“No cal ser un expert per gaudir de la música contemporània”

11.05.2012

Àlex Sansó

Aquest vespre Zodiac, de Karlheinz Stockhausen, una de les peces clau de la música contemporània del segle XX, dóna el tret de sortida a la IV edició del Festival Contemporànica 2012 que es portarà a terme al Centre d’Art Cal Massó de Reus de l’11 al 13 de maig. L’agrupació instrumental Contemporànica Music Ensemble, formada per Núria Andorrà (percussió), Maurici Dalmau (violí), Joan Martí-Frasquier (saxofon) i Àlex Sansó (piano i director musical), presenta aquesta proposta multidisciplinar amb l’objectiu de fomentar la interpretació i la divulgació de la música dels nostres temps. Sansó ens n’esgrana alguns detalls.

En la versió de Zodiac, op. 41 de Stockhausen, una obra basada en els 12 signes de l’horòscop, s’afegeix un component de dramatúrgia: el televisiu Miquel Ripeu (conegut popularment per la sèrie Lo Cartanyà). Què aportarà la seva actuació?
Aquest any hem apostat per oferir un espectacle que va més enllà de l’aspecte purament musical. La música contemporània conviu sovint amb altres disciplines artístiques i es presta molt bé a integrar-se a d’altres elements, ja siguin visuals, la dansa, el teatre, etc. En aquesta ocasió, vam voler presentar una performance d’una obra d’un dels compositors més rellevants de la segona meitat del segle XX. Com que es basa en els dotze signes zodiacals, vam creure que afegir una part complementària a la música ajudaria a entendre millor les dotze peces que la conformen. La figura de Miquel Ripeu aporta una fórmula molt atractiva, ja que atorga un contrapunt més distès i relaxat que contrasta amb el rigor que sovint s’associa a la música contemporània i a la feina d’un compositor tan important i seriós com és Stockhausen. Ripeu ha realitzat dotze petites històries en clau d’humor que reflecteixen cada un dels signes. Es tracta de monòlegs breus interpretats per ell i en els quals els músics de l’ensemble també hi interactuen.

Aquest dissabte feu un taller dedicat a l’obra In C del californià Terry Riley, amb alumnes de sisè de primària del CEIP Guillem Fortuny de Cambrils. L’activitat finalitzarà amb un concert per mostrar el resultat d’aquest treball. En aquest sentit, s’ha elaborat i distribuït un dossier entre les escoles de la demarcació de Tarragona per si algun centre vol repetir l’experiència. Per què aquesta vessant més pedagògica?
La vessant pedagògica té diverses finalitats. Una d’elles és mostrar i explicar llenguatges representatius de diferents corrents de la música contemporània. En el cas del taller dedicat a In C de Riley, es pretén ensenyar amb un exemple concret en què consisteix el minimalisme, un dels llenguatges musicals que apareix al segle XX. Però l’objectiu més important és acostar aquest tipus de música a la gent. La millor forma de fer agradar la música d’un determinat estil o, com a mínim, despertar la curiositat, és explicar-la i donar-la a conèixer. I, com en qualsevol cosa, quan abans es comença, més oberta està la ment per deixar-se emportar i gaudir d’una estètica, lliure de prejudicis.

També oferiu un concert sinestèsic a càrrec del saxofonista i membre del Contemporànica Músic Ensemble, Joan Martí-Frasquier, en el qual s’interpretaran composicions de Sixto Herrero, Antonio Velasco o Joan Arnau Pàmies, entre d’altres. El color serà un dels protagonistes. Aquestes propostes poden arribar també a públics més amplis?
El concert de Joan Martí combina la música i el so amb la imatge. Tant el so com el color es basen en freqüències, i el seu espectacle tracta d’avenir aquests dos paràmetres. El fet de lligar dues disciplines com són la música i l’art visual per mitjà de projeccions, fa que aquest concert vagi més enllà del coneixement que pugui tenir el públic general sobre el repertori. Tothom que vulgui assistir-hi ha d’anar més enllà de si coneix els compositors de les obres que s’hi representen. No cal ser cap expert en música per poder gaudir-ne. L’única condició és estar obert a fruir d’una actuació molt suggestiva de so, color i imatges que segur serà engrescadora per als sentits.

Part de la programació del Festival reusenc és gratuïta, com el taller i el concert de Soundpainting de dissabte oberts a intèrprets de totes les edats i nivells musicals. Però, per primera vegada, ens trobem amb activitats de pagament, com els concerts Zodiac i Colours. A què es deu?
Això es deu al fet, sobretot, que el Festival es realitza sense cap tipus de subvenció ni ajut econòmic per part de cap institució ni administració. Tot el festival és possible gràcies a l’esforç del Contemporànica Music Ensemble, la seva intenció de difondre aquest tipus de música i la total oposició a què un esdeveniment que ja fa 4 anys que es realitza desaparegui. Per tant, l’única manera de poder dur a terme aquests dos actes és cobrant una entrada per, tan sols, cobrir una petita part de les despeses que suposa realitzar un concert professional d’aquestes característiques. La intenció del grup és que aquests espectacles no morin amb el festival i es puguin exportar a altres indrets.

Quin és el paper d’iniciatives culturals com el Festival Contemporànica 2012 en el context de crisi actual?
El Festival Contemporànica és l’únic de música contemporània que existeix a tota la demarcació de Tarragona. És, per aquest motiu, que l’ensemble ha volgut fer un esforç i mantenir-lo perquè no desaparegués. De fet, són aquestes iniciatives les que conformen la cultura d’un país, i s’ha de valorar que, tot i els temps que corren, es faci tot el possible per què la cultura continuï existint i formant part de la nostra quotidianitat. El fet que hi hagi esdeveniments culturals i de diferents tipus, propicien moviment, vida i activitat en una societat determinada. La millor forma de sortir d’una crisi és impulsant aquest moviment i aquesta vida.

 

Twitter: @Maria_Hornos

Etiquetes: