‘La bíblia andorrana’ d’Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana

17.09.2015

L’escriptor Albert Villaró s’ha endut aquest dijous el 48è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la La bíblia andorrana. Els guardons gironins també han reconegut el poeta menorquí Ponç Pons per la seva obra Camp de Bard amb el 38è Premi Miquel de Palol, mentre que l’escriptor Joan Antoni Martín Piñol s’ha endut el 30è Premi Ram”on Muntaner per la novel·la juvenil Pizzaboy. El 36è Premi Carles Rahola ha recaigut en Gustau Nerín i el seu assaig Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica.

Albert Villaró | Núria Juanico

Albert Villaró | Núria Juanico

Després de les peripècies distòpiques d’Els Ambaixadors (Destino 2014), que li va valdre el Premi Josep Pla 2013, Albert Villaró ha canviat el Madrid de 1934 per l’Andorra actual amb La bíblia andorrana, amb el qual també ha guanyat un premi. En aquest cas, l’escriptor andorrà ha aconseguit el 48è Prudenci Bertrana, dotat en 30.000 euros, per una història amb deixos de thriller que està protagonitzada pel policia Andreu Boix, que l’autor defineix com “un alter ego” seu i que ja havia tret el cap en anteriors títols de Villaró com Blau de Prússia

El llibre arrenca amb l’assassinat d’un banquer andorrà sobre el qual plana la sospita d’haver traficat amb informació confidencial. Ara bé, malgrat l’ofici del protagonista i el punt de partida, Villaró deixa clar que la novel·la no és estrictament policial. “La resolució del crim centra el fil argumental principal de la novel·la, però per a mi el més important no és explicar qui l’ha comès, sinó relatar què està passant en l’Andorra actual i narrar com ha arribat fins aquí”, assenyala Villaró. La voluntat de l’escriptor ha estat centrar-se en “l’Andorra honesta de la gent que treballa” per escapar “dels dos tòpics dels quals és presoner el país”. El llibre de Villaró es publicarà al novembre. La finalista del Prudenci Bertrana ha estat Alba Sabaté amb l’obra L’hotel blanc de la platja, que també serà publicada.

En el camp de la poesia, el 38è Premi Miquel de Palol, dotat en 2.400 euros, ha recaigut en el menorquí Ponç Pons i el seu llibre Camp de Bard“El títol uneix les meves dues grans passions: la naturalesa i la poesia”, apunta l’autor, que defineix l’obra com “una seqüència dels moments més intensos de la meva vida“. Amb una gran presència femenina i referències a Santa Teresa de Jesús, Clarice Lispector i Emily Dickinson, Pons admet que es tracta “d’un poemari extens, tot i que a mi no m’ho sembla perquè he escrit el que necessitava i portava a dins”.

Pel que fa a la literatura juvenil, el guardonat d’enguany amb el Premi Ramon Muntaner (dotat en 6.000 euros) ha estat Joan Antoni Martín Piñol i la seva novel·la Pizzaboy. “És una novel·la d’humor i súperherois, dues coses que no tenen prestigi”, bromeja Martín Piñol. El llibre gira al voltant d’un adolescent que muta en un “Spiderman cutre” i que dispara formatge fos als seus enemics. L’autor explica que la història va sorgir en imaginar-se “com hauria sigut Spiderman si hagués anat al meu col·legi, que era un Can Brians d’elit a l’Eixample de Barcelona”. Amb aquesta obra, Martín Piñol ha volgut retre un homenatge als còmics de Marvel combinant realisme i súperherois.

D'esquerra a dreta: Ponç Pons, Gustau Nerín, Inés Cornelles (Catorze), Joan Antoni Martín Piñol i Albert Villaró | Núria Juanico

D’esquerra a dreta: Ponç Pons, Gustau Nerín, Inés Cornelles (Catorze), Joan Antoni Martín Piñol i Albert Villaró | Núria Juanico

L’assaig Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica de l’antropòleg Gustau Nerín ha obtingut el 36è Premi Carles Rahola, dotat en 6.000 euros. Es tracta d’un llibre que estudia la presència de negrers espanyols a la costa africana al segle XIX esquivant la visió paternalista i simplista. Nerín defineix el tràfic d’esclaus com “la maquinària més gran de producció de dolor”, però assegur que ha volgut anar més enllà i posar llum “a les realitats que s’hi amagaven darrere, com el món empresarial europeu, els traficants brasilers i les reaccions de la societat africana”. Així, l’assaig reconstrueix la història i repassa el món de les relacions entre Espanya i Àfrica, que “van desaparèixer amb la fi del tràfic d’esclaus” i en la qual “els catalans i els menorquins hi van jugar un paper important”, afirma l’autor.

Finalment, el músic Xarim Aresté ha obtingut el 21è Premi Cerverí de Cançó pel tema A l’Univers li sua, mentre que el magazín cultural Catorze ha aconseguit el 15è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura catalana.