Beach Beach: “Tasteless peace és una cosa pensada i tancada”

Revivint aquell noise rock que dues dècades enrere practicaven bandes com Pavement, The Lemonheads o Superchunk, Tomeu Mulet i Pau Riutort, parella que forma el nucli creatiu dels mallorquins Beach Beach, han debutat amb un treball curull de píndoles “vicodíniques”, altament addictives. Un “Tasteless Peace” que es balanceja entre una captivadora bipolaritat: melodies plenes de vitalitat i unes lletres que per instants es capbussen en la nostàlgia per donar vida a una de les millors referències facturades a casa nostra aquesta temporada.

Sisplau, podríeu resoldre’m l’enigma de la portada! Qui és aquesta noia que tant se sembla a la Maria del Mar Bonet?

TOMEU MULET: Aquesta al·lota és na Marina Blasi (germana d’Alba Blasi, teclista a Extraperlo i ex Granit). La vam triar expressament a ella precisament perquè té un aire a Maria del Mar Bonet i cercàvem algú amb aquestes faccions per fer més evident l’homenatge.

És possible fer música de guitarres tenint present referents com aquest, a priori tant allunyats de la vosta proposta?

PAU RITORT: La decisió de fer homentage a la portada del primer disc de la Maria del Mar Bonet és purament estètica. M’explico, és un referent (musical, clar), però en cap cas l’hem pres com a referència per gravar el disc, composar les cançons, etc. És un àlbum que ens encanta i una portada que ens encanta i ho volíem expressar d’alguna manera.

D’altra banda, però, a les vostres lletres, encara que en anglès, podem trobar referències, directes o indirectes, de poetes com Toni Bauzà o Andreu Vidal, oi?

T: Cert. Quan escrivia les lletres el nostre productor em va descobrir aquests dos poetes i en vaig quedar molt captivat. M’atreu molt aquest arrelament a la terra des d’una perspectiva tan crua i, fins i tot, violenta. Els paral·lelismes que sovint plantegen entre la natura i el cos m’han ajudat molt a explicar més clarament el que volia dir.

Una portada, i perdoneu que insisteixi en el tema, que reflecteix molt bé el so de disc. D’una banda la imatge transmet certa innocència i bellesa, però també hi ha tensió i un cert aire espectral…

T: Amb aquest homenatge al “Fora des Sembrat” de Maria del Mar Bonet també volia reflectir, precisament, això que expliqueu. Per una banda és un disc animat, gens obscur, però a la vegada les lletres parlen, sobretot, de tensió, d’ambigüitat i de coses a punt de trencar-se. Pretén ser un resum visual del que és el disc.

D’aquell post-punk o electro pop que practicàveu als vostres primeríssims inicis a l’indie rock de ressonàncies 90 que habita “Tasteless Peace”… Com descriuríeu aquesta evolució que heu anat seguint amb el temps?

P: L’evolució estilística del grup és un reflex dels diversos canvis de formació i les diferents circumstàncies en què ens hem anat trobant. I també per una voluntat explícita de voler fer coses diferents. No pretenem que el nostre primer disc sigui la primera part de cap saga. “Tasteless Peace” és una cosa pensada i tancada. El proper disc tindrà una idea de base diferent i sonarà distint, i així amb la resta de projectes que tinguem.

Vau enregistrar el disc presentant-vos a l’estudi amb les mans buides. Més enllà del fet que només dura 27 minuts, massa poc per una col·lecció de temes tan bons, creieu que això fa que sigui un disc directe, sense floritures, concentrat exclusivament en les cançons?

P: Exacte, de fet era una de les idees que teníem pensades pel disc. El fet d’entrar a l’estudi sense cançons va ser una decisió nostra, precisament per no començar a donar voltes a les cançons i així quedar-nos amb l’essència.

En altres entrevistes heu parlat de la vostra música com una fugida de l’avorriment. I encara que sigui vitalista, el vostre és un so que a vegades flirteja amb sentiments com la nostàlgia, com en el cas del tema “Desired”. És impossible ser plenament feliç?

T: No ho sé. “Desired” la vaig concebre com una cançó a l’ombra de les hores de més calor d’un dia d’estiu (de fet la vaig compondre justament en un moment com aquest, a l’hora de la sesta), com qui té la consciència de que ben a prop hi ha quelcom molt intens. La cançó tracta sobre l’amor prohibit i les dues formes que hi ha de prendre-se’l: esperar que tot s’ensorri o, per contra, esperar que tot esdevingui desig… Per a les lletres del disc en general em vaig proposar sonar el menys melancòlic possible (és un vici del que costa desfer-se’n). De totes maneres, crec que, en general, el tipus de pop que practicam (malgrat els tocs emo) és bastant vitalista i de tirar endavant.

Tots dos participeu en altres aventures musicals, com Der Ventilator, Extraperlo, Capitán… Acaben per influenciar d’alguna manera aquests projectes en el so de Beach Beach?

T: En el meu cas, no especialment. Serveix més aviat per aprendre formes de fer les coses i per desembafar.

P: Més que deixar petjada en el so de Beach Beach, influencia a nivell personal a l’hora d’escoltar noves propostes musicals, etc.

Sembla que Mallorca està vivint un gran moment d’efervescència musical amb l’irrupció d’un bon grapat de bandes interessants. Com ho veieu vosaltres des de dins?

T: Mallorca sempre ha gaudit de bandes interessants (moltes d’elles gens reconegudes a la Península). Ara per una raó o altra s’han donat a conèixer grups en bona forma i ganes de fer coses. Nosaltres estam molt contents de formar part d’aquest grupuscle, tot i que sempre hem trobat a faltar, per regla general, un cert sentiment d’escena, de germanor entre bandes, sales i públic.

Divendres passareu pel Primavera Sound, on ja vau participar l’any
Passat dins de la programació del Primavera a la ciutat, però aquesta vegada actuant al costat dels grans al Fòrum. Com ho porteu i quines bandes no us penseu perdre?

T: Ho portem bé, acabant d’ultimar molts detalls… És curiós perquè és una d’aquelles coses que, una vegada anunciat, ho veus com una cosa llunyana i a mesura que s’acosta un no s’ho acaba de creure… Bandes? Em ve de gust veure Archers of Loaf, Milk Music o The Weeknd.

P: Jo vull veure The Cure, bàsicament

Tothom parla maravelles de vosaltres i del vostre disc. És una situació que us pot arribar a intimidar o pel contrari us sentiu afalagats?

T: De moment em sento molt afalagat i agraït. Tampoc és que gaudim del que s’anomena estrictament “èxit”…

Per cert, el més important, del Mallorca o de l’Atlètic Balears?

T: Em sap greu, però no m’agrada el futbol!

P: Del Mallorca (me sap greu Pep Toni), és el que té haver jugat sis anys amb el filial.

Twitter Oriol Rodríguez: @365d365e