Teresa Cabré: “La llengua és un organisme viu”

25.10.2016

“És cert que no totes les innovacions proposades compten encara amb l’assentiment general: moltes són discutides, algunes àdhuc asprament combatudes. No havem, però, de doldre’ns que les innovacions trobin una certa resistència a llur admissió: no sempre seran encertades, i una crítica d’elles és necessària a fi que solament triomfin les que efectivament impliquin una millora, i encara una millora que sigui viable”, escrivia l’any 1924 Pompeu Fabra a L’obra de depuració del català.

Teresa Cabré | © Alex Rademakers

Teresa Cabré | © Alex Rademakers

Aquestes mateixes paraules repetia aquest dimarts la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, durant la presentació en roda de premsa de l’Ortografia catalana, ratificada el 24 d’octubre al ple de l’IEC. Joandomènec Ros, president de l’IEC, que ha volgut subratllar, fent un símil amb les teories evolutives, el caràcter evolutiu de la llengua, ha aclarit que la Secció Filològica està formada no tan sols filòlegs sinó també per escriptors, professionals i usuaris de la llengua, i que la seva intenció ha estat no fer una proposta de manera aïllada. Així mateix, també s’ha tingut en compte els suggeriments que alguns filòlegs i escriptors han fet a diversos mitjans de comunicació, i dels que els han arribat a través del projecte Acadèmia Oberta, un projecte que el mateix IEC va engegar per escoltar suggeriments d’usuaris, ensenyants i professionals de la llengua.

“A la Secció Filològica partim de la base que la llengua és un organisme viu i que la normativa, que és el resultat d’una anàlisi ponderada, ha de tenir en compte per força aquesta evolució”, ha ressaltat Cabré, que ha afegit que l’evolució de la llengua va de la mà de la de la societat. La presidenta ha precisat que la proposta presentada, molt meditada, no és una reforma ortogràfica sinó una modificació d’alguns punts de l’ortografia catalana, suggerits per col·lectius de professionals que han adreçat a l’IEC. “Tocar els diacrítics prové d’una demanda que s’havia acumulat a les oficines de la Secció Filològica i en el moment en què se celebrava el centenari de les normes ortogràfiques i es veia imminent l’acabament de la gramàtica vam pensar que calia abordar-ho”, ha afegit.

Els canvis significatius de la nova ortografia

“En una societat caracteritzada pel multilingüisme, la llengua ha de poder facilitar-se als nous aprenents. Hem d’incorporar-los a l’ús del català”, ha reflexionat Cabré. Va ser així, doncs, que el 2013 es va constituir una comissió d’estudi de l’ortografia, presidida per Vicent Pitarch, amb l’objectiu de revisar aquells aspectes de l’ortografia que havien estat objecte de qüestionament, i la dispersió de materials que conformen la normativa ortogràfica vigent. “No es tracta, per tant, d’una proposta precipitada, sinó ben meditada: des del 2013 fins ara el grup d’ortografia ha fet 57 reunions de treball i al ple de la Secció Filològica hem abordat el tema en 15 sessions”.

Les noves propostes ortogràfiques, com bé ha accentuat Pitarch, responen a processos d’envigoriment de les llengües i d’enriquiment, com els termes creats per prefixació, els mots compostos i els préstecs, que manllevem d’altres llengües. Per tant, s’accepta l’ús de la doble erra en mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r (arítmia > arrítmia); l’ús del guionet en alguns mots compostos prefixats (exdirectora general > ex-directora general); l’ús de la e epentètica en els compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant (arterioesclerosi); l’accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació (anomèn); la supressió de la dièresi en derivats cultes acabats en -al (fluidal). També s’han inclòs mots que han entrat al DIEC com aiatol·là o blog.

El canvi més polèmic ha estat, sens dubte, la supressió de 150 diacrítics, dels quals, finalment, es mantenen 15 (, déu, és, , més, món, pèl, què, , , sòl, són, , ús, vós). Tanmateix, lingüistes com Francesc Ferrer Pastor, Brauli Montoya i Joan Solà ja s’havien mostrat favorables a aquesta simplificació. Solà, com recordava Neus Nogué en aquest article, assenyalava que “els canvis són per a les generacions que pugen” i per als que vénen de fora, com també ha subratllat Cabré. Ara bé, es permet l’ús discrecional del diacrític en mots homògrafs sempre que es tracti d’expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars, etiquetes) en què la interpretació del mot homògraf no queda prou clara pel context.

