Gagan Deep Singh: “Els sikhs compartim i obrim les portes a tothom”

15.02.2017

Gagan Deep Singh Khalsa deixava enrere el Panjab el 2008 per venir a instal·lar-se a Catalunya. És el portaveu i divulgador de la comunitat sikh a Barcelona, tasca que combina amb la seva feina a l’Ajuntament de Barcelona com a mediador intercultural, sobretot per la comunitat sikh, índia i pakistanesa. Parla fins a set llengües —panjabí, català, anglès, castellà, hindi, urdú i francès— i creu fonamental per poder integrar-se al territori conèixer la llengua d’on vius: “Només que la parlis una mica, la gent del territori ho valora molt”.

Gagan Deep Singh | Foto: Mireia Ludevid

Juntament amb la xarxa d’escoles La Bressola i l’associació Softcatalà, la comunitat sikh de Catalunya és una de les finalistes del premi Martí Gasull i Roig, convocat per Plataforma per la Llengua. El proper 27 de febrer coneixerem el guanyador al Teatre Poliorama de Barcelona.

“Els sikhs som honestos i treballadors. Ens agrada compartir i obrir les portes a tothom, tant homes com dones, petits i grans”, explica Gagan Deep. La comunitat sikh procedeix del Panjab, una regió ubicada entre els cinc rius del nord-est de l’Índia. Els seus membres practiquen el sikhisme, un sistema filosoficoreligiós que es basa en les doctrines del guru Nanak i dels deu gurus sikhs del Panjab del segle XV. Es reconeixen fàcilment perquè vesteixen un turbant. Els homes porten la barba llarga i tant els homes com les dones duen un braçalet al canell dret.

La comunitat sikh a Catalunya

A Catalunya, els sikhs van arribar durant la dècada dels vuitanta i dels noranta. Tanmateix, el gruix més important de població va arribar en els últims quinze anys, fruit de la globalització i el creixent dinamisme de la darrera onada migratòria, ara estancat a causa de la crisi. Actualment, arreu del territori català hi viuen 12.000 membres d’aquesta comunitat, que es concentren a les comarques barcelonines i gironines. Tanmateix, es tracta d’una comunitat poc coneguda a Catalunya: “El sikhisme se sol confondre amb altres religions, tot i que identificar un sikh és molt fàcil, pel turbant que duem al cap”, explica el portaveu, que afegeix que es deixen la barba i els cabells llargs perquè no volen modificar el que la divinitat els ha donat en néixer. “Respectem com ens ha creat”, assegura.

Aquest mateix respecte el fan extensible a la resta d’àmbits de la vida: “Som vegetarians perquè considerem que els animals tenen dret de viure i de ser lliures com nosaltres”. Hi ha tres pilars bàsics sobre els quals es fonamenta la vida sikh: nam japo (meditar en nom de Déu), kirat karo (guanyar-se la vida de manera honrada) i wand ke chhako (compartir una part dels guanys amb els altres).

Els sikhs són una comunitat dinàmica i oberta a tothom. El 1992 van crear el primer espai de culte a la ciutat, el gurudwara, que es troba al número 97 del carrer de l’Hospital de Barcelona. En un gurudwara és imprescindible que hi hagi el llibre sagrat sikh, Siri Gurú Granth Sahib Ji i un menjador i cuina lliures, langar, per a totes les persones que hi vulguin entrar. “El gurudwara sempre està obert a tothom i hi ha menjar per a tothom, sigui qui sigui”, afirma el portaveu de la comunitat, que afegeix que diàriament hi passen al voltant de 700 persones a menjar i a beure. “El 70% dels que venen no són membres de la comunitat sikh”, assegura Gagan Deep Singh.

A més d’oferir menjar gratuït, la comunitat sikh també té una oferta de cursos de català per a nouvinguts. “La clau per poder integrar-se a Catalunya és aprendre el català, ja que t’obre moltes portes”, sosté Gagan Deep, que explica que ben aviat publicarà un llibre sobre els sikhs a Catalunya. “És impressionant, la gent t’abraça quan et sent parlar en català”, continua i afegeix que la seva comunitat i la catalana comparteixen similituds, sobretot en referència a la defensa de la llengua pròpia i de la cultura. “Això fa que entenguem i estimem més la situació catalana”.

“Ser finalista al premi Martí Gasull ens ajuda a aconseguir visibilitat. Només per això ja val la pena”, assegura el portaveu, que afegeix que a d’altres països d’arreu del món, com el Canadà i el Regne Unit, els membres de la comunitat ocupen càrrecs públics.