#CatRàdioÉsCultura

30.08.2016

Com a director de Catalunya Ràdio m’enorgulleix que la graella de la nova temporada hagi generat interès fins i tot hores abans de la seva estrena, aquest 29 d’agost. És un bon símptoma que la proposta de la ràdio pública susciti debat perquè demostra que l’emissora està sent capaç de traslladar la il·lusió interna que marca aquesta nova etapa, que hem considerat renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada. Catalunya Ràdio és la generalista del grup d’emissores, i com a tal té l’obligació d’oferir continguts que interessin el màxim d’audiència possible acomplint l’encàrrec de servei públic que, des del 20 de juny de 1983, satisfà la ciutadania amb qualitat i amb una acceptació social molt alta.

 

Mònica Terribas presenta El matí de Catalunya Ràdio

Mònica Terribas presenta El matí de Catalunya Ràdio

Aquesta direcció ha intentat, des del primer moment, potenciar els continguts de l’emissora musical i de tendències culturals iCat.cat coincidint amb el seu desè aniversari. Venim d’una temporada d’estiu de Catalunya Ràdio que, per primera vegada, ha projectat com a generalista continguts culturals fins aleshores restringits a l’àmbit digital d’iCat. Aquestes ‘finestres iCat’ a l’antena de Catalunya Ràdio han permès que la música, els llibres, el teatre, el cinema, la fotografia, etc, hagin centrat la proposta de programes que han causat bon impacte com ‘Interferències’ de Montse Virgili, i que d’altres com ‘El suplement’ amb Roger Escapa hagin mantingut la seva aposta cultural els caps de setmana d’estiu.

Una de les conquestes dels últims anys a Catalunya Ràdio és que la cultura formi part dels continguts transversals de la programació. La cultura hi és a pertot, no queda limitada a espais concrets, tot i que, a més, l’emissora ofereix programes culturals específics i de referència. Això és mèrit de totes les direccions i de tots els professionals de la casa, i no esdevé cap novetat com tampoc és revolucionari que l’emissora generalista tingui programes informatius o esportius. En l’etapa actual, hem posat l’èmfasi en la importància de concebre la nostra oferta com una bona proposta de continguts al marge de les franges horàries o del format rígid dels programes clàssics. És per això que la distribució de seccions i espais culturals destaca actualment més enllà de formar part o no d’un programa monogràfic.

Els dos programes més escoltats de Catalunya Ràdio, ‘El matí’ i ‘El suplement’, han estrenat temporada amb dos fitxatges de primer nivell vinculats a la cultura, les lletres i la literatura. ‘El matí de Catalunya Ràdio’ ha incorporat Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a l’històric ‘Lecturàlia’ de l’escriptor Màrius Serra. El programa de Mònica Terribas manté seccions com l’‘Entreparaules’ amb l’escriptor i filòleg Ramon Solsona; l’‘Enigmàrius’, que compleix 10 anys; el ‘Dos a la cartellera’, amb Àlex Gorina i Jaume Figueras sobre cinema, teatre i novetats musicals; i el ‘Deixa que soni’, de tendències musicals amb Miqui Puig, Guillamino i Blai Marsé, una novetat d’aquesta temporada.

‘El suplement’ de Ricard Ustrell, el programa líder del cap de setmana i un dels puntals estratègics de Catalunya Ràdio, participa de la idea que la cultura és una aposta estructural. Aquest any incorpora el col·laborador especialitzat en literatura David Guzmán i el dramaturg Joan Ollé per a un espai dedicat a jocs literaris. A més, ‘El suplement’ recupera aquesta temporada el gènere de la radionovel·la, potenciant el teatre a la ràdio, sota l’autoria de l’escriptor Roc Casagran. Aquest és un dels pocs programes de la ràdio generalista que fa divulgació de la música clàssica amb Albert Galceran i Pedro Pardo, i el mateix programa s’obre a una ‘finestra iCat’ amb el músic Lluís Galvadà. Hi ha una secció de retòrica, ‘Els sofistes’, en què dos convidats, molts d’ells escriptors, defensen postures diferents amb l’art de l’oratòria. Les arts escèniques també hi seran presents amb Àngel Llàcer, que cada setmana es farà acompanyar d’un actor per representar una peça teatral en directe.

