i concertació inversa. La infrainversió en educació pública (Catalunya es troba a la cua d’Europa) genera cada cop més copagaments de les famílies i les AMPEs (matrícula, menjador, llibres, reformes i rehabilitacions, personal de reforç…) i justifica l’entrada d’actors privats que supleixen el paper de la inversió pública (com La Caixa amb Escola Nova 21). La gratuïtat de l’educació a l’escola pública ja no només és inexistent sinó que sorgeix un finançament addicional privat que replica el patró ja naturalitzat de la concertada i que genera desigualtats agudes dins la pròpia xarxa pública: les comunitats escolars que tenen major poder adquisitiu poden compensar millor la manca de recursos i les més desafavorides econòmicament s’apropen cap a una escola pública merament assistencial.

7. Colonització ideològica. La consolidació de l’escola concertada dona força a les indústries escolars privades per esborrar fronteres i les seves línies sociopolítiques i pedagògiques es mimetitzen en la xarxa escolar pública. La històrica vocació de transformació social de l’escola pública es desdibuixa progressivament i aquesta es converteix gradualment en una institució políticament conservadora i connivent amb l’estatus quo.

Segregació, lliure elecció, privilegis i discriminacions, dispersió política, mercantilització, copagament i colonització ideològica. L’aposta de Meritxell Ruiz, el Departament d’Ensenyament i el govern de la Generalitat de Catalunya ja la sabem. Però, i nosaltres? Apostem o no apostem per la pública?

Per què cal apostar de forma unívoca per l’escola pública?

1. Heterogeneïtat. A l’escola pública hi van persones de tot tipus i, de fet, la coeducació de gèneres, classes, capacitats, cultures i origen és una de les lliçons de vida més importants que l’escola pot donar als alumnes i a les famílies. La diversitat social és una de les grans aportacions de la renovació pedagògica de principis del segle xx i, lluny de ser una contingència de l’escola pública, es tracta d’una política social i una metodologia pedagògica fonamentals.

2. Pluralitat de pensament. L’escola pública és laica, no ensenya des de la doctrina catòlica ni des de cap altra religió o dogma. L’obertura i la pluralitat són un punt de partida fonamental per a l’educació en la llibertat de pensament i la crítica. Tots els infants  (de cultures atees, catòliques, musulmanes…) tenen el dret de repensar la seva cultura familiar posant-la en context i en relació a la pluralitat que li ha d’oferir l’escola, i és des d’aquí és d’on poden néixer l’esperit crític i el pensament lliure que l’escola té el deure primordial de desenvolupar.

3. Democràcia directa. Malgrat les darreres lleis educatives, a l’escola pública claustres, consells escolars, AMPAs i comissions continuen sent espais on es debat i es prenen decisions col·lectivament. L’escola pública és un autèntic i insòlit oasi de gestió comunitària on docents, famílies, alumnes, monitors, personal de servei i administració se senten corresponsables d’allò que gestionen i ho fan posant en acció, de forma palpable i directa, el funcionament democràtic com en cap altre lloc de la nostra societat es fa. L’escola pública és una escola de democràcia directa, l’últim reducte d’una voluntat democràtica real, performativa i exemplificant.

4. Accés universal, igualtat d’oportunitats. L’escola pública és de tots i per a tots. L’exclusió per raó de poder adquisitiu, origen, cultura, religió o gènere no només no ha format part dels seus principis sinó que, precisament, s’ha fonamentat en el principi oposat, el de l’accés universal i la inclusió que garanteixi la igualtat d’oportunitats a tots els infants. Tothom, del més pobre al més ric, té el dret i la possibilitat d’accedir a una plaça pública i al currículum, les metodologies i els valors de la pública. Es tracta, en definitiva, de la única institució pública que pot i té el deure de garantir a tots infants per igual des d’un àpat diari fins al pensament crític.

5. Transformació social. La raó de ser de l’escola pública és la transformació social, aquest és el seu origen i el que omple de sentit qualsevol altra dimensió des de la qual la mirem d’entendre. L’educació és un dret universal i l’escola pública la institució que el converteix en realitat.

