La Wendy del Papitu arriba a la Beckett

9.11.2016

Tot i que la seu del Poblenou de la Sala Beckett es troba en ple rendiment des del mes de juliol, quan va tenir lloc l’Obrador d’Estiu, finalment arriba l’estrena oficial de la sala. Toni Casares i el seu equip han triat el text La desaparició de Wendy, de Josep Maria Benet i Jornet. Un homenatge al pare (avui ja avi) de la dramatúrgia contemporània catalana i també a una manera de fer i entendre el teatre.

Imatge promocional de 'La desaparició de Wendy'. © David Ruano

Imatge promocional de ‘La desaparició de Wendy’. © David Ruano

La sala d’assaig estava plena de gom a gom. Tots els mitjans van voler assistir a la presentació de temporada de la Sala Beckett, que era al mateix temps la presentació de l’espectacle inaugural. Però alerta, perquè a la Beckett del Poblenou ja fa temps que hi passen coses, com ara cursos, seminaris i lectures variades. I per ser precisos, la Sala de Dalt es va inaugurar amb el semimuntat de Llengua materna Mameloschn, de Sasha Marianna Salzmann, el mes de juliol, i durant el mes d’octubre s’hi ha pogut veure l’espectacle Kilòmetres, de Marilia Samper i Meritxell Yanes. Però ara arriba la inauguració “oficial”, amb polítics i tota la pesca, que curiosament freqüenten els teatres només per inaugurar sales, festivals i saraus variats.

Toni Casares va explicar els trets principals de la nova etapa que s’enceta al Poblenou, amb un carrer Pere IV en obres i una súperilla que converteix la zona en una espècie d’oasi postapocalíptic (i sense fums), ideal per als ciclistes i els vianants. No és la contaminació un dels problemes principals de Barcelona? Doncs agafeu la bici, el metro, el bus o el tram, carai! (això és meu). La nova Beckett és, segons Casares, canvi i també continuïtat, amb una temporada que comença seguint quatre grans eixos: creació, formació, pensament i debat i suport a l’autoria dramàtica.

El vestíbul de la nova Sala Beckett. © Adrià Goula.

El vestíbul de la nova Sala Beckett. © Adrià Goula.

La creació significa la producció d’espectacles propis o en producció, a més de donar suport a la creació i exhibició de treballs escènics en procés o sense un resultat definit, com ara lectures dramatitzades, semimuntats o propostes menys convencionals. També s’inauguren les residències de creació, que enguany enceten les companyies Obskené i Sixto Paz, i la figura de “dramaturga resident”, que durant aquesta temporada serà Marilia Samper. “Que la primera resident sigui dona i immigrant em sembla una declaració d’intencions”, va declarar Samper. Davant d’una taula presidida per tres homes: Toni Casares, Carles Batlle (en representació del Patronat) i Oriol Broggi. Diuen que quan Ada Colau va visitar la Sala Beckett al juliol va comentar que això que hi haguessin homes a la direcció i dones a tots els altres càrrecs era quelcom que havia de canviar. La creació també es tradueix, d’altra banda, en laboratoris com ara el Peripècies, on joves dramaturgs escriuran les històries d’antics membres de la Cooperativa Pau i Justícia. O amb el laboratori de creació jove d’Els Malnascuts, un grup que ja fa anys que treballa i crea amb total llibertat, com els grups de teatre joves d’alguns teatres alemanys.

La formació aconsegueix, amb la nova seu, més aules i espais polivalents, on l’oferta pedagògica s’amplia, a part de la dramatúrgia, a altres disciplines escèniques com ara l’escenografia, la il·luminació o la interpretació (per a nens i joves). També hi haurà cursos de filosofia, història de l’art i antropologia, i l’Obrador d’Estiu seguirà essent la gran trobada internacional de dramaturgs i directors (Simon Stephens, un visitant assidu de la Beckett, està impartint un curs ara mateix, per cert).

El bar de la nova Sala Beckett, que estarà operatiu a partir del gener de 2017. © Adrià Goula.

El bar de la nova Sala Beckett, que estarà operatiu a partir del gener de 2017. © Adrià Goula.

La branca de pensament i debat es ramifica en la revista (Pausa), l’obrador de filosofia i un intercanvi d’activitats relacionals entre la dramatúrgia professional i altres disciplines artístiques, científiques o socials. “Es necessiten dramaturgs a les associacions”, diu Casares, entenent que les eines d’escriptura i creació literària s’han de poder aplicar a tota classe d’organitzacions. El debat també es potencia amb col·loquis, assajos oberts, visites guiades o els nous Personatges de la Beckett, un programa de participació dels espectadors en activitats i òrgans de decisió.

Finalment, el suport a l’autoria dramàtica ofereix als dramaturgs eines com ara el Catalandrama, una base de dades que recull i gestiona la informació sobre traduccions de textos dramàtics catalans a altres llengües, la promoció internacional, l’organització de jornades i encontres professionals, premis, beques i altres convocatòries. I també una oficina de gestió i representació d’autors, dedicada a la gestió dels drets dels autors i la seva promoció. I tot això amb el mateix personal que a la seu de Gràcia. Tot i que la Generalitat i la ICUB s’han compromès, pel que sembla, a posar com a mínim la meitat dels dos milions d’euros que ha de costar mantenir la Sala Beckett oberta cada temporada.

Xavier Ripoll és Peter Pan a 'La desaparició de Wendy'. © David Ruano

Xavier Ripoll és Peter Pan a ‘La desaparició de Wendy’. © David Ruano

L’estrena oficial de la seu del Poblenou tindrà lloc el proper dilluns 14 de novembre amb La desaparició de Wendy, un text que Josep Maria Benet i Jornet va escriure el 1973. Un Toni Casares visiblement emocionat va voler deixar clar l’elevat grau de responsabilitat que té el “Papitu” en l’actual bon estat de la dramatúrgia contemporània catalana (essent Josep Maria Miró i Esteve Soler, a hores d’ara, els dos autors catalans més traduïts i representats arreu del món). L’obra, on en una companyia de teatre infantil és a punt de començar una representació de Peter Pan però es veu obligada a canviar sobtadament de tema (per motius escenogràfics), és un text que sota una aparent pàtina naïf i per a tots els públics reflexiona sobre el propi fet teatral. Oriol Broggi, que va començar la seva carrera com a actor i director a la Beckett, dirigeix un muntatge protagonitzat per Joan Anguera, Diana Gómez, Mar del Hoyo, Antònia Jaume, Xavier Ripoll, Josep Sobrevals i Armand Villén. Acompanyats per la música de Carles Pedragosa, amb vestuari de Berta Riera i els telons dels Castells Planas. Un muntatge oníric, lúdic i molt metateatral, amb un repartiment certament eclèctic, del qual en vam poder veure algunes escenes soltes. El text té molt de Salvador Espriu, segons Broggi, ja que Benet i Jornet hi va construir la seva Sinera particular, a nivell personal i professional.

El muntatge es podrà veure fins el 8 de gener, i anirà acompanyat d’activitas paral·leles com ara la xerrada “Benet i Jornet, el nostre contemporani”, a càrrec d’Enric Gallén, o una exposició d’exemplars de la Biblioteca Xavier Benguerel de diferents edicions de Peter Pan i La Ventafocs.

El Poblenou té una nova sala. Llarga vida al Poblenou!