Do de llengües

A la pobra gent de lletres se’ns ha girat feina, perquè després de la lliçó doctoral de lingüística que ens ha impartit aquests dies el govern d’Aragó, ens trobem de cop i volta enmig d’una riquesa lingüística inesperada.

Vegin, si no. Als Països Catalans tenim com per art d’encantament un mapa idiomàtic complicadíssim:

El català, el valencià, la LAPAO, l’occità/aranès, la LIC (Llengua Impròpia de Catalunya), la LIPV (Llengua Impròpia del País Valencià), la LICN (Llengua Impròpia de la Catalunya Nord), la LIF (Llengua Impròpia de la Franja), les LIVA (1) i (2) (Llengües Impròpies de la Vall d’Aran), la LIB (Llengua Impròpia de les Balears), les LILA (1) i (2) (Llengües Impròpies de l’Alguer) i la LPOPV (Llengua Pròpia Occidental del País Valencià).

Abans tot era més senzill:

El català, el valencià, la LAPAO i la LIVA (1) eren simplement català. La LIC, la LIPV, la LIF, la LIVA (2), la LIB i la LPOPV eren castellà. La LICN era francès. I la LILA (1) era sard i la LILA (2), italià.

És a dir:

A Catalunya es parlen el català i la LIC. A la Vall d’Aran, l’occità/aranès, la LIVA (1) i la LIVA (2). Al País Valencia, el valencià, la LIPV i la LPOPV. A les Balears, el català i la LIB. A la Catalunya Nord, el català i la LICN. A l’Alguer, el català i la LILA (1) i la LILA (2). I a la Franja, el català, la LAPAO i la LIF.

Com els deia, a la gent de lletres se’ns ha girat feina.

Sense oblidar-nos que a Galícia es parlen el gallec i la LIG. A Astúries, el bable i la LIPA. Al País Basc, l’euskera i la LIPB. A Navarra, el basc i la LIN. A Aragó, l’aragonès, el català, la LAPAO, la LAPAPYP i la LIZT. A les dues Castelles, la LPC. A Lleó, la LPL. A Múrcia, la LPM. A Extremadura, la LPE. A Andalusia, la LPA. A les Canàries, el guanche i la LILC. I a Ceuta, Melilla i el Perejil, l’àrab, el berber i la LICMIP.

Convido qui vulgui a fer-ne el mapa i que se’m perdoni si me n’he deixat cap, dialectes de banda. Pel que fa a l’Amèrica Llatina, un altre dia serà.

NOTA: Vegin que he parlat de Llengua Impròpia, però, a la “I” de les sigles, també li podríem atribuir el significat d’Invasora.