Heterogeneïtat, pluralitat de pensament, democràcia directa, igualtat d’oportunitats i transformació social. Cinc arguments que justifiquen la prioritat pedagògica, social i política de l’escola pública per sobre de la concertada. No hi ha millor escola de vida que la que viu i legitima els drets socials. En comencem a parlar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

28 Comentaris
  1. Bé… Que l’escola pública no segrega no hi puc estar gaire d’acord. Una escola pública a Cardedeu no és el mateix que un escola pública al Raval. Les ciutats, els pobles, els barris, l’organització territorial segrega. Les diferencies culturals i d’interessos segreguen. L’escola segrega de la mateixa manera que ho fa la societat. El canvi ha de ser per les dues bandes, sempre i quan pugui ser possible…, que no ho tinc clar. Aquest atac a la concertada des de la perspectiva de la segregació no crec que sigui la millor crítica que se li pugui fer (que se’n poden fer moltes).

  2. Cura en entronitzar la “cosa pública”. A l’Estat espanyol (i a Catalunya), si l’únic mòdel permés hagués estat el “públic” [= estatal], les “Escuelas modernas” d’en Ferrer Guardia, les [efimere, ai!] escoles sorguides d’esglésies protestants, o les Escoles Waldorf no hagueren estat posibles. Les escoles “privades” d’inspiració catòlica romana sempre -ara i aquí, també- han estat finançades i mimades per l’estat.

    Sóc partidari de la llibertat per obrir qualsevol tipus d’escola que hom vulgui. Sóc contrari, però, al finançament públic “a fons perdut” a les escoles privades.
    Cal tenir en compte, també, que si de cop i volta, l’estat deixesi de finançar el concert econòmic a les escoles privades, moltes d’elles haurien de tancar, fet que faria que l’alumnat d’aquestes escoles majoritariament anirien a petar a les escoles publiques; comportant encara més l’hacinament. És totalment fals que l’alumnat de l’escola concertada siguin tots uns pijos, o que totes aquestes es facin una criba com la que l’autora descriu (l’opinio de l’autora queda contradita en l’exemple de l’Escola Urgell, centre concertat, l’unica escola protestant a Barcelona).

    “Escola laica”, què vol dir? Per moltes persones, és voler ignorar el fet religiós dins la societat i la cultura humanes; totalment contradictori amb el què és el coneixement, que és el que haurià de transmetre l’escola (ja sigui pública o privada).

    Atentament

  3. Escola publica… be, entre directors, psicopedagogs, PT, AL i altres mandangues… la dictadura ja la tenim instal.lada.
    L’escola privada es beneficia del col.lapse de la publica.

  4. Article demagògic al cent per cent i confós. Conec escoles concertades (alguna portada per religioses molt compromeses amb el país i on no es fa ensenyament religiós) on els alumnes són de famílies de classe treballadora, on els mestres cobren menys que els de la pública, fan més hores i menys dies de festa. No fotem si us plau amb. No generalitzem.Digueu clarament si són les escoles de l’Opus a les que us referiu però no poseu tothom al mateix sac. La gent té dret a triar l’escola del seu fill, només faltaria!

  5. Completament, molt i molt d’acord. L’escola privada / concertada ha estat afavorida per tots els governs de la Generalitat

    • L’escola privada /concertada permet que el govern mantingui l’escola pública. Ja que les concertades i les privades (òbviament) resulten molt més econòmiques per mantenir…. Per tant dir que ha “mimat” no crec que sigui correcte. Crec que seria més oportú dir: L’escola privada / concertada ha estat utilitzada per tots els governs de la Generalitat,

      Gràcies,

  6. L’escola pública és només la nacional, això és la de xarxa de l’Estat? L’educació pertany a l’Estat o als pares? “La dictadura de la llibertat d’elecció” etc? “Tots els infants (de cultures atees, catòliques, musulmanes…) tenen el dret de repensar la seva cultura familiar posant-la en context i en relació a la pluralitat que li ha d’oferir l’escola”, els infants tenen el dret de repensar la cultura dels pares? Què vol dir això? Que us heu tornat comunista, castristes, nazis o feixistes, per no dir coses pitjors? En fi.

  7. Que el debat “Ara és demà ” no inclogui la discussió sobre l’ensenyament públic-concertat-privat és fer un flac favor a l’educació del país. És patètic.

