Júlia Cot, escriure per fer riure

No trobaries molt graciós si algú com Andreu Buenafuente fes preguntes al Floquet de Neu sobre economia, política…? A la Júlia Cot li va fer tant de riure, que des de llavors sempre «deia que volia fer coses amb l’Andreu Buenafuente». Pere Antoni Pons, després d’una conversa amb la guionista Júlia Cot, explica com va entrar al món del guionatge i com n’ha estat l’evolució, al número de juliol-agost de «Serra d’Or».

Va ser així com Cot es va presentar a la productora de Buenafuente, El Terrat, per a fer-hi les pràctiques, i va aconseguir que l’acceptessin! Ara bé, entrar-hi no va ser gens fàcil: en només una setmana de temps «havies d’escriure un monòleg, havies de preparar un esquetx per al programa “Homo Zapping”, havies d’agafar una sitcom i escriure’n una escena (jo vaig triar “Friends”) i també havies de proposar una idea esbojarrada per a algun nou programa de tele.» Malgrat les dificultats, el seu somni de treballar amb Andreu Buenafuente s’havia fet realitat.

Júlia Cot entrenava pel seu compte escrivint monòlegs, esquetxos, mirant altres programes d’humor, etc. També, va buscar els ídols dels seus ídols, com Jon Stewart, els Monty Python, els contes de Woody Allen… i així va anar acumulant un bagatge tan important, que li va permetre superar les proves finals per a El Terrat.

Però aquesta autoconfiança i les ganes de fer humor tenen uns fonaments familiars. De petita, ja li agradava molt la comèdia, i els continguts televisius de casa sempre eren de qualitat. A més «a casa sempre hi ha hagut molt sentit de l’humor. En part pels germans grans, les converses tenien molta ironia i molts dobles sentits…».

Després d’haver passat per altres àmbits del món del guió, Cot va acabar a la televisió com a guionista del brillant «Buenafuente». «Era un programa diari i el ritme era frenètic», diu Cot. En canvi, a «Polònia» és un ritme més pausat, perquè és un programa setmanal. Tot i això, també implica molta feina.

Cot ens explica com treballa a «Polònia»: «Som tres guionistes a la redacció i dos més que, des de casa, fan peces puntuals». «Entre tots fem créixer les idees de tothom», aquestes idees han de ser acceptades per un coordinador i la decisió final recau en Toni Soler. Cot diu que «els millors esquetxos de “Polònia” són aquells que, a més de fer riure, funcionen com una eina interpretativa de la realitat política que parodien». És per això que tant ella com els seus companys han de llegir molt la premsa, han d’estar al dia de l’opinió, de les tertúlies, s’han de fixar en l’humor gràfic…, i en el món actual, també han d’estar pendents del que es diu a les xarxes socials.

Per acabar, segons Júlia Cot, «per fer bé aquesta feina, no pots tenir un ego desmesurat».

Llegeix l’article sencer al número de juliol-agost de «Serra d’Or». En paper o en digital.