CaixaForum presenta una programació faraònica

El CaixaForum fa un balanç positiu de la temporada passada i presenta el programa d’enguany, ple de propostes internacionals fruit de convenis i aliances amb museus com el Louvre o la Phillips Collection o el Nanjing Museum. El programa s’obre a la tardor amb l’exposició “Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte”. Enguany podrem veure també els dibuixos de Charles Le Brun, les fotografies de Philippe Halsman i obres de la dinastia Ming, així com una nova edició del ComisArt.

La temporada anirà presidida pel segell del Louvre, amb el qual el CaixaForum té un conveni des de 2008 i que ocuparà les dues sales amb dues exposicions, “Animals i faraons” i “Dibuixant Versalles”. També s’han teixit aliances amb el MACBA i la Fundació Gulbenkian de Portugal, així com la Phillips Collection de Washington, el museu xinès de Nanjing, el Museu de l’Elysée de Lausana, la Fundació Miró, el British Museum o el Prado.

La temporada arrenca amb l’exposició “Animals i faraons. El regne animal a l’antic Egipte”, que mostra la funció i la importància de la figura de l’animal en la civilització faraònica. Aquesta mostra, organitzada amb el Louvre, s’inaugura el dia 23 de setembre amb una cinferència de la comissària, Hèléne Guichard, conservadora en cap del Departament d’Antiguitats Egípcies del Louvre. “L’exposició s’ha pensat de manera progressiva per facilitar la comprensió, des d’animals dissecats fins al món de les imatges, amb 430 peces, des d’una petita granota fins a l’obelix de Luxor, que ha significat una operació tècnica de gran complexitat”, ha explicat Ignasi Miró, director de l’Àrea de Cultura de la Fundació Bancària “la Caixa”. Al marge de les peces presenta una gran aposta audiovisual “i un dispositiu media que permet descomposar en capes les mòmies gràcies a la tècnica mèdica del tac”. Es farà també una visita familiar, les “Llegendes bestials”.

Una altra exposició que s’ha organitzat amb el Louvre és “Dibuixant Versalles. Esbossos i cartons de Charles Le Brun (1619-1690)”, que e spodrà veure entre novembre i febrer. Le Brun va ser el primer pintor del Rei Lluís XIV, i l’exposició compta amb unes 100 peces, entre treballs previs de la Galeria dels Miralls i l’Escala dels Ambaixadors, una escala que actualment ja no existeix però que servia al rei Lluís XIV per intimidar els súbdits que el visitaven a Versailles. Lluís XIV va confiscar algunes d’aquestes peces i des del segle XVII que no havien pogut ser vistos. “Per a nosaltres ha estat una aposta molt important que ens ha permès treballar amb cartons que estaran tres mesos entre Barcelona i Madrid i després tornaran a ser guardats en la foscor”, ha dit Miró. La museografia reflectirà l’espai en què s’inscriuen els cartons, recreant el Palau de Versalles. Hi haurà tres activitats paral·leles, una amb l’Àlex Gorina, una altra amb Rafael Argullol i tres concerts.

El mes de març arribarà l’exposició The Phillips Collection, que permetrà veure seixanta peces d’aquesta galeria de Washington, que conté una de les col·leccions d’art modern i d’avantguarda més importants del món. Iniciada l’any 1921 per Duncan Phillips, un empresari del metall, La Phillips Collection és el  primer museu d’art modern que hi va haver als Estats Units. Es tracta d’una col·lecció que va des del Romanticisme a l’expressionisme abstracte. “Converses. Obres mestres de l’impressionisme i l’art modern de la Phillips Collection” inclou unes 60 pintures d’artistes, des d’El Greco fins a Rothko, passant per Ingres, Goya, Constable, Corot, Courbet, Delacroix, Sisley, Monet, Cézanne, Van Gogh, Picasso, Rousseau, Bonnard, Modigliani, Gris, Braque, Kandinsky, Kokoschka i Pollock.

El mes de juny arribarà de la Xina una exposició que rares vegades ha sortit del Museu de Nanjing. Es tracta de l’exposició ‘La Dinastia Ming’, que arriba a Barcelona després de passar per Holanda, Alemanya i el Regne Unit. Ming en xinès significa ‘gran resplendor’. Els Ming van governar a la Xina entre els segles XIV i XVII  i la seva dinastia va estructurar un ferm sistema socioeconòmic que va propiciar el naixement de les arts: arquitectura, escultura, pintura, cal·ligrafia…  Els MIng van aconseguir quatriplicar la població. Va impulsar l’economia i va facilitar la creació de la societat de consum: “L’exposició va més enllà de veure ceràmiques, es veuran els avenços, i podrem entendre com era l’imperi daurat de la Xina”, diu Miró.

L’exposició de fotografia d’aquesta temporada està destinada a Philippe Halsman, el gran retratista de celebrities. “Sorprèn-me! Fotografies de Philippe Halsman”, que es podrà veure de juliol a novembre de 2016, recull una àmplia selecció d’imatges d’aquest artista jueu, protegit d’Einstein i Thomas Mann, i conegut mundialment per les Jump Pictures, una sèrie de fotografies en les quals tots els personatges, normalment personalitats famoses, salten davant la càmera. Halsman, que va arribar a fer més de 100 portades a la revista Life, solia dir que “en un salt, el protagonista, en una sobtada explosió d’energia, supera la gravetat. No pot controlar totes les expressions. La màscara cau. La persona real es fa visible. Només cal atrapar-lo amb la càmera”.

L’obra dels comissaris

Cal destacar el Projecte ComisArt, que arriba a la seva segona edició: “Representa una finestra, una oportunitat per a joves d’entre 30 i 40 anys per comissariar una exposició”, diu Miró. De les 35 candidatures presentades al concurs, s’han escollit les propostes de Juan Canela, Carlos Martín, i l’equip format per Erika Goyarrola i Xuxo Ínsula. L’objectiu és presentar noves visions a partir d’un patrimoni conegut com és la col·lecció de La Caixa.

De febrer a maig es podrà veure una exposició comissariada per Juliâo Sarmento (Lisboa, 1948). Titulada  “El pes d’un gest”, la mostra ens ofereix la mirada personal de Julião Sarmento sobre les col·leccions del Gulbenkian, MACBA i “la Caixa””. Sarmento proposa un diàleg entre obres diverses (cinema, vídeos, pintura), construït per provocar un relat emocionant.

Finalment, “My world. Reptes per a un món millor” pretén ser molt experiencial i vol plantejar la pregunta: “Quins seran els reptes per al planeta?” Hi haurà un podium on el públic podrà defensar les seves iniciatives. I a primers d’octubre, el Cosmocaixa acollirà una exposició sobre George Méliès, 200 m² que viatjaran per 90 ciutats: “Volem potenciar activitats fora dels CaixaForums”, ha conclòs Miró.

El públic del Caixaforum

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària “la Caixa”, ha remarcat que el CaixaForum ha de “ser una finestra al món amb responsabilitat social, apostant pel desenvolupament sostenible”. També ha remarcat la importància de l’agenda educativa, que es preveu que sigui de 3.795 grups escolars, així com l’aposat per la formació amb conferències i altres activitats.  “Tenim un model únic a tot l’estat Espanyol i a Europa i cal destacar que la nostra oferta és el 40% de les exposicions temporals a Barcelona”, ha remarcat Duran.

“Volem que el públic jove sàpiga que als museus hi passen coses i que no sempre hi ha les exposicions tradicionals”, ha dit Elisa Durán. El programa d’exposicions I activitats del Caixaforum no es dirigeix al públic estranger, sinó al públic de casa, que es distingeix en tres tipus: públic general i especialitzat, públic familiar i públic escolar.

La temporada anterior ha tancat amb 42 exposicions de 27 temàtiques diferents a tot l’Estat, una gestió que ha suposat una gran complexitat. Durán ha assegurat que tots els CaixaForums són uns actors molt importants per la cultura de l’Estat. A Barcelona es va tancar amb 813.000 visitants, un 8% més que l’any anterior, augment atribuït a l’exposició “Pixar” –que va acollir 215.000 persones i va fer baixar la mitjana d’edat de 52 a 47 anys- i al fet que va atreure 65.000 escolars. Amb un total de 2.129 activitats, el CaixaForum es postula “no com un museu, sinó com un centre on passen moltes coses”. Durán afirmava que “la nostra responsabilitat social és atreure més públic”, que se situa en aquestes xifres: fins a 40 anys, el 43% dels visitants, de 40 a 65, el 41% i el públic major de 65, un 16%.