  8. L’escola concertada segrega? La pública, també. L’escola concertada on treballo no tenim dret d’admissió perquè senzillament la llei no ho permet.
    L’escola cocertada també té alumnes amb necessitats educatives especials i molts cops compte amb menys recursos professionals que la pùblica. També hi ha diversitat social i ideològica.
    L’escola públca té els recursos que té perquè existeix la concertada. No crec que l’estat pogués assumir tot el cost econòmic de la titularitat total de les escoles per a tots els alumnes.
    El professorat de les escoles concertades treballa mée hores i cobra més que un de la pública, venint aquest sou del mateix calaix. Ara fes que l’estat pagui en igualtat de condicions.
    A partir d’aquì, posa números sobre la taula, propostes concretes, mapes, plans d’estudis, recursos per a tothom i en parlem. Jo ja firmo.

  9. Que l’Estat espanyol o l’Administració catalana comprin els edificis i els solars que ocupen als centres de les ciutats de les escoles concertades i després en parlem. Prou demagogia i d’amagar el pèsim funcionament d’algunes escoles públiques.

  10. Som hereus de la història i si haguéssim renunciat a fer “escoles”, a Catalunya ni renovació pedagògica, ni igualtat de nens i nenes, ni de rics i obrers o pagesos, ni música, ni ciències, ni idiomes, ni formació professional, ni tan sols escolarització total i arreu. El percentatge de concertada és alt, altíssim, perquè venim d’un Estat inexistent o prepotent, ‘nacionalitzador’, com el volia el Wert. Al meu barri hi ha una escola concertada, de fa més de 100 anys: feta per religiosos i laics, colze a colze, per als fills dels obrers emigrants a la ciutat; de renovació pedagògica, des de sempre, i catalana i oberta al món. Sort n’hem tingut. Concertat només vol dir amb part de diner públic. Separem escoles i escoles dintre d’aquest calaix de sastre i aprenguem dels millors models educatius, per a posar-los a la pública. Perquè, al meu entende, el debat no és l’herència, sinó quin model cal 35 anys després de democràcia, quan ja hauríem d’haver superat l’esforç cívic, social i gairebé sempre substitutori, que va salvar l’educació d’aquest país. Potser, més que criticar el que la renovació pedagògica i cívica va suposar (excloc evidentment determinats centres privats que ja sabem què ofereixen i a qui), els hauríem d’estar agraïts i, després de dècades de gestió pública democràtica, replantejar la funció d’aquesta. La culpa no és pas del poble que es va moure davant l’absència, sinó dels estaments públics paralitzats. I afegeixo: De debò que l’escola ha de ser unitària? No és més pedagògic adaptar l’escola a cada realitat? I no excloure el pensament divers sinó precisament tot el contrari? No confonguem públic amb centrifugador. Res no és innocent ni mancat d’ideologia. Ens omplim la boca de tolerància, però volem amagar el que no és del nostre pal. Que els nostres infants aprenguin a ser crítics davant del coneixement de la múltiple realitat, també ideològica, en comptes de capar-los. Aquest mal no distingeix entre públic i privat.

    • Sóc una docent que ha treballat tant a pública com a concertada, i tot i que comparteixo certes coses que diu l’article, també hi discrepo en bastants d’altres.

      És cert que als diferents governs de la Generalitat els ha anat bé concertar diners a escoles privades perquè si hagués estat titutlar del 100% de centres hagués hagut d’invertir més calers. Però això no és un argument prou sòlid, ja que si invertís el que realment tocaria en Educació se’n podria fer càrrec.

      Ara bé: estic totalment amb desacord en què a les aules de les concertades (almenys les de poble, que no són de l’Opus, ni Jesuïtes) no s’eduqui en coeducació, ni des de la igualtat de classes etc… De casos d’atenció a la diversitat, n’hi havia molts (i com que treballàvem més hores encara recordo reunions que s’allargaven fins les 8 de la tarda per fer la posada en comú). Recordo, també, que el fet religiós estava totalment desideologitzat: hi havia alumnes que manifestaven el seu ateisme amb un nivell argumentatiu tan excel·lent que el professor de religió es quedava, fins i tot, meravellat.

      I pel que fa a la classe social dels alumnes, hi havia des de fills de pagesos i mariners, fins a fills d’immigrants passant per fills de professors o empresaris.

