Castanyada o Halloween?

26.10.2015

L’any 1951, protestants i catòlics francesos van unir-se en un clam contra el Pare Noel. El 24 de desembre, a l’atri de la catedral de Dijon s’executava un ninot blanc-i-vermell: el van penjar a la reixa forana i el van cremar en presència dels infants de les parròquies. Se l’acusava d’haver paganitzat la festa de la Nativitat, i se’l blasmava per haver-se infiltrat a les escoles, on el pessebre estava escrupulosament prohibit. Al final de l’execució es feia públic un comunicat que deia «El Pare Noel ha estat sacrificat en holocaust. A fi de comptes, la mentida no pot despertar el sentiment religiós en un nen i no és, de cap de les maneres, un mètode educatiu. Que els altres diguin i escriguin el que vulguin, i que facin del Pare Noel el contrapès del Père Fouettard. Per a nosaltres els cristians, la Nativitat ha de ser l’aniversari del naixement del Salvador». Francesos. La ciutat es va dividir en dos bàndols. Les famílies, i sobretot els comerciants, es van esverar. Tant, que l’endemà es ressuscitava el Pare Noel al mateix indret, múrria i sensible l’Església al clam popular de restauració. Un paio disfressat es va passejar per la teulada de la catedral i va repartir caramels.

 

Vinyeta de RaquelberryFinn

 

L’explicació senzilla és que estem davant de l’evolució dels costums i les creences. Els anys immediatament posteriors a la II Guerra Mundial, França es redreça econòmicament. Bona part dels diners vénen d’Estats Units. Això es plasma en la importació de costums fins aleshores inexistents: avets a les cantonades, pares Noel als centres comercials. Sant Nicolau, cocacolitzat, s’aclimata, nia a les llars gal·les amb una facilitat sorprenent. Però les raons de fons no són tan òbvies. Pel cas que ens ocupa, és cert que les produccions culturals i la potència econòmica nord-americanes van modificar la ritualística francesa. No es pot descartar la hipòtesi que el Pla Marshall afavorís la importació de mercaderies lligades a Nadal. Comerç i costums, un binomi que, a tall d’exemple, diuen que a casa nostra s’ha formalitzat en els dotze grans de raïm que potinegem la nit de Sant Silvestre. I, malgrat tot, això no explica res.

Quan una tradició en desplaça una altra, és perquè demostra una major utilitat. Com quan ens canviem de cotxe: el nou fa les mateixes funcions, però ens sembla que les fa millor. Anem, doncs, a una altra pugna, més nostrada i actual, la de la Castanyada contra Halloween. Més d’un hi ha vist un greuge semblant al que suara descrivíem. El lloc comú diu que Halloween, costum estranger, ha desterrat, work in progress, la Castanyada. Bé caldria, però, atendre quines funcions tenen, l’un i l’altra.

De manera molt sumària, la Castanyada és una celebració del cicle d’hivern, hereu de les libertas decembrica d’època romana, un ventall de celebracions on la transgressió de l’ordre és la consigna. Arrencant la vigília de Tots Sants, arriben fins a la Quaresma. Citem-ne algunes de les que ens han quedat, modificades per l’Església a fi de tenir els socis distrets: Dia de Difunts (diàleg amb els morts), Nadal i Sant Esteve (menjar com a bèsties), Sants Innocents (escarnis), Cap d’Any (exploten els alcoholímetres.), Reis (lapidació del criaturam amb regals), Santa Àgueda (“manen” les dones), Carnestoltes (xivarri manicomial).

Dins d’aquest ordre, la Castanyada és una celebració infantil, afalaga la quitxalla, la converteix en protagonista. Si anem enrere en el temps, es diu que menjar castanyes i panellets era un recurs energètic durant la nit de vetlla que precedeix el dia de Tots Sants. No és aventurat, tanmateix, relacionar-ho amb què, a l’hivern, la terra no fruita gaire, i que els nostres ancestres, afamegats i sense llum, simplement optimitzessin recursos. I les contalles adjacents, vet-ho aquí, només serien una argúcia: adelitar la canalla a la vora del foc i ensinistrar-la, símbols a l’alça, en el misteriós món de la mort.

I ara passem a Halloween. És una celebració celta de cap d’any, en què els morts sortien a escampar la boira. El cristianisme la va desplaçar a la vigília de Tot Sants. Amb el temps, com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola per als menuts. La iconografia timburtonívola que l’acompanya és recent i eficaç. I la funció és la mateixa: entretenir i familiaritzar els mardufais amb la mort.

