Els deu errors més freqüents en anglès

12.12.2016

Tant si volem com si no, els nostres raonaments són determinats pels pensaments, i és inevitable que, a l’hora d’expressar‑nos inicialment en una llengua forestera, utilitzem les formes i construccions amb les quals ja estem familiaritzats. Encara que el català i l’anglès tenen en comú molts elements gramaticals —de sintaxi, de vocabulari, de fonètica, d’entonació i fins i tot de morfologia—, cal aprendre quan la intuïció ens traeix. Per això hem decidit recollir en aquest article alguns dels errors que sovint es cometen quan ens expressem en anglès.

Una màquina d'escriure antiga | Foto: Pixabay

Una màquina d’escriure antiga | Foto: Pixabay

 

1. Arrive in, arrive at; reach; get to però no arrive to

En anglès es fa servir arrive in davant de ciutats i països i arrive at davant de llocs concrets (l’hospital, l’aeroport, l’hotel, la festa, etc.), però el gir arrive to no s’usa gairebé mai. Pel que fa al verb reach, implica ‘arribar a un punt límit’. Per tant, expressions com reach the top/bottom (arribar al cim/fons), reach the/a point (arribar [a un / al] punt), reach the end (arribar al final), etc., són més freqüents que les que empren arrive. També se sol dir reach a/the conclusion (arribar a una/la conclusió).

Dit tot això, el gir get to es fa servir davant de ciutats, països i llocs concrets amb la mateixa freqüència que arrive in i arrive at, i també és sinònim de reach. Així podem dir tant We arrived in Barcelona com We got to Barcelona, tant She arrived at school early com She got to school early i tant They reached the top of the ridge com They got to the top of the ridge (Vam arribar a Barcelona, Va arribar d’hora a l’escola i Van arribar al cim de la carena).

2. Confusió entre this i these (aquest -a i aquests -es)

En principi, la diferència entre aquests dos mots demostratius és molt fàcil d’entendre: this és singular i correspon a aquest -a, mentre que these és plural i correspon a aquests -es. El problema rau en la pronuncia, ja que hi ha una tendència a pronunciar la i de this com una i llatina i de pronunciar sorda les lletres se final del mot de these. El resultat és que es pronuncien si fa no fa igual i d’aquí ve la confusió. A saber, tots dos comencen amb el so ð (la ‘d’ de cada), però el mot this es pronunica /ðés/, amb una e tancada i la s sorda, mentre que these es pronuncia /ðiïz/, amb una i de durada doble (com en la forma verbal canviï) i la s sonora. Per tant, this fa rima, si fa no fa, amb el mot català més, i these amb el mot anglès please (o, si es vol, amb les lletres subratllades en el mot pisa,, però donant doble valor a la vocal i).

3. Construccions amb inversió que no s’han d’invertir

Com molts ja sabem, per a fer la majoria de preguntes en anglès cal invertir el subjecte i l’auxiliar; per exemple, How much do they cost?, Where has he worked? i Who can we ask for help? (Quant costen?, On ha treballat?, A qui podem demanar ajut?). Ara bé, hi ha dos casos en què aquesta inversió no es fa: primer, quan es tracta d’una pregunta indirecta, i segon, quan la paraula interrogativa fa de subjecte. En són exemples del primer cas I don’t care how much it costs (no …how much does it cost), Do you remember where he has worked (no …where has he worked)? i I don’t know who we can ask for help (no …who can we ask…). (Tant me fa quant costa, Recordeu on ha treballat?, No sé a qui podem demanar ajut). Un altre exemple: Les teves claus són aquí però no sé on són les meves = Your keys are here but I don’t know where mine are.

El segon cas és una mica més difícil. Com que estem acostumats a utilitzar expressions complexes per a fer preguntes, sembla mentida que hàgim de traduir les oracions Qui va venir? i Què va passar per Who came? i What hapened? Però si féssim servir la construcció habitual, «paraula interrogativa + auxiliar + subjecte + verb», com que la paraula interrogativa i el subjecte són iguals, resultarien les absurditats Who did who come? i What did what happen?. Observem que en l’oració A qui estimes = Who do you love?, el subjecte és tu i es fa servir la construcció habitual. En canvi, quan diem Qui t’estima?, el mot interrogatiu qui fa de subjecte, per tant en anglès és Who loves you?. Més exemples: Qui l’ha vist? = Who has seen him?; Què et va fer enfadar tant? = What made you so angry?, i Quines parelles han tingut fills = Which couples have had children?

4. Pronunciació indeguda de consonants mudes

El català disposa d’un gran nombre de mots que, com a mínim a la Catalunya central, tenen consonants mudes: la h, gairebé sempre; la r final d’infinitius i d’alguns substantius; la t final després de la l i la n; la c de doncs, la p de temps, la s de aquest, la b de amb, etc. L’anglès també gaudeix d’un conjunt de mots amb consonants mudes que val la pena d’aprendre; vet aquí alguns dels més importants. (L’accent cau a la primera síl·laba exceptuant els casos en què la síl·laba tònica va subratllada.)

—La b és muda després de m final de mot —comb /cóum/ (pinta), bomb /bòm/ (bomba), etc.i en els mots doubt /daut/ (dubte), debt /dèt/ (deute) b /sʌ·təl/ (subtil).

—La h inicial és muda en els mots hour /au·ər/ (hora), honor /òn·ər/, honest /ò·nəst/.

—La l és muda en els mots walk /uòc/ (caminar), talk /tòc/ (parlar), calf /kæf/ (vedell [animal]), half /hæf/ (meitat), salmon /sæ·men/ (salmó), folk /fóuk/ (gent) i yolk /ióuk/ (rovell d’ou), com ho és també en els auxiliars modals could //kʊd//, should /xʊd/ i would /wʊd/.

—La p és muda en els mots empty /èmti/ (buit), cupboard /kʌ·bərd/ (armari de paret) i receipt /rə·sit/ (rebut).

—La s és muda en els mots island /ai·lənd/ (illa) i aisle /ai·əl/ (nau lateral, passadís).

—La t és muda en els mots Christmas /krés·məs/ (Nadal), castle /kæ·ssəl/ (castell), listen /lé·ssən/ (escoltar) i mortgage /mór·guétj/ (hipoteca).

—La w és muda davant la r —ex.: write /rait/ (escriure) i en els mots answer /æn·sər/ (resposta) i sword /sórd/ (espasa). També és muda davant ho en els mots següents: who /huu/ (qui), whole /hól/ (sencer), whom /huum/ (qui), whore /hór/ (prostituta) i whose /huuz/ (de qui).

5. Repetició indeguda d’un pronom en clàusules relatives

Una errada freqüent és l’ús d’un pronom com a subjecte després d’un pronom relatiu que ja fa de subjecte. Per exemple, en l’oració Hi ha nens que no fan bondat, el pronom que representa els nens i és el subjecte de la subordinada no fan bondat. Doncs, en la frase que hi correspon en anglès —There are children who don’t behave— el pronom who fa de subjecte de la subordinada don’t behave i, per tant, seria un error d’afegir-hi, a més a més, el pronom they: There are children who they don’t behave. Més exemples: I’ve signed up for a physics course that starts (no that it starts) next week (M’he apuntat a un curs de física que comença la setmana vinent). There are fish along the coast that have (no that they have) become an important source of protein (Hi ha peixos per la costa que han esdevingut una font important de proteïna).

6. Confusió entre bring i take quan volen dir portar

En certs contextos, el verb portar es tradueix en anglès pels verbs bring brought brought (brought es pronuncia /bròt/) i take took taken. Com podem determinar quin és el correcte? Doncs, si venim, we bring i si anem, we take. No importa qui fa l’acció, ans és la destinació que determina l’ús. Si em porten coses, vénen; doncs, they bring me things. Si et porten coses, també vénen; doncs, they bring you things. En canvi, si li/els porten coses, hi van; doncs, they take him/her/them things.

7. Confusió entre know i meet quan volen dir conèixer

El verb conèixer vol dir know knew known quan significa tenir coneixença, cas en què normalment es fa servir en el present: Et conec i em coneixes = I know you and you know me. En canvi correspon a meet met met quan significa fer coneixença o conèixer per primera vegada, cas en què normalment apareix en el passat: Ens vam conèixer dimarts passat = We met last Tuesday. Val a dir que aquesta última expressió també pot significar Ens vam trobar dimarts passat.

8. Mala traducció dels pretèrits, perifràstic i indefinit

Primer de tot, el pretèrit perifràstic sempre es tradueix en anglès pel past simple; no hi ha cap excepció. Així Vam anar-hi = We went there, No va fer res = He didn’t do anything, etc. A més, el pretèrit indefinit se sol traduir pel present perfect: Sempre he viscut a Catalunya = I have always lived in Catalonia, Encara no els he vist = I haven’t seen them yet, etc. Ara bé, mentre que el català no fa servir mai el perifràstic per a accions acabades avui, l’anglès sí que utilitza el past simple. Així Fa una hora que he dinat = I had lunch an hour ago, Li he trucat a les dues = I called him/her at two, Els hem vist aquest matí (dit a la tarda) = We saw them this morning, etc. Fins i tot quan l’acció acaba de passar —per exemple, si algú demana Perdona, què has dit?— l’anglès vol el past simple: Sorry, what did you say? Per tant, podem dir que, a grans trets, el pretèrit indefinit es tradueix en anglès per present perfect excepte quan es tracta d’accions concretes acabades avui, cas en què es tradueix per past simple. Però malauradament hi ha contraexcepcions.