Aquesta temporada incorporem ‘Popap’, de Mariola Dinarès, un programa diari d’una hora sobre tendències musicals i culturals i cultura digital en general. La tertúlia de l’escriptora Empar Moliner al ‘Catalunya Migdia’ d’Òscar Fernández, tindrà entre els seus col·laboradors intel·lectuals, escriptors i periodistes, que parlaran d’actualitat però també de cultura. La novetat de les tardes, ‘Estat de Gràcia’, amb un comunicador sensible a la cultura com Roger de Gràcia, es basa en seccions i col·laboradors d’aquest àmbit, i pretén defugir la dependència de l’agenda informativa pura i dura. És un programa de tres hores diàries i dedica un ampli espai a la cultura, en particular a les recomanacions literàries. El debat sobre els continguts culturals a Catalunya Ràdio s’ha produït abans que l’audiència hagi pogut escoltar la primera edició de ‘Biblioteràpica’, un espai de David Guzmán amb recomanacions setmanals “per gastar menys diners en medicaments i més diners en literatura”. A tot això cal afegir-hi l’espai de l’escriptora Sílvia Soler dedicat a divulgar el procés creatiu d’artistes de diverses disciplines, i l’espai musical la ‘Filharmònica’ conduït per Joan Pau Chaves i Pep Blai.

Roger de Gràcia a Catalunya Ràdio

Roger de Gràcia a Catalunya Ràdio

L’informatiu ‘Catalunya Vespre’ de Kilian Sebrià inclou un espai de crítica musical amb Blai Marsé, un espai de recomanacions literàries diari, i cobreix diàriament les estrenes de teatre, concerts i presentacions de llibres a Catalunya. Els informatius de Catalunya Ràdio, com no podia ser d’una altra manera, dediquen recursos i talent a transmetre el pols cultural del país, i fem el millor seguiment informatiu de l’activitat cultural.

Un programa històric de la casa (29 anys) com ‘La nit dels ignorants 2.0’ amb Xavier Solà aposta pel coneixement i afronta els temes culturals sense temors. ‘La finestra indiscreta’, d’Àlex Gorina, complirà 30 anys com a referència en el món de la cultura la nits dels divendres. I ‘L’audiovisual’ és el programa de Gorina les nits de dissabte especialitzat en el món de la música de cinema i el món de l’espectacle, tant cinematogràfic com teatral.

El cap de setmana Catalunya Ràdio ofereix continguts i programes propis d’una ràdio pública, amb ‘Mans’, de Quim Rutllant i Ester Plana, un programa de 3 hores i mitja entre dissabte i diumenge que ha esdevingut referent de la cultura popular; l’’En guàrdia’, d’Enric Calpena, dedicat per quinzena temporada consecutiva a la divulgació històrica; ‘Geografia humana’ de Maite Sadurní, descobridora de nous grups de l’escena catalana; ‘A deshora’ de Magda Llurba; i les 4 hores entre les nits de dissabte i diumenge amb els programes d’iCat ‘Pista de fusta’ de Miqui Puig, ‘El celobert’ de Lluís Gavaldà, ‘Delicatessen’ d’Albert Puig, ‘Bonus cracks’ de Guillamino & New Raemon, i ‘Songhunter’ de Raül Hinojosa.

El proper dilluns, 5 de setembre, iCat.cat estrenarà temporada, ampliant a dues hores diàries el programa ‘Els experts’, d’Albert Miralles i Roger Seró, amb una presència rellevant de la crítica literària; i posant en valor la nova periodicitat diària del programa d’actualitat musical ‘Independents, presentat per Josep Martín. I el 12 de setembre, Catalunya Música estrenarà una temporada especial, la del seu 30è aniversari, amb una reformulació per fer la música clàssica i contemporània més propera a la ciutadania.

