Jordi Llavina llegeix ‘Vetlla’

23.09.2012

Jordi Llavina llegeix 'Vetlla' a la Canova | Foto de Neus Pinart

 

La Canova és una casa de colònies situada entre Olot i Santa Pau, però ahir a l’era no hi havia pas un grup de mainada, sinó uns quants escollits amb ganes d’assaborir el seu primer “tastet de cultura”, organitzat per tres dones amb empenta: Meius Ferrés, Àngela Grau i Rosamaria Guitart. Jordi Llavina en va ser l’amfitrió, amb el seu llibre Vetlla.

El marc més habitual d’un tastet literari és una llibreria o biblioteca, però afirmo que només el trajecte fins arribar a La Canova, just després del trencant de la carretera que va d’Olot a Santa Pau, ja era com el pròleg d’un llibre, un anar-hi entrant, un anar passant fulls. Arbres a banda i banda d’un camí estret de sorra, i un prat que acull els cotxes d’aquests que ens sabem privilegiats. A partir d’aquí, tot és una sorpresa.

Vetlla té tres parts i tres van ser els indrets on vam poder escoltar la veu de Jordi Llavina llegint-nos alguns fragments, i tres van ser els músics que l’acompanyaren: Xavier Pallàs i Laia Canals, ambdós al violí, i Xavier Batlle, a la guitarra. Ignasi Esteve va pintar les obres que feien d’atrezzo en els tres espais, i de les postals –realitzades per a l’ocasió– que trobàvem incrustades en les bales de palla d’aquell escenari natural.

Bernat Puigtobella va escriure a Núvol sobre Vetlla: “És un volum deliciós: pesa 125 grams, fa 1.302 versos i és el número 150 de la col·lecció de poesia de l’Editorial 3 i 4” Potser sí que pesa només 125 grams, però un llibre que parli de la importància de la poesia i la literatura per aprendre les coses és dens. El gruix de tota una vida pesa.

Si en el llibre pren importància la dedicatòria: ‘Jo no hi seré, i tu em vetllaràs’, podem dir que al prat de La Canova ahir en Jordi Llavina hi era, i nosaltres el vetllàvem. Un instant poètic? Escoltar-li la veu, els mots de desamor, mentre a la llunyania se senten els escallots d’unes vaques i la remor d’un tractor que arriba de feinejar, i el fru-fru dels quadres de papers pintats movent-se al ritme del vent. Al fons, quatre cicicles pedalegen ignorant aquest moment idíl·lic.

Tres espais perfectament treballats: el primer, una taula de cafè amb una tassa tombada, a semblança d’uns versos de Vetlla; el segon –sota un arbre centenari–, un excel·lent racó de lectura, amb sofà, llum, ràdio i un munt de llibres apilonats; el tercer, ja a l’era, bales de palla amb postals de colors. Tot molt plàstic.

 

LLavina acompanyat de Xavier Pallàs, Laia Canals i Xavier Batlle | Foto de Neus Pinart

Entre text i text, Llavina ens parla de ‘La Casa de la Paraula’, de Santa Coloma de Farners, un espai dedicat sobretot a Espriu i Vinyoli, aquest Vinyoli que sempre aprofita per esmentar. I la sorpresa, que una de les peces interpretades al segon espai del recorregut, Les feuilles mortes, era una de les seves peces introductòria del seu programa ‘Fum d’estampa’, a la malaguanyada Catalunya Cultura. La música va estar al nivell de la lectura: excel·lent!

I quan el recorregut s’acaba, ens expliquen perquè ens han aplegat en aquest paratge. Tot plegat neix del somni de la Rosamaria Guitart de fer activitats en aquest seu prat i de les ganes de la Meius Ferrés de presentar Vetlla, que s’havia de fer a la llibreria Dòria, que ara ja ha tancat. Uneixen les dues ganes, els dos somnis, i l’Àngela Grau s’afegeix a l’aventura i ho acaba perfilant.

Aquest primer recorregut literari acaba a l’era de La Canova amb coca i copa de cava, i una bona conversa. Que no sigui l’últim, i que per molts anys!

Twitter Neus Pinart: @npini

Font de l’article: Foc d’encenalls

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Jo vaig tenir la sort d’assistir-hi, van ser tres hores plenes de, poesia, música i sensibilitat. Espero que hi hagi una segona Vetlla!