Un ús del present perfect en anglès és expressar accions acabades que tenen rellevància en el present. Dit altrament, lliga accions acabades amb el mateix moment en què som. Per exemple, si algú, a l’hora de col·locar els aliments després de la compra setmanal, demana a l’altre On has posat el peix?, és si fa no fa igual a dir On és el peix? (temps de present) i així empra el present perfect: Where have you put the fish?. En canvi, si les persones són al passeig prenent un cafè i un pregunta a l’altre: Per cert, on has posat el peix?, se centra l’atenció en una acció acabada; per tant, fa servir el past simple: By the way, where did you put the fish?

Un altre exemple. Si un noi diu als pares: He fet els deures, l’ús de present perfect en anglès, I’ve done my homework, implica que espera una reacció dels pares, mentre que l’expressió I did my homework simplement comunica un fet.

L’últim exemple: Si algú vol demanar Per què t’han donat aquests llibres?, la pregunta Why did they give you these books? implica que vol saber quina era (passat) llur motivació. En canvi, la pregunta Why have they given you these books? implica que vol saber per què la persona els vol (present).

9. Confusió entre still, yet, already i any more/longer

En expressions de temps, el mot still sempre indica continuïtat; es tradueix per encara: They still have my car = Encara tenen el meu cotxe; Are they still sleeping? = Encara dormen?; They still haven’t paid me! Encara no m’han pagat! (és a dir, continuen sense pagar-me). El mot yet s’usa per a preguntar si una acció ha succeït, cas en què es tradueix per ja, o per a negar que tal acció hagi succeït, quan es tradueix per encara: Have you had breakfast yet? = Ja has esmorzat?, The postman hasn’t come yet = Encara no ha vingut el carter. Nota: Oracions que comencen per encara no es poden traduir de dues maneres: la primera vegada que ho diem fem servir yet: Encara no hi he anat = I haven’t gone there yet. Però si més tard repeteixo això, es tracta d’una acció negativa continuada i dic: I still haven’t gone there.

En expressions de temps, el mot already sol suscitar o expressar sorpresa. Per exemple, si algú pregunta Why aren’t you doing your homework? i l’altre respon I’ve already done it! (Per què no fas els deures? Ja els he fet!), tal resposta causa la sorpresa del qui pregunta. I si algú, en veure el rellotge diu: Is it nine o’clock already? (Ja són les nou?), expressa sorpresa pel fet que sigui tan tard. Nota: L’oració Ja has acabat? es pot traduir de dues maneres. Si la pregunta exigeix una resposta sí o no, es diu Have you finished yet? En canvi, si és una expressió de sorpresa, hom diu Have you finished already?

Finalment, els girs any more/longer i no longer indiquen que ja no es fa el que es feia abans. Així les oracions They don’t go out together any more/longer i They no longer go out together es tradueixen per Ja no surten junts.

10. Mala pronunciació de «vocal neutra + r»

En el català oriental, la preposició per es pronuncia amb vocal neutra: /pcr/. Així, doncs, fa rima, si fa no fa, amb els mots anglesos her /hər/, were /wər/ i sir /sər/, els quals, malauradament, sovint es pronuncien /həə/, /wəə/ i /səə/. (En anglès britànic les pronúncies són /həc/, /wəc/ i /səc/, respectivament.) Afegint-hi una o dues consonants tenim alert /e·lərt/, / bird /bərd/, burn /bərn/, first /fərst/, shirt /xərt/, skirt /skərt/ i third /θərd/ (/θ/ representa la z castellana). (En anglès britànic es canvia la r d’aquests mots per vocal neutra: /e·ləət/, /bəəd/, etc.). O sigui e, i i u es pronuncien neutres quan es troben davant de r+consonant o r final de mot. Més exemples: mercy /mər·ci/, germ /tjərm/, fir i fur /fər/, dirty /dər·ti/, church /txərtx/ i hurt /hərt/.

Encara que la reproducció d’aquests mots és més fàcil per a persones els dialectes dels quals tenen la vocal neutra, per als altres el so de la vocal neutra, com a mínim, no és estrany i en principi no hauria de costar gaire d’imitar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
    • Jo també ho he pensat. I la música “Sool”. I ara ja no es porta, pero el “CD Room” també tenia conya.

      De totes maneres, l’article està molt bé. És un luxe tenir una llista d’errors així, feta a mida del public catalanoparlant amb errors tan subtils.

  1. Menys mal que fas servir la transcripció fonètica AFI, altrament no s’entenia res del que deies, tan elaboradet com ho duies. Moltes gràcies!.

    • Bé, de fet sóc una mica poc convencional: utilitzo l’AFI quan no hi ha més remei (la ‘z’ castellana, la ‘d’ de cada, etc.), però en la majoria dels casos prefereixo servir de lletres conegudes per tothom. Així “sheep” /xiïp/, “height” /hait/, “chin” /txén/, “prawn” /pròn/, “soap” /sóup/, “auto” /ò·tó/ i “mountain” /maun·ten/ (amb la ‘e’ neutra).