Oriol Broggi: “Volem que La Perla sigui un cor que batega”

És un dels directors de moda. Artesà del teatre, apassionat, intel·lectual. En els seus espectacles Oriol Broggi (Barcelona, 1971) recupera l’essència del teatre. Sense parafernàlia. Tota la força es troba en el text i els actors. I potser també en la sinceritat i la passió entusiasta de La Perla 29. 

Dimecres passat, durant la presentació pública de l’associació d’espectadors de la Perla, bona part del públic va admetre que sentia un vincle especial amb la companyia. Un afecte. Perquè ells, com resa la samarreta de La Perla 29, “també són uns perles”. Vam parlar amb en Broggi després de l’associació, al costat del piano i fent una cervesa. Impregnats per l’olor i el tacte de la sorra de la Biblioteca de Catalunya i la màgia dels versos de Salvador Espriu, que, de forma improvisada, van recitar Clara Segura i Màrcia Cisteró. 

D’on va sorgir la idea de crear una associació?

Fa molt temps que teníem la il·lusió de crear una associació, de fer de La Perla 29 un centre d’arts escèniques, un cor que batega, on passen coses i no només un lloc que obre de 8 a 11 de la nit. I ara és el moment.

Què espereu aconseguir? 

Espectadors més actius i que formin part d’una aventura col·lectiva. No volem crear l’associació per qüestions polítiques, que també una mica, sinó perquè l’espectador pugui fer un pas endavant i participar d’un somni. Posar poesia a la vida.

Tornar a apropar la cultura i el teatre, a l’espectador.

És evident que fer coses ens fa sentir vius i més a prop, però no estic segur que la societat s’hagi allunyat de la cultura. Potser no han trobat les respostes que buscava, i per això el teatre ha de fer coses contínuament per apropar-se a la gent i ser, com diu Hamlet, un mirall de la societat. Les obres, i també la temporada, les mesurem en relació a la resposta del públic.

I l’associació seria el mirall del mirall.

Exacte. Volem més relació amb els espectadors i que, a poc a poc, la Perla tingui més gruix i això ens permeti canviar, evolucionar.

En què consistirà l’Associació?

No ho tenim massa clar encara. Ha de començar a fer camí però no sabem on anirà. De moment hem fet aquesta primera reunió i d’aquí dues setmanes en tenim una altra. Nosaltres haviem pensat que l’Associació podria tenir tres nivells d’activitats: les que tenen més relació amb el dia a dia del teatre, com són l’oportunitat d’assistir a lectures, assajos o col·loquis, també tindrien preferències administratives com són descomptes en les entrades i finalment es podrien generar activitats paral·leles, gestionades des de la mateixa associació.

Sembla que ha tingut bona acollida. A la xerrada hi havia gairebé 200 persones i gairebé tothom s’hi vol implicar.

Esperem que sí. La idea és que els espectadors vegin com funciona tot un cop cau el teló, què hi ha darrere del teatre i el visquin d’una manera més especial. De moment, cal veure què passa d’aquí dues setmanes, el dilluns dia 18, quan ens tornem a reunir.

Conèixer el teatre per dins pot servir perquè se li doni més valor a la cultura. Com veus la situació a Catalunya?

La gent de teatre tendim a ser poc optimistes, però la veritat és que sempre hem estat en crisi. És cert que ara la situació no és molt bona, però abans, quan teníem més diners tampoc ho era. Tot plegat, tan Catalunya, Espanya o el capitalisme fa una certa fallida, però també els altres models econòmics. Res funciona i tot va malament. I és clar, el teatre és un mirall bastant clar de la societat.  Ara en general no estem gaire bé però podem lluitar contra tot això si mantenim l’alegria, la visió crítica, i treballem per la cultura.

Un èxit com Incendis hi ajuda…

Sí, Incendis ens ha aportat una autoestima grossa i seguretat a l’hora de fer les coses. Però també una bona disponibilitat econòmica i de projectes i òbviament un sanejament de la situació que vivia La Perla 29.

El president de Focus, Daniel Martínez, va expressar fa poc el desig que Incendis continués. N’hi haurà més?

Estem intentant fer-la en castellà perquè hi ha moltes poblacions que ens demanen fer bolos però encara no ho sabem.

Heu aconseguit crear uns espectadors fidels. Quin és el secret de l’èxit de La Perla? 

Últimament hem tingut uns èxits concrets, artístics, però cal anar molt en compte per no embriagar-nos. Al llarg de la nostra trajectòria no hem tingut un gran èxit, més aviat un cert èxit, i potser és gràcies a que ha estat molt sostingut, a no haver tingut ressò fins al cap de deu anys de treballar i treballar. Sobretot, l’èxit de La Perla és una manera de fer les coses agradables i properes.

I ara hi haurà un llibre sobre la companyia.

Sí, és un llibre sobre la història de La Perla 29 que ha escrit el Damià Barbany i que esperem que es publiqui abans de Sant Jordi.

El proper dia 16 es reestrena Cyrano de Bergerac. Quin serà el proper espectacle?

Estem preparant 28 i 1/2, una obra al voltant del món de Federico Fellini, que s’estrenarà el 19 de juny i barrejarà les diferents arts escèniques. Hi podrem veure dansa, circ… i teatre, és clar.

Per acabar, com t’agrada que surtin els espectadors de les teves obres?

Primer m’agrada que surtin, perquè això voldrà dir que han entrat. I després, que surtin contents i feliços de viure. M’agrada que el teatre desperti en els espectadors una relació especial amb la vida.