      La concertada tindrà molts defectes endèmics i estructurals, però qui signa l’article no els ha sabut definir, segons el meu parer, prou bé.

      I aquesta és l’opinió d’algú qui, treballant ara a la pública i sent una gran defensora dels valors de multiculturalitat i democràcia que vehicula, creu que s’ha de fer un debat pública/concertada tenint en compte que hi ha concertades i concertades i sobretot, valorant que no només Barcelona és l’exemple i que entre una concertada de la capital des d’on quasi bé trien els alumnes i en sorgeixen les elits i una concertada d’una ciutat de 20.000 habitants hi ha una diferència abismal.

  11. A Finlàndia totes les escoles són públiques, totes són iguals (fins i tot físicament) i totes tenen els mateixos serveis i recursos. D’aquesta manera s’evita el trampós dret de la llibertat de triar escola. No hi ha guetos ni hi ha elitismes. Aquest és el camí.

    • O sigui, que si l’Estat de Finlandia diu que a les escoles s’adoctrini amb l’ateisme (o el cristianisme, o l’islamisme) tots a baixar el cap i dir “Amèn”, o no?

      A l’Alemanya del Tercer Reich també totes les escoles eren estatals, per impedir qualsevol bri de llibertat.

      La “igualtat” no s’aconsegueix ni als exercits. L’únic “lloc” on som iguals es en la mort, encara que uns dormin sota terra i altres en nitxos.

      Atentament

  12. Jo he portat durant anys les meves filles a la pública…fins que m’he atipat de mestres poc motivats, que ofereixen una educació mediocre i hi posen les ganes justes. Ara vaig a una concertada on, per molts pocs diners extra al mes (70 euros) els docents hi posen les ganes i la trempera…..que voleu que us digui? La pública estaria bé si funcionés. Però en molts casos és molt mediocre, i no em sembla un problema de pressupostos.

  13. Algunes respostes son molt “impulsives”, en aqesta noticia…

    Es qüestionen coses qe a l,article estan explicades; sols cal una relectura per acabar d,aclarir dubtes.

    Si, tambe hi ha publica qe se,n beneficia de la segregacio escolar, esclar! Conseqüencia de l,essencia segregadora del sistema d,escolaritzacio regional dual.

    I hi ha concertada de “negres”, tambe…. esclar! No tots lustren el negociet tan be com els millors connectats. Tambe hi ha ” classes” entre els titulars de les concertades. Es el qe fa qe poguem parlar d,una “regla”. La segregacio escolar DE CLASSE (i per tant, ètnica, cosa força greu) es la norma en el sistema educatiu regional de les quatre provincies. I les excepcions son les qe CONFIRMEN LA REGLA.

    “Al meu poble van tots junts” …dira algu. Si, perqe posar una concertada al teu poble NO surt rendible. Pero et vas equivocar quan vas dir qe “anaven TOTS junts”; no, hi ha alguns qe no van a la del poble: agafen el bus i marxen, cada dia al centre “per a uns pocs” de la capital de comarca… I HO SAPS…!

    El fracas del sistema educatiu espanyol aplicat a Catalunya ha estat catastrofic; un sistema pensat per a un altre context, un sistema espanyol “en català”, sobre el qe les elits regionals col•laboracionistes han posat el seu vist-i-plau. Un sistema qe permetia crear una ” reserva india” d,exclussivitat qe finalment es fa insostenible en un pais normal. La conseqüència d,una renuncia a ser nacio qe ens aboca a la divisio i l,enfrontament intern imminent. Una covard renuncia a nacionalitzar el nostre sistema educatiu. Pero tambe una condemna a mort pel sistema educatiu Espanyol a Catalunya.

    L,unica sortida es fugir. Escola alemanya, italiana, britanica… Batxillerat Internacional…. I esperem qe aviat, un Sistema Educatiu Catala capdavanter a Europa, qe superi la vergonya de la SEGREGACIO ESCOLAR.

    Les elits regionalistes hereves del 78 ens deixen la tasca de superar un sistema educatiu corrupte i pervers, qe ha dividit les quatre provincies, i qe ens fa campions europeus en DESINVERSIO educativa, i en SEGREGACIO ESCOLAR per origen social (informe PISA).

