Oriol Pi de Cabanyes. Columnes i davantals

FATIGA!
“La vida reneix en les coses cada cop que s’hi insufla l’alè de la intel·ligència i de la sensibilitat”

L’art d’escriure sobre fets i persones que observem en el nostre dia a dia ens ve d’antic. Va ser Montaigne qui en crear l’assaig ens acostà subjectivament al món que li va tocar viure.

A la manera de l’assagista francès, Oriol Pi de Cabanyes fa una anàlisi subtil, punyent, lúcida, imprescindible de fets que han marcat la nostra cultura i història recent, en el seu assaig Columnes i davantals (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

Per al lector normal, poder descobrir petits grans detalls que desconeixem o que coneixem d’una altra manera serà un gran al·licient per a la lectura.

El bagatge cultural de l’autor us farà reflexionar sobre l’escriptura i l’art d’escriure, sobre l’ambivalència del llenguatge, que segons Kurzban: “Va ser inventat com a instrument de simulació per confondre l’altre com adversari potencial”. Ressonen les avantguardes en aquest mots, però l’autor us portarà al 1861 a descobrir que Amédéé Pomier ja tenia un bon recull de cal·ligrames, no calia esperar Apollinaire. No oblida tampoc els llibres, l’art d’editar-los, els ex-libris, el bibliocaust. El segle XX, va ser especialment procliu a cremar llibres i biblioteques.

Les dones pensadores es fan presents en l’assaig, des de les medievals, Hadewicj d’Anvers, passant pel feminisme de Valentine de Saint Point, fins a Mercè Junoy, filla de J. M. Junoy. Apassionants i massa desconegudes totes.

Francament el que més impacta és el gran coneixement de detalls de la relació Catalunya – Espanya que passa per autors com Azorin, Machado, Ortega, Ridruejo, Peces Barba, Madariaga… que contrasten amb Patxot, Dalí, Benet, Gaziel, Castellet, per arribar a conclusions com: “Espanya és una fantasia armada”. Les curioses incògnites sobre l’assassinat de Prim, les reflexions sobre detalls desconeguts de l’exili interior i l’exterior d’Espriu, de Cambó… són troballes que heu de descobrir.

És evident que ens cal llegir i seguir el mestratge dels que ens han precedit. La selecció que ofereix el llibre és una profunda reflexió sobre el que ens cal ARA tenir present: hem de construir-nos en la memòria. Si volem un nou país hem tenir present la intel·ligència, la saviesa i la sensibilitat dels hàbils pensadors.

Sovint els lectors o els ciutadans ens sentim plens de fatiga de tanta mediocritat, ens calen lectures plenes d’aportacions, des d’un vessant crític però intel·ligent, com aquesta.