Scaramouche! Scaramouche!

19.04.2016

Will you do the fandango? Quan sentim la paraula Scaramouche, a molts de nosaltres ens ve immediatament al cap l’interludi operístic de la cançó Bohemian rapsody, dels Queen. Però avui toca parlar de Scaramouche, el nou musical de gran format que està preparant Dagoll Dagom i que s’estrenarà el proper mes de setembre, pels volts de la Mercè.

Presentació de Scaramouche, la nova producció de Dagoll Dagom

Presentació de Scaramouche, la nova producció de Dagoll Dagom

La presentació del projecte va tenir lloc a l’escenari del Teatre Victòria, on Joan Lluís Bozzo (direcció i llibret), Anna Rosa Cisquella (producció executiva), Albert Guinovart (música), Joan Vives (lletrista i direcció musical) i David Pintó (lletrista i ajudant de direcció) ens van explicar com serà l’espectacle. Bozzo va parlar de la part artística, Cisquella dels diners (“Amb Mar i cel hem pogut estalviar”). La idea original del muntatge neix del compositor Albert Guinovart, que fa anys va veure la pel·lícula Scaramouche (George Sidney, 1952), protagonitzada per Stewart Granger, i va adonar-se que tenia una estructura de musical. Bozzo explicava que aquest projecte es trobava al “calaix dels projectes per fer” (que seria molt interessant de mostrar públicament algun dia) i que finalment es van decidir a tirar-lo endavant. Scaramouche reuneix com a mínim tres elements que poden donar molt joc escènic: està situada durant la Revolució Francesa, hi apareix una companyia de Commedia dell’Arte, i conté lluites d’espases (que dirigirà Jesús Esperanza, un dels millors mestres d’armes de l’estat). Un espectacle familiar, doncs, de gran format i de capa i espasa, amb 18 actors en escena, 10 músics en directe i potser una orquestra enregistrada en alguns moments, per dotar l’espectacle de la banda sonora pròpia de les pel·lícules del Hollywood dels anys cinquanta.

Expectació entre els mitjans per la presentació del nou musical de Dagoll Dagom

Expectació entre els mitjans per la presentació del nou musical de Dagoll Dagom

 

Albert Guinovart va dir, molt encertadament, que més que basat en una idea seva es podia definir Scaramouche amb l’epítet “basat en una il·lusió d’Albert Guinovart”, i que la música va de l’èpica a la lírica, en un musical on hi ha més text parlat que cantat.
Anna Rosa Cisquella va voler reivindicar la feina de Dagoll Dagom, que ofereix al públic espectacles comercials de qualitat, i va remarcar que cada vegada costa més portar espectadors joves al teatre, però que Mar i cel va ser vista per ni més ni menys que 84.000 estudiants, xifra que supera l’ocupació anual de la majoria de teatres.

Els processos de selecció dels intèrprets ja han començat, i després de preseleccionar 60 joves d’uns 300 candidats, estan acabant de tancar un repartiment que comptarà amb 18 actors en escena. Dagoll Dagom va obrir el càsting a tothom, fet que Cisquella remarca que molts intèrprets van valorar molt, agraint-los especialment el fet de tenir almenys l’oportunitat de poder mostrar el seu treball a la companyia. Els joves estan molt més ben preparats ara que mai, recalca Bozzo, per la qual cosa el procés de selecció no és tan fàcil com podria semblar a primer cop d’ull.

Un cop finalitzada la presentació de l’espectacle, els periodistes vam baixar a la platea i va arribar el torn del càsting obert, on els candidats (suposem que estarien mínimament avisats) van pujar a l’escenari a interpretar alguna cançó, acompanyats al piano per Marc Garcia Rami i dirigits per Joan Vives. Vam poder veure Jan Forrellat, Gracia Fernández i un parell de candidats dels qui no sabem el nom, tots molt bons tan pel que fa a interpretació com en tècnica.

Al setembre sabrem qui han estat els afortunats.