La neologia és multiculti

Judit Freixa, al seu article “Verba sequuntur” publicat a l’últim número de la revista Caplletra, el 59, explica que “els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants”. És evident, doncs, quina és la funció d’aquests nous termes, que a més ens permeten conèixer les tendències actuals de les llengües i, en el cas de la llengua catalana, com expliquen a la “Presentació” de La neologia lèxica catalana (IEC, 2015), Judit Freixa, Elisenda Bernal i M. Teresa Cabré, estudiar-les representa “una aportació científica al debat sobre la vitalitat del català a partir de l’estudi de les característiques del seu lèxic”. Teresa Cabré parlarà més sobre neologia el dimecres 22 a les 18h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans.

Termes com alfombra, anticrisi, autofoto, bicicletada, blogaire, caciquil, fer pinya, entre d’altres, són alguns dels termes que Freixa, Bernal i Cabré han recollit a l’annex “Paraules del català actual. Selecció de neologismes lexicogràfics” i que, com molt bé diuen, “totes les unitats seleccionades són neològiques perquè no apareixen en el DIEC2, encara que no totes són noves en la mateixa mesura”. Es tracta, doncs, d’un projecte que recull totes aquelles unitats lèxiques considerades neològiques des d’un punt de vista lexicogràfic, és a dir, que no apareixen en els diccionaris presos com a corpus de referència, com el Diccionari general de la llengua catalana de l’IEC o el Gran diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana: “Neologismes estables, efímers, denominatius, transgressors, i també castellanismes més o menys necessaris, anglicismes de moda, etc.”, aclareixen les autores. Aquesta obra pretén ser merament descriptiva: en tot cas, després l’IEC ha de fer la tasca normalitzadora a partir dels materials recollits.

A La neologia lèxica catalana s’han analitzat un total de 9.916 neologismes diferents, entre el 2007 i el 2009, procedents de textos de premsa d’àmplia difusió (60,5%), de textos orals de la ràdio (32%) i de revistes generals i poc revisades des del punt de vista lingüístic (7.5%). Es classifiquen segons si són per prefixació (13,1%), per sufixació (10,6%), per composició culta (8,6%), per composició patrimonial (3,8%), per sintagmació (13,5%), per truncació (3,8%), per conversió i lexicalització (2,8%), per semàntics (5,3%) i per manlleus (33,8%).

Contracampanya, exoplaneta, arxiviral, binacional, desincentivar, postcoital són alguns dels neologismes que s’han registrat durant aquest període per prefixació, un dels mecanismes, com diuen Bernal, Llopart i Gené, “més productius en la formació de paraules noves en català”. Al seu torn, mitjançant la sufixació, un dels procediments de formació de termes “més habitual i més espontani”, segons Lorente i Cantero, s’han format termes com emprenyament, frontisme, invisibilitzador, negacionista, motivacional o victimitzar, i destaca el sufix verbalitzador -itzar, un dels més productius en llengua catalana.

Pel que fa a la composició culta, que resulta de la “unió d’una forma prefixada cultura i una forma sufixada culta, una forma prefixada i una paraula de la llengua o bé un radical de la llengua i una forma sufixada culta”, com destaquen Cañete, Fernández i Janer, trobem termes com ecosocialista, eurozona, fotoperiodista, euromediterrani, biocombustible o cranioencefàlic. La composició patrimonial, en canvi, es caracteritza per estructurar-se a partir de la unió d’un nom i un nom, d’un nom i un verb, d’un adjectiu i un adjectiu, d’un verb i un verb, entre d’altres combinacions, o bé per escriure’s amb dos radicals junts, amb els radicals units per un guionet o amb els radicals escrits separadament. Així, es documenten termes com amor-odi, ciutat aparador, gos-guia, tallaous, copia-enganxa o sociata-progre-friqui.

Un altre procés de creació de nous termes és la sintagmació, és a dir, neologismes formats “a partir de diversos lexemes que segueixen una estructura sintàctica i que s’han lexicalitzat”, segons Freixa i Rojas. A partir d’aquí apareixen termes com sense papers, full de ruta, xarxes socials, o locucions com anar a la seva bola, fer bandera, tirar aigua al foc, entre d’altres. Al seu torn, s’han format neologismes a partir de la truncació, ja sigui per abreviació (més propi de l’argot), acronímia o siglació, com poden ser multiculti, dire, crono, cole (o col·le), hetero, meteo, caixer (automàtic), primera (divisió), entre d’altres.

La conversió sintàctica i per lexicalització són processos de creació neològica “menors”, com destaquen Bernal i Cabré. La conversió consisteix a “crear una paraula d’una categoria gramatical diferent afegint o traient la flexió pròpia de la paraula de la qual prové”, mentre que la lexicalització es produeix “a partir de la fixació d’una forma flexiva (normalment d’un verb) com una paraula nova”. Així es troben termes com protegit, imputat, convocant (conversions de participis a adjectius), o d’altres com matinal, imaginari o visionat (lexicalitzacions). Els neologismes semàntics, en canvi, són termes que “s’han format per la modificació del significat d’una base lèxica”, com diuen Domènech, Estopà, Graells i Sacasas, i en són exemples termes com cassolada, aperitiu, àncora, que han adaptat nous significats dels primers.

Finalment, els manlleus són, com diu Cabré, termes que els usuaris han extret “en bloc d’un sistema aliè i les enquibeixen a la llista dels mots del diccionari” i, per tant, no es perceben igual com a neologisme els manlleus que la resta de neologismes, perquè estan creats a partir de les regles de la llengua i a partir de paraules catalanes. El dels manlleus és un dels processos de creació de termes més importants, ja que durant el període que s’ha analitzat a La neologia lèxica catalana, és la que ha produït més termes nous. Wi-fi, lolailo, master class, coaching, feeling en són alguns exemples.