Josep Pons: “Falten violins al Liceu”

Aquesta setmana el Liceu ha presentat la programació nadalenca davant la premsa al Saló dels Miralls, amb Josep Pons, director de l’orquestra i Antoni Pallès, director del departament musical del Liceu, tots dos exultants pel rumb que està prenent la institució, que enguany reforçarà l’orquestra amb 12 noves places.

 

Enguany el Gran Teatre del Liceu celebra les festes amb dos espectacles ambientats en el Nadal que recullen velles i noves tonades nadalenques d’arreu. El dissabte 19 de desembre arriba El pessebre, una composició de Pau Casals amb poemes i textos de Joan Alavedra, que aquesta vegada compta amb la participació de l’Orquestra i també del Cor del Gran Teatre del Liceu, que dirigeix Conxita Garcia. El cor de la Polifònica de Puig-reig, dirigit pel director Ramon Noguera, completa el cor d’aquest gran pessebre que es podrà veure en una funció única. Els dies 20 i 27 de desembre tornen al Liceu Els Pastorets, una cantata de Nadal d’Albert Guinovart amb text del dramaturg Jordi Galceran, que s’ha inspirat en el clàssic de Folch i Torres per fer-ne una versió actual.

Josep Pons va fer una breu hagiografia de Pau Casals, que va ingressar com a primer violoncel a l’orquestra del Liceu en tornar a Barcelona després del seu pas per París. El Pessebre forma part dels actes del Memorial Pau Casals, organitzat pel Memorial Democràtic, que vol recordar el compromís del músic amb la democràcia i les llibertats. Pons recordava que Casals desperta una gran admiració arreu, tant per la seva excepcionalitat artística com per la seva gran bondat. El violoncel·lista “va fer un concert al Liceu durant la guerra civil, en un moment en què ja havia començat el bombardeig de Barcelona per tal de recaptar diners per als nens orfes de Barcelona. Un cop a l’exili, també va ajudar pecuniàriament exiliats i refugiats que travessaven la frontera”, remarca Pons, que també va citar unes paraules d’admiració que li va dedicar l’escriptor Thomas Mann, que va escriure: ‘L’existència de Pau Casals és per a mi un gran consol’, en una carta que podeu llegir traduïda al català a Núvol.

“El Pessebre respira tot un aire de Brahms, a qui Casals va conèixer personalment. També poua de la cançó popular catalana. L’obertura té un aire de sardana. Casals compon aquesta obra en un moment en què Catalunya com a país està anul·lat, i la llengua prohibida”, diu Pons

Un pessebre popular

Tal com deia Xavier Chavarria a la Revista Musical Catalana (núm. 323), Casals “estava convençut que l’artista ha d’estar al servei de la seva comunitat” i creia que “l’art i en especial la música són un excel·lent vehicle per elevar la dignitat de l’ésser humà”. L’intèrpret i compositor va reunir aquestes conviccions en el seu oratori, fent que la seva llengua materna proclamés un missatge de valor universal: ”Pau als homes de bona voluntat! Pau!”.

Les virtuts musicals de l’obra ja van ser motiu de debat en el moment de l’estrena. Com deia Marta Portes la música s’inspira “en les cançons populars catalanes”, té una escriptura “clara i neta que fuig de qualsevol efectisme, i recull l’herència simfònica de final del segle XIX”. Un fet mal rebut per alguns sectors “en ple desenvolupament de la música contemporània”.

Casals sortia al pas d’aquestes crítiques amb humor: “Les figures del pessebre tenen un caràcter popular; no poden cantar amb tècnica dodecafònica!”. I, per molt que hi siguin, les possibles debilitats no poden ofuscar les virtuts de l’obra: la bellesa de les melodies, la intensitat del seu lirisme, l’efectivitat dels recursos musicals i l’encert de la seva orquestració, mèrit d’Enric Casals, germà de Pau.

El projecte musical del Liceu es consolida

Josep Pons i Antoni Pallès van dedicar bona part de la roda de premsa a anunciar l’antra bona nova, i és que l’Orquestra del Liceu ha adjudicat 9 places i treu a concurs dotze places més aquesta temporada, amb un novedós sistema de selecció que consisteix a posar a prova els músics aspirants perquè es puguin foguejar a l’orquestra durant un temps.

El mètode trial consisteix a agafar músics durant un any de prova. Se’ls convida un dia a tocar, fan el trial i després un cop veuen el que els agrada, fan la prova. La prova ja és un premi. “Aquest mètode està molt estès al món anglosaxó, però als països llatins no hi ha tanta tradició. Ens honora que gent jove i rellevant s’hi hagi presentat”, diu Pons. “A les audicions fetes fins ara s’hi han inscrit 858 aspirants provinents de més de 20 països, majoritàriament europeus, però també del Japó, la Xina, Israel o Costa Rica”, diu Antoni Pallès. El denominador comú de molts dels candidats és que pertanyen a orquestres internacionals de referència co la Mahler Chamber Orchestra, la London Symphony, La Scala de Milà i l’Orquestra Capitol de Tolouse. “Hi ha un punt d’inflexió en quant a la qualitat. Tenim molts solistes espanyols repartits pel món. La pega dels trials és que haurem de triar entre persones amb les qual ens haurem encarinyat”, diu Pons.

El director no pot anunciar encara quines posicions de l’orquestra tindran noves places. “Falten violins al Liceu”, ens avança Josep Pons. “D’aquí a dos anys, es convoquen 7 places més, de manera que ja haurem complert el que diu el pla estratègic. Un cop desplegat el pla, l’Orquestra estarà formada per 95 músics, que tindran tots un contracte indefinit. Mai els veuràs tots junts perquè hi ha rotació. Vint anys enrere, l’Orquestra del Liceu havia arribat a tenir 105 membres, la xifra record.

Una orquestra sostenible

Ahir a Núvol parlàvem del capítol que el director general del Liceu Roger Guasch ha escrit al llibre El canvi cultural a Catalunya, editat per Jordi Cabré, on afirmava que “la gestió de la cultura no pot ser deficitària”. Pons sosté que en el camp de la música “has de trobar el teu espai en el mercat i que les accions que facis com a orquestra siguin sostenibles. Les orquestres americanes costen molt de fer girar per Europa, però van molt subvencionades, com les de Berlín o Viena a Europa. Per tenir espai al mercat has de fer alguna aportació d’estil que et distingeixi, fer alguna cosa que no faci ningú més. O trobar el teu espai en el repertori”, deia el director.

Durant l’esmorzar al Saló dels Miralls, Pons va fer una valoració d’aquests anys que ha passat al Liceu. “Des que vaig arribar, és l’època més còmoda. Hi ha més tranquil·litat i en Tarragó riu i està content, i això és bon senyal”, va dir Pons fent broma amb el Cap de Recursos Humans, que va assistir a l’esmorzar amb la premsa. “Temps enrere no trobava l’encaix. Ara és quan veig més una disposició i unes ganes de fer la feina per part de la direcció general. Ens hem de regir per un pla director, però tinc una tranquil·litat per poder anar construint bé. Puc dir que ara és el moment mes il·lusionant des que vaig arribar. Els dos primers anys van ser molt durs, però es va complint el que ens havíem proposat”.

Bon Nadal.