    Si voste “no creu”, res millor qe els fets…. A la meva ciutat, a qualsevol altra, vingui a l,Ajuntament… Busqui les dues escoles qe estan al costat…. Observi a l,entrada o a la sortida els dos centres… Prengui nota de quines llengües es parlen en un i altre centre, quina roba i pentinats hi ha…

    O vingui a Sants (Bcn)… Exemple paradigmatic a PRIMARIA… S,ha aconseguit qe les families paguin quotes il•legals a canvi de determinats privilegis. I no nomes a Sants. Si pagues, no hauras de trobar.te amb els altres…

    Trista realitat hipocrita, aqest sistema educatiu controlat pels interessos de la concertada… Molt mes es podria dir… Però, pudir, més, no pot pudir, aqest sistema.

    Salut, i molta educacio!

    • Doncs sí que em fa il·lusió que tu sàpigues tant bé el que passa al meu poble! I que sàpigues que jo HO SÉ (reprodueixo les teves majúscules pel que té de falta de netiquette) ja em desmunta tot raonament, perquè implica que sóc tant p*** que callo, que ho dissimulo i faig veure que no. I això que he estudiat a la pública la major part del temps – batxillerat i universitat. Baixa a veure l’escola pia de Tàrrega, per exemple, i veuràs el pa que s’hi dóna.

  14. “La dictadura de la llibertat d’elecció”…?
    Au, va! I quina hauria de ser l’alternativa? La llibertat d’imposició de l’estat?

  15. Tothom parla del ball segons li va… o segons li convé!
    He treballat a la concertada i molts anys a la pública. Des del punt de vista del professorat, com arreu, n’hi ha de bons i de pàssims (i molts de mediocres a tots dos llocs!).
    El cert és que a la concertada hi he trobat companys boníssims, amb els quals he col·laborat sense manies, i autèntics inútils (de tots dos sexes: no se m’enfadin!). Molts d’aquests darrers, si no donen problemes i tenen la clientel·la contenta, poden explicar que la terra és plana sense cap retret ni sanció: parlo del que he vist.
    A la Pública, com que el sistema ho permetia, hi ha autèntiques nul·litats, també, contra les quals l’administració NO FA RES. Ni inspecció, ni delegacions ni ningú. A vegades hi ha, fins i tot, autèntics delinqüents i assetjadors amb plaça fixa a qui, com a màxim, canvien de centre, però ni expulsen ni sancionen (fins que allà hi tornen…). I parlo del que he vist i constatat.
    Ara bé, a la Públca -la Secundària, que és el que conec de més anys- hi havia -pretèrit! passat!- un estol grandiós de professors i professores de diverses especialitats preparadíssims, entusiastes, compromesos i disposats a fer feina de debò, que havien estudiat a les universitats quan calia una determinada nota per passar curs, al mateix temps que corrien a les manis. Aquests eren una veritable joia de la Pública: i eren majoria! Però quan van començar a convertir els Instituts en Centres Lúdics d’Acollida, de guarderia adolescent i de Serveis Socials, on el menys important és què s’ensenya mentre s’hi tingui el personal controlat (vull dir tancat; a recer i prou: les estadístiques de l’atur van baixar: obligatori quedar-se a l’institut fins als 16 anys i en deien progrés, els progres!!!). Que no es donin problemes de cara a l’exterior (si el director no molesta l’inspector, ni l’inspector molesta el delegat, ni el delegat molesta la conselleria, tot va molt bé), que SEMBLI que fem alguna cosa i ningú es queixi.
    En aquest ambient, el desànim ha anat creixent, entre el professorat. Qui ha pogut ha fugit -pregunteu per les jubilacions massives!- i aquella generació de profes que deia abans ha desaparegut, de manera que qui queda fa allò que pot, si és decent, mira d’ensenyar malgrat la desesperació, i si s’ho tira a l’esquena és igual, perquè cobra el mateix. Això desprestigia la pública, naturalment: cosa que convé moltíssim als que ja sabem, perquè, a part de diferenciar els seus fills dels de la plebs i fer-los els dirigents del demà, es procuren ingents quantitats de mà d’obra barata per al futur, poc qualificada, potser, però dòcil per ignorància i precarietat.
    Així es tanca el cercle.
    La privada (en diferents graus, evidentment) va guanyant terreny. Ara sembla que oficialment l’hi regalen tot, amb l’entusiasme jesuític que escampa la bona Nova 21 i divideix el món de l’ensenyament entre bons i dolents (els bons, són els del bàndol de la Constitució, aquí també!!!), entre innovadors (que fan coses que jo ja havia fet als anys 80 a classe i les mostrea la tv com si fossin l’invent del segle!!) i els retrògrads que volen ensenyar, quan ja ningú no vol saber res, perquè tothom ja ho sap tot i pot opinar de tot… i tothom corre a prendre posicions per no caure de la pastera!
    I mentre fan titelles per a la tropa, a l’altra punta de la societat, n’hi ha que es formen per dirigir el món…