 

Un gravat de Halloween

 

Les festes que comporten regals (premis) i que cedeixen el protagonisme a les criatures també són eines de control, són pedagògiques. El nen que cada dia fa avançar un centímetre els Reis Màgics al pessebre, i que té por que només li duguin carbó, no emprenya, es distreu, i aprèn a ser un futur respectador del lloc a la cua de l’Oficina de Treball. Fora que perdem oli, perquè som sensacionalistes, el tema ha estat tan documentat, que alguns antropòlegs ja patim quan s’acosta Nadal: ens trucaran des dels mitjans perquè tornem a explicar d’on vénen el Tió, la Llufa i les allaus a les macrodiscoteques a frec del Ninou. I sovint ens demanen que ens convertim en els guardians de les nostres festes, que les dotem amb el pedigrí de l’antigor. I no podem: Halloween guanya adeptes, perquè acompleix les mateixes funcions que la Castanyada i Tots Sants. Ha seduït els nostres descendents. I nosaltres claudiquem, perquè l’objectiu és tenir-los esbargits, que no molestin, que a la tardor i sobretot a l’hivern els aguantem a casa i ens enerven de collons.

Si patim per la regressió de la Castanyada, però, sempre podem enviar a prendre pel sac aquells quatre galifardeus amb màscares que truquen a la porta demanant llaminadures, o els podem donar castanyes, a veure quina cara fan. I també podem asserenar-nos: la Castanyada i Halloween conviuran. La primera sobreviurà en els tallers de panellets que es fan a les escoles, junt amb la fascinació que desperten les castanyeres. El segon ha arribat per quedar-se molt de temps, amb la murga de les carabasses i la pirotècnia de sèrie B.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

21 Comentaris
  1. El cristianisme, quan esdevingué religió oficial a l’Imperi romà, no va poder acabar amb moltes festes romanes-paganes que estaven molt arrelades entre la població romana. Una d’aquestes festes era la celebració del solstici d’hivern en que els dies tornaven acréixer, un renaixement de la llum, per això el nom de Nadal (en faig un resum molt resumit, la festa romana té molts més elements).
    A l’Església li va ser més fàcil cristianitzar-la i integrar-la a la nova religió i dir que era el naixement del Crist.
    Alguns estudiosos del tema afirmen que Jesús va néixer al més de març sota el signe zodiacal de peixos, per això, el símbol dels primers cristians era el peix.

    • Benvolguda Eulàlia,
      el dibuix d’un peix, entre els primers cristians -perseguits per Roma-, simbolitzava el nom de Jesús. Per fer-ho més críptic, s’hi referien en grec. En aquesta llengua el nom del peix és “ikhthús” -no disposo dels caràcters grecs-, que, lletra a lletra, corresponia a les inicials de les paraules següents: “Iesus Khristós Theoú Uiós Sotér” (Jesús Crist Fill de Déu Salvador). Era, doncs, una mena de logo identificador d’un grup de gent -els primers cristians- que no es podia manifestar obertament.

      • Les dues coses poden ser certes.
        Però em sembla massa casualitat que el naixement de Jesús coincidís precisament amb l’últim dia de les Saturnals romanes, el Dies Natalis Solis Invicti, el 25 de desembre.

  2. Tot i que sóc llec en aquests temes, crec que es podria cercar una situació sincrètica estable. Que s’acceptessin les carabasses sense que substituïssin les castanyes i els panellets.

  3. Una altre tema seria la coherència dels qui rebutgen el Halloween i després adopten ràpidament i àvids de luxúria, el St.Patrick’s Day o l’Oktober Fest. Per tant, des d’aqui, solemnement els proposo que facin un dia de St.Patrici amb barretina i moscatell, i fer també una festa d’Octubre amb botifarra i concurs de titiues amb porró de vi D.O. Pla de Bages per exemple. Visca Castanyada lliure!

  4. No se’n deia Halloween, però a molts pobles de Catalunya -valdria la pena fer-ne un estudi- hi havia la tradició següent: la mainada es tapaven amb un drap, mocador, tros de llençol, etc, agafaven una carbassa amb els talls dels ulls el nas i les dents EXACTA COM LA D’ARA, hi posaven una espelma a dins i…a fer por a les cases!
    Ara, ens mengem la festa passada pel glamour d’Estats Units…Almenys, sapiguem que és la mateixa que es feia aquí passada per la publicitat americana!!!!!

    • És curiós que expliquis això, perquè la meva àvia era de Sant Joan de Vilatorrada (un poble al costat de Manresa) i explicava que per la Castanyada o més aviat quan ja hi havia carabasses, la canalla del poble les buidava i hi posaven una espelma, després les posaven al costat del camí i dels horts per espantar als vianants.
      Per curiositat, de quines poblacions parles?

      • El meu avi, de la seu d’Urgell, m’explicava que la nit de Tots Santa (La castanyada) posaven una carbassa (buidada i amb espelma a dins, també amb forats per semblar una cara) i la deixaven encesa tota la nit per “protegir” cada casa dels mals esperits.