Aquests dies s’ha produït un debat saludable a l’entorn de l’etiqueta #onéslacultura. Honestament, creiem que #CatRàdioÉsCultura i que la cultura és aquí.

Saül Gordillo. Director de Catalunya Ràdio

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. “Cada hora dedicada a l’esport –una hora cada cop més buida d’interès– és una hora que no podem dedicar a una altra cosa” (Bernat Ruiz).
    Gordillo no fa cap referència a la sbresaturació esportiva, a la sobredosi futbolera, a l’entreguisme cap al Barça. Llàstima.

  2. En aquesta etapa ” que hem considerat renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada.” queda clar que el món de l’educació (formal, no formal…) no mereix minutatge, ni l’equivalent al dedicat a la cultura! No hi ha mestres mediàtics, l’escola en totes les seves etapes no deu ser prou transversal, l’educació en sentit ampli, no genera continguts ni audiència ni anunciants, no és prou creativa ni suggerent.
    Els mitjans de comunicació no són únics en aquest tipus d’omissions, buscar culpables és més fàcil que assumir la galdosa responsabilitat col·lectiva d’una societat que no hi veu més enllà del nas.

  3. Tampoc no dieu res de la promoció del catañol, de si continuareu amb la marginació de l’adverbi aviat, del quantitatiu gaire, de la contracció pel, del pronom en … No en dieu res, però ja s’endevina que ara l’objectiu catañolesc és de reduir les vocals a només 5 com en espanyol. Per això ens fareu sentir a totes hores aquest senyor que parla de música, però té una oïda pèssima perquè no saps mai si dóna o si dona, si vens o si véns.
    Si us plau, el català és independent de l’espanyol. A veure si ens passarà com als irlandesos.

  4. Saül, t’expresses ja com un polític. Deu ser el càrrec… o el sou. Això de “continguts transversals de la programació” és la gran excusa per fer veure que a la programació hi ha cultura quan, en realitat, no n’hi ha. Ets un venedor de fum, Saül. Resulta que volem fer un pais nou però acabem imitant els defectes d’Espanya, que sempre vol ciutadans ignorants i submisos. És aquesta la consigna que has rebut? Que trist…

  5. Certament aquesta resposta es limita a recitar-nos la programació, que el senyor Gordillo creu d’interés cultural. Les xifres (29% de la graella dedicada als esports) o simplement la percepció de que quan poses la TV o la Radio quasi sempre et trobes amb esports, és una evidencia. Al Telenoticies, o al 3/24, una tercera part del seu contingut és d’esports i especialment del Barça, pràcticamente nul quant a cutura (i no em refereixo dels Castellers o de la Patum).

    Crec que el senyor Gordillo s’equivoca quan diu que Catalunya radio “té l’obligació d’oferir continguts que interessin el màxim d’audiència possible”, un mitjà de comunicació públic té l’obligació de donar continguts (al menys en un percentatge molt més alt) que tinguin més substancia, és a dir donar bon “aliment” als oients, perquè aquests vagin adquirint aquest hàbit i per tant, de mica en mica, arribin a gaudir de continguts més substanciosos. Si els hi donem “pa i circ” òbviamente estarem donant el que una gran part de l’audiència demana, però estarem contribuint a crear unes apetències i hàbits molt poc enriquidors.

    En cap moment, aquesta resposta del senyor Gordillo, fa menció a l’altra part de l’article, és a dir al Barça, i “la transferència obscena de recursos públics cap a una entitat privada”. Potser el Barça és un “lobbie” del que no es pot parlar ni criticar?

    Per últim fer notar que en cap moment es parla de programació dedicada a la promoció de les arts plàstiques; on són les arts plàstiques que no surten enlloc mai? D’aquest tema em permeto compartir-vos aquest article que vaig escriure al meu blog fa ja uns quants anys.

    http://www.gmarticeballosart.com/2010/02/artes-plasticas-en-television/