Davant del fet que la llista de diacrítics no era tancada i havia anat creixent, la Secció Filològica va decidir que calia racionalitzar-ne l’ús. Com afirmava aquest migdia Neus Nogué a TV3, “que una excepció a una norma tingui 150 casos és una mica peculiar i realment calia reduir-ho”. Així, partint de la mateixa norma que Fabra havia establert per als accents diacrítics, tots aquells termes que fossin d’escassa freqüència, que fossin polisíl·labs o compostos no han de dur diacrític. “Partim del fet que la llengua és discurs, no pas mots solts”, ha justificat Cabré.

'ós' és un accent distintiu | Foto: Griselda Oliver

‘ós’ és un accent distintiu | Foto: Griselda Oliver

Tot i que l’ortografia havia de ser un capítol dins de la nova gramàtica, han considerat que seria més adequat tractar-la a part, ja que hi havia aspectes que calia reconsiderar atesa l’evolució de la llengua: “L’ortografia no és intocable, l’altra cosa és que els canvis ortogràfics plantegin uns certs trasbalsos”, ha argumentat Cabré, que ha afegit que, tot i que la proposta ortogràfica s’ha aprovat amb consens al ple de la Secció Filològica (amb només tres abstencions) i al ple de tardor de la institució amb una abstenció, sempre hi ha hagut divergències. “No som una societat uniforme, tenim idees diferents”, ha constatat.

La Secció Filològica ha tingut en compte les aportacions de filòlegs, lingüistes i escriptors, ja que considera que cal treballar conjuntament amb tots aquells col·lectius estan en relació amb la llengua i que cooperen amb la construcció de l’estàndard: “No es pot fer una normativa separada del que es fa en societat”, ha esgrimit Cabré.

Vicent Pitarch ha volgut destacar un fenomen que també afecta l’actualització de l’ortografia: la globalització. “Els neologismes, manlleus i préstecs generen uns problemes que s’han anat resolent de manera dispersa”. En aquest sentit, amb l’elaboració de la nova gramàtica s’ha volgut també modernitzar l’ortografia: “No és cap reforma, és una proposta necessària feta amb sentit del rigor i de la responsabilitat social i nacional”, ha afegit Pitarch.

A aquesta nova proposta ortogràfica li queden cinc anys perquè faci camí, perquè els usuaris, els professionals, les editorials i les administracions ens hi acostumem. Transcorregut aquest temps, l’IEC valorarà quina és l’adaptació de les propostes i l’acollida que hagin tingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. “Ara bé, es permet l’ús discrecional del diacrític [als mots on ara s’has surpimit aquests accents] en mots homògrafs sempre que es tracti d’expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars, etiquetes) en què la interpretació del mot homògraf no queda prou clara pel context”.
    O sigui: una nova excepció a l’excepció que acompaña la regla…
    Amb aquesta nova norma, s’ha fet del català una mica més forasenyat i difícil.

    Total: una manca de respecte pels qui utilitzen o volen utilizar el català per comunicar-se. (S’hi han ben lluït, els institucionalitzats!).

    Atentament

    • “Estudi dels ossos” Impossible saber si et refereixes als animals o a les parts que conformen l’esquelet.
      Per tant, aquesta excepció ho invalida tot, perquè els estudiants hauran d’aprendre igualment tots els accents diacrític per si en algun moment han de posar una etiqueta o frases puntuals. I amb això es demostra l’absurditat de la norma.
      Realment, aquesta colla del IEC s’hi han lluït, o és que realment no tenen res més que fer i han de fer qualsevol bestiesa per justificar que fan alguna cosa.

  2. Jo per la meva part seguiré utilitzant els accents diacrítics, almenys els que sempre he utilitzat. I penso que tothom que hi està en desacord hauria de seguir utilitzant-los.