        • El meu sogre també m’ha contat el mateix, que a Tortosa, es feia lo de la espelma en una carabassa , o un pimento gegant. També anaven al cementari a contar histories de morts etc. Com més llegeixo, veig que les dos festes són iguales, l’unic que Halloween ha passat per la maquina de diners, i que segurament l’esglesia i Franco van assegurar de treure tot el part pagan de la castanyada. Per aixo, si parlem del que era la festa realment aqui abans, és com la d’ara, una barreja del que pensem que és la castanyada i el halloween. Cap problema.

  5. Crec, que una cosa, pot conviure amb l’altre.
    Es una tonteria despreciar el Haloween, quan ja el tenim aqui. I deixar llibertat a tothom. Als nens, son el primers que s’enllobernen amb tot aixó. I crec que es feina de les escoles i pares, ensenyar, les nostres costums i les de fora, i que juntes poden comviure. La diversitat enrequeix l’ánima.

  6. Home, no crec de cap manera que visquem als núvols amb les nostres tradicions, i si és així, doncs s’hi està força bé. Jo pensava que la regressió era per al Halloween. És clar que és més fàcil d’exportar un costum que consisteix en fer ninotades -amb la particularitat que jugar amb carabasses buides com a calaveres, aquí també es feia sense invocar noms estrangers- en front d’un basat en la gastronomia. Nosaltres, fem i farem castanyada. El Halloween no ens afecta de cap manera.

  7. En un cançoner antic, no en recordo el nom. Explica que la nit de tots Sants el esperits visitaven la terra. I el motiu pel qual a la festa de tots Sants també li diem La Castanyada, era perquè aquella nit els campaners tocaven les campanes tota la nit per tal de mostrar el camí de retorn als esperits que tornaven a la terra en la nit dels morts (al ser el campanar el lloc més alt de les viles indicava que devien tornar cap al cel i no quedar-se a la terra) Per tal de que els campaners passessin aquella nit tant freda el millor possible encenien fogueres i torraven castanyes per combatre el fred.

    • Crec que hi ha una confusió, demà 1 de novembre és el dia de Tots Sants. El dia de difunts serà el dia 2 de novembre. Ho dic perquè la vetlla dels morts és demà i no pas avui. Interessant article i interessants opinions de tothom!

  8. Per què ens volem enganyar? Hi ha molts costums i tradicions al món tan o més interessants que el Hallowen, no es coneixen i no arrelen. I no se’n poden anar afegint indefinidament. Altra cosa és que amb les generacions vagi canviant la mirada. Marx deia: “La ideologia (també llengua, costums, etc ) dominant, és la ideologia de la classe dominant (també països dominants)” És veritat que al poble de la meva mare també feien el que dieu de la carbassa (Pla de l’Estany), però no tenia res a veure amb un Carnaval II. Per altra part penso que se n’abusa una mica del “origen celta” (per exòtic?) de molts costums.

    • Hola!

      Aquest abús de “l’explicació” dels orígens celtes de molts costums, potser sigui perquè la distinció entre “celtes” i “ibers” fa tota la pinta de ser tan artificial com moltes altres, que obren “camps de recerca” per gent que d’una altra manera estaria a l’atur.

      La cultura era bàsicament la mateixa, amb diferències com les que hi pot haver entre una gaita i un sac de gemecs. (Fins i tot es van arribar a empescar el terme “celtibers”)

      I sí: LA CARBASSADA també és (era?) una cosa ben nostra.

  9. A Tots Sants i Halloween s’hi celebra el mateix [Halloween vol dir All Saints Eve o, el que és el mateix, la vigília de Tots Sants], així que no ni ha una veritable contaminació o desviació de la festa. Jo de panellets, castanyes i moniatos no en deixaré de menjar, i estic segur que la resta de la gent tampoc, cosa que assegurarà la pervivència de la festa [el pobrets francesos d’això tant bo no en tenen]. Les carabasses i la faramalla de Halloween no em molesta gens. Que cadascú faci el que vulgui.

  10. El meu pare, que té 84 anys, sempre explica que quan ell era petit, a Granollers, ja buidaven carabasses, hi feien els ulls i la boca i els posaven l’espelma dins. Anaven a le cases, trucaven a la porta i deixaven la carabassa per fer por. Evidentment ell i els seus amics sortien corrent, no fos cas que els estobessin :))) , per tant, podem veure que no és pas una tradició anglosaxona si no una tradició recuperada. Un altre tema ja serien les disfresses.
    En quant a Jesús, jo el que sabia, per si pot ser d’utitat és que va neixer al setembre, sota el signe de la verge. Ves a saber, potser entre tots aconseguin esbrinar-ho. 🙂