El mètode Garachana

El Teatre Goya presenta aquests dies un debut en majúscula, el de Susanna Garachana, que s’estrena com a dramaturga amb El favor, una comèdia comercial escrita amb un gran domini de la fusteria teatral. Garachana segueix les tres unitats aristotèliques d’acció, temps i lloc per explicar-nos una història que dura el mateix temps que la representació mateixa, i en un mateix lloc. Passarem la funció tancats a l’apartament del Cesc, un home que té la dona de viatge i aprofita l’avinentesa per convidar els seus amics a sopar a casa. Si les constriccions que s’imposa l’autora són ben clàssiques, la premissa que sustenta l’argument de la peça és ben extravagant: durant el sopar, que haurà quedat reduït a un pica-pica i quatre croquetes cremades, el Cesc demana als seus tres amics una triple donació de semen per embarassar la seva dona.

Els seus tres amics ja han tingut fills i per tant la seva fertilitat està fora de dubte, però l’impacte de la paternitat en la seva vida matrimonial i el seu desengany vital tindran un paper decisiu a l’hora de donar una resposta al seu amic desesperat.

Fa tot just uns mesos, Israel Solà va portar a l’Espai Texas la seva comèdia dramàtica Austràlia, una història de tres germanes que també plantejava una possible solució a un problema d’infertilitat i un favor difícil de fer. En aquest cas, una dona demanava a la seva germana que li fes donació d’un òvul. L’ovodonació amb donant coneguda no és legal al nostre país, però sí que ho és en altres països, on la donació de semen no ha de ser sempre anònima, com aquí. Solà i Garachana comparteixen plantejaments però busquen solucions diferents a un conflicte amb moltes potencialitats dramàtiques, que permet explorar les incompatibilitats entre el que és legal i el que és legítim o just.  

En el cas d’El favor, Garachana parteix d’un acte deliberadament inversemblant, no només pel que té d’il·legal sinó també per la bogeria que suposa barrejar en un còctel fertilitzador l’esperma de tres amics. L’interès d’aquesta comèdia no és tant saber si els amics acceptaran el favor sinó la capsa del trons que s’obre així que el Cesc planteja la seva petició.

Per arribar fins aquí, Garachana fa tot un treball previ de construcció de personatges, que els quatre actors (Marc Rodríguez, Eduard Buch, Jordi Rico i David Marcé) encarnen amb molta solvència i complicitat, sota la bona direcció de Xavier Ricart. L’autora sap plantar frases que després seran gags que esclataran més tard. N’hi ha algun, com el del veí que es diu Miracle, que no acaba de fer gràcia ni d’agafar el vol, però en general Garachana es fica el públic a la butxaca amb la repetició de frases i acudits que van fent bola, fins i tot quan es recorre a la broma escatològica (no falla!). La comèdia agafa un ritme desbocat fins al moment en què els quatre amics entren en un debat seriós per tocar base i dir-se les coses importants. Amb tot, potser es triga molt a arribar a aquest moment, que és el cor de l’obra, i s’hi passa una mica de puntetes.

Ja fa uns quants anys de l’última vegada que vam veure una obra sobre quatre persones tancades en una habitació. El favor no té un deute directe amb El Mètode Grönholm de Jordi Galceran, però és interessant que totes dues obres segueixin les tres unitats clàssiques i que ens presentin quatre personatges disposats a devorar-se. Garachana ja té tot un bagatge com a actriu, que li dona un gran sentit de la teatralitat i un bon domini dels recursos de la comèdia. El seu debut és esperançador. Necessitