Claire Keegan. Tres llums

Tres llums, de Claire Keegan, nascuda el 1968 al comtat de Wicklow, Irlanda, és una història d’amor traçada sobre una història de desamor; o de descurança si no volem ser tan durs en el judici. Aquesta història, que es condensa en unes poques, però molt intenses pàgines, l’any 2009 va obtenir el prestigiós premi de narrativa irlandesa Davy Byrnes. En la traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez, ara l’acaba de publicar Minúscula en una delicada edició.

En aquesta història, en el rerefons de la qual veiem la vida severa, rigorosa, que duen la gent camperola d’Irlanda, trobem una nena de pocs anys que és traslladada a viure un estiu a la granja d’un matrimoni que l’acull. Els pares de la nena estan carregats de fills, i en aquest moment n’esperen un altre. Tot fa pensar que se la treuen una mica de sobre, sobretot el pare, un home d’actitud indolent, irresponsable, fatxenda, gallet. A la mare se la veu ben sobrecarregada de feina. Els Kinsella, la parella acollidora, no tenen fills i es fan càrrec de la menuda amb un amor que camina discret, però que es va mostrant consistent a mesura que fa via en els dies plàcids de l’estiu.

En aquests dies de treball a la granja dels Kinsella —la nena és convidada a ajudar la mestressa, però com qui juga i aprèn jugant—, assistim a la manifestació progressiva d’aquest amor paternal i maternal que la nena no ha conegut mai en la seva vida passada. Qui explica la història d’aquestes jornades en què la feina diària vinculada a la casa i al camp, és la vida mateixa que es desenvolupa amb serenitat pagesa, és la nena, i ho fa amb aquella maduresa típica dels infants conscients, savis de forma innata. En el moment de sortir de casa seva, a la noieta no se li va dir quan hi tornaria. De manera que el temps que ara viu a la granja dels Kinsella és un temps de parèntesi. Un temps calm, gairebé contemplatiu tot i els treballs realitzats amb una gran cura, un temps que s’omple de vivències intenses, ja que la nena troba en aquest matrimoni una estimació que la va guanyant.

A través de l’enraonia d’una veïna, la nena descobreix un secret que en aquest comentari ens guardarem molt de revelar, i que procura una bona dosi d’enjòlit a un relat en el qual es va dibuixant un triangle d’afectes que s’alçarà ferm a mesura que avança la història. Aquest triangle imaginari té un punt àlgid en l’escena en què després d’haver estat amagada rere uns núvols i enfosquint el camí, la lluna torna a aparèixer al cel, afegint un punt de llum estable sobre el mar on abans només hi havia el reflex de dues llums fent pampallugues.

Aquestes tres llums simbolitzen les llums del triangle afectuós format pels Kinsella i la nena que han acollit a la seva granja. De la història es dedueix quins són, a cada moment de la narració, els punts de llum que fan pampallugues i el punt de llum que dóna coherència, estabilitat, força espiritual i energia per estimar, i que pel mateixa corrent dels sentiments va passant d’un punt a l’altre del triangle en un relat bell, tendre, amb un final que commou.

A Tres llums, Claire Keegan desplega una història d’una gran intensitat emocional sorgida d’unes vides interiors plenes que no afecten l’edat sinó l’evolució de l’ànima. I ho fa amb paraules amesurades, justes. Vet aquí la mestria narrativa de l’escriptora profunda.