The Mamzelles han creat tretze cançons que amaguen uns textos carregats d’ironia quan no directament mala folla.

Són tres noies. Mig cantants, mig actrius, i han esvalotat el galliner amb les seves actuacions divertides, desenfadades i humorístiques, a cavall de la música i els diàlegs teatralitzats. Tenen detractors i amants. Recentment han dividit Catalunya amb el polèmic anunci: "Envàs, on vas"?

Són surrealistes mallorquins arribats de l’espai exterior, manufacturadors d’un pop sideral. Revifadors d’un pop en català que agonitzava a mitjan anys 90, Antònia Font s'han convertit en la pedra angular de la nostra escena musical.

L’any passat es van presentar en societat amb un EP de títol homònim i ara el trio alacantí Flyingpitmatanza consolida ara la seva proposta amb el seu primer llarga durada: “Los buenos momentos”.

"de bosc" és una col·lecció de missatges d’insurgència onírica per combatre aquests temps de foscor.

Senyors Tranquil tornen amb 'Gratacels', onze temes que incideixen en el folk pop de cadència pausada i versos d'un costumisme corrosiu. Gad Sans i David Amills tornen a l’activitat amb “Gratacels”, obra ideada per fer-vos tocar els núvols.

Protegits de Miqui Puig, encarregat de la producció de l’obra, The Free Fall Band es presenten en societat amb un treball majestuosament senzill i elegant.

Lluís Torné Altisent no és només l'osteòpata de Raül Fernández, Refree. És també un compositor i cantant. “Ales de pal”, és un senzill però notable exercici de cançó d’autor amb aromes mediterrànies.

Cercador de melodies plusquamperfectes, el cantautor de Cabrils acaba de publicar el seu quart llarga durada, “Tinieblas, por fin”, un foc d’artificis en blanc i negre per intentar trobar la bellesa en temps de foscor.

Malauradament, Decibelios sempre serà un grup jutjat per motius extra musicals que no pas recordat pel seu llegat musical. Una llàstima, perquè els barcelonins van ser una de les formacions més rellevants en aquella explosió juvenil d’inicis de la dècada dels anys 80 a Barcelona.

Los Teleplásticos fins ara havien enregistrat un parell d'EPs: "Telepastia" (2009) i "...Cataplasma" (2001). Ara presenten el disc "Vaya Panorama", on treballen amb rareses melòdiques per dur el seu radi d’experimentació al pop i al post-punk.