Brillant Quartet Casals

La Sala Oriol Martorell de l’Auditori va acollir dijous 13 el Quartet Casals, amb obres de Beethoven, Debussy, Webern i György Kurtág. Un recorregut per la història del quartet des del Romanticisme fins avui, regit per l’excel·lència i la pulcritud interpretativa.

El programa del concert del Quartet Casals volia recórrer la història del quartet de corda, la forma més representativa de la música pura o absoluta –segons terminologia d’Eduard Hanslick-. El viatge travessa des del Romanticisme més primerenc fins l’actualitat, a través de quatre obres cabdals del gènere i, si bé la distància entre Beethoven i Debussy és prou gran, el “bis” va servir per establir un pont entre ambdós plantejaments musicals, amb una pàgina de Schumann.

El Quartet de cordia núm. 3 en Re major, op. 18 és una obra de joventut de Beethoven a cinc moviments. Fou la carta de presentació d’una formació que aconsegueix un so compacte i llueix precisió tècnica. L’obra forma part del primer cicle de sis quartets del geni de Bonn i s’estructura, fonamentalment, a partir de la forma sonata. El compositor busca el joc de contrastos entre passatges serens, elegants, amb modulacions subtils i el Presto final, una pàgina molt enèrgica.

Webern va arribar com una gota densa, amb una escriptura aforística d’estil krausià que porta a l’extrem la relació entre el so i el silenci. La Segona Escola de Viena, especialment amb Webern i el seu mestre Arnold Schönberg, va experimentar amb formes minimalistes d’extrema brevetat que volien arribar a l’essència del llenguatge musical, en el context de l’anomenada ”emancipació de la dissonància”. En un moment d’hipertròfia del llenguatge tonal, la música tendeix normalitzar les tensions sonores a partir de la premisa que les dissonàncies no són res més que consonàncies llunyanes (Schönberg, Harmonielehre, 1911).  Les Sis bagatel·les per a quartet de corda, op. 9, són una mostra significativa de l’estil webernià.

Després de la pausa va arribar l’obra més contemporània, de ressonàncies webernianes i amb referències a l’obra pedagògica de Bártok, Microcosmos. El quartet de corda op. 13 “Dotze microludis” de Gÿorgy Kurtág és un compendi de petites peces de textures molt diverses que requereixen un domini tècnic absolut. Vera Martínez-Mehner i Abel Tomàs, violins, Jonathan Brown, viola i el violoncel·lista Arnau Tomàs van demostrar que el seu reconeixement internacional és ben merescut. Van saber donar a cada obra el caràcter que demana i van oferir a la Sala Oriol Martorell un gran registre de sonoritats. L’obra del compositor hongarès Kurtág assoleix la coherència formal d’una forma molt original, ja que cada una de les dotze peces comença amb un so de l’escala cromàtica, de do a si. L’exigència de l’obra no només és tècnica, sinó també expressiva, donat que presenta una varietat de dinàmiques i demana el domini d’un ampli registre de reguladors per part dels músics. Els passatges en pianissimo, d’una gran subtilesa, es convertiren en una delícia per als sentits.

L’interès pel color del Quartet de corda en Sol menor, op. 10, composat el 1893 per Claude Debussy, constitueix un pas important en el món del quartet de corda. Acostumats a la juxtaposició d’atmosferes típicament debussinianes, aquesta obra lluïa un so lluminós. Els motius anaven emergint en els diversos moviments de forma cíclica i l’oient, així, agraïa les referències que Debussy dispersava per les pàgines del seu quartet. Destaca el segon moviment, de caràcter orientalitzant i amb la presència de pizzicati magistralment interpretats. L’obra destaca pel lirisme, transisions exquisides, varietat de timbres i ritmes i el darrer moviment es presenta com un crescendo expressiu que clou la peça amb jovialitat.

El “bis” que ens oferiren fou el temps lent del Primer Quartet op. 41 de Schumann i va significar un pont entre la música de Beethoven i Debussy, una obra necessària en un recital que viatjava entre principis del segle dinou i finals del vint. D’aquesta manera, el concert quedava rodó, tan a nivell interpretatiu com conceptual i de programa. Una mostra més del talent d’una formació consolidada internacionalment que combina rigor i expressivitat amb excel·lència.