Nawal El Saadawi: “La veritat i la mort s’assemblen perquè totes dues maten”

18.05.2017

Fa uns mesos es publicava en català la darrera novel·la de l’activista feminista egípcia Nawal El Saadawi, Dona al punt zero (Angle Editorial). Carla Mallol en fa la seva lectura a Núvol.

Nawal El Saadawi | Foto de Sergi Alcázar

A Dona al punt zero, El Saadawi relata la història de Firdaus (un nom ficitici que en àrab significa, paradoxalment, Paradís), una dona de carn i ossos a qui l’autora conegué personalment pocs dies abans de la seva sentència de mort, acusada d’haver assassinat un home. El Saadawi es basteix d’una prosa àrdua i nua per tal de relatar la seva trobada amb Firdaus i així donar veu a les seves paraules afilades com fulles de navalla. Al llarg de les pàgines de Dona al punt zero, el lector s’acaba convertint en còmplice de la narració  de Firdaus, talment com El Saadawi asseguda al terra fred de la cel·la de la presonera escoltant la seva veu, freda i nua, sense vels ni màscares. Transparent, directa, enceta el seu relat sense rodeigs: “Deixa’m parlar. No m’interrompis. No tinc temps per escoltar-te”. Ens narra la seva història, sense embuts. I és aquesta nuesa el que ens captiva i empresona. El Saadawi, prenent la veu de Firdaus talment com una navalla, esquinça tots els nostres vels i màscares. Ens despulla amb cada paraula, deixant-nos nus, sense cuirasses, vels ni màscares.

“Només soc una dona”, confessa Firdaus. Una dona. Una dona que “s’havia aconseguit arrencar la màscara i veia la realitat, amb tota la seva lletjor”, emprant les seves pròpies paraules. La història de Firdaus és, segons El Saadawi (tal com sosté en el pròleg de l’obra), la història de la desesperació: una vida marcada per l’explotació, el maltractament i la humiliació. Un encadenament de desenganys, d’abusos, de somnis truncats. Però, també d’esperança. L’esperança de llibertat. Malgrat les desventures, Firdaus no es doblega, guiada per “una necessitat de desafiar i superar les forces que priven els éssers humans del seu dret a viure i a estimar i a una autèntica llibertat”. I s’acaba alliberant. Però, és possible una autèntica llibertat sense lligams, temors ni desigs?

Només s’és lliure quan no es desitja ni es té por de res i Firdaus és completament lliure i és en aquesta llibertat on rau la seva tragèdia. Què és el que la fa lliure? La veritat. Amb cada paraula, amb cada nova confessió, la figura de Firdaus es va desdibuixant, diluint-se fins a perdre’s en un espès i borrós silenci: la mort. Paradoxalment, la seva mort esdevé l’única via possible d’alliberació i alhora de resistència. La seva condemna o la seva alliberació?

“La veu de Firdaus va desaparèixer de sobte, com la veu d’un somni”. I les paraules de Firdaus retrunyen en el silenci: “La veritat i la mort s’assemblen perquè totes dues maten. Quan vaig matar ho vaig fer amb la veritat, no amb una navalla. Per això tenen por i pressa per executar-me. No és pas la navalla, el que temen, sinó la veritat”.