  16. Article que demostra o un desconeixement absolut de l’educació al nostre país o una demagògia estalinista molt gran. Utilitza, per un costat termes com dictadura de la llibertat d’elecció, segregació, privilegis, educació com a bé de mercat, colonització ideològica, i tot contr per la concertada. Aquesta senyora hauria de coneixer una mica d’història i la realitat de les escoles, publiques i concertades, que són moltes, diverses i amb professionals que treballen per la qualitat i l’equitat.
    És un una gran mentida limitar la pluralitat d pensament, heterogeneitat, democràcia, igualtat d’oportunitats,… per la “pública” o potser volia dir estatal?

    Aquest és un arricle perillòs que vol imposar
    una veritable dictadura de pensament. D’un pensament únic, exclusiu i excloent que no vol veure més enllà de la seva ideologia única.

    Una llàstima. A quina escola vas estudiar?

  17. Molt bé… i això qui ho paga? Perquè més inversió per treure la concertada és menys inversió en una altra àrea…
    A banda que posar tota la concertada en un mateix sac és poc rigorós…

  18. Comencem a parlar? El desconeixement que tens del món educatiu és terrible. Saps el que ha aportat i aporta l’escola concertada al nostre país? Una pregunta més. D’on has tret les xifres econòmiques del teu article? Les idees les puc respectar i no compartir, però els números són la fantasia més gran.

    • La guàrdia pretoriana de la “llibertat” (sin libertinaque, oi?) ha sortit en defensa dels privilegiats, per guanyar-se el jornal. No patiu, que aviat serà el mes de Maria i els uniformes emmidonats faran fru-fru i una olor celestial. Que madre nuestre és.
      Amén.
      Esteu segurs /-es que embolicant la troca (com escriviu, criaturites del senyort!!!) guanyareu sempre i no es mourà mai res?
      Vull dir que apa, siau!

      • Des de quan l’Estat té l’exclusivitat de la educació i de l’ensenyament als nostres infants?
        Per quins set sous tot el que no sigui estatal (“públic”, en diuen ara) és dolent?

        Atentament,
        Proudhon

  19. No em sembla bé que “s’excloguin de facto assemblees grogues o plataformes en defensa de places a l’escola pública, en el debat “Ara és demà”, és necessari comptar amb tots els agents implicats en educació, siguin quines siguin les seves propostes, pluralitat ! és important. Però després d’haver llegit tot el text, dubto que s’hagin exclós, potser s’han auto-exclòs? Van ser convidats, i no van acceptar les condicions? Ens falten dades.
    DEMANO, que un profesional de la informació, s’informi, contrasti dades, parli amb “tota la pluralitat” de postures, per no caure en el que més avall aclapadorament han comentat els entesos: mestres i professors de la pública i de la privada i concertada: llenguatge demagògic, “entronització de la escola pública com a única institució que garanteix el pensament crític, o l’últim reducte d’una voluntat democràtica real, performativa i exemplificant.
    Cecília, si assisteixes al debat “Ara és demà” ens ho explicaràs bé? Gràcies

    Roser

  20. Un article excel·lent. Moltes gràcies Cecília, ja és hora que algú escrigui aquestes coses emmig de l’escandalosa propaganda privatitzadora dels mitjans catalans. Necessitarem molta força per defensar la nostra escola pública dels pocavergonyes que la volen liquidar i destruir el futur de la majoria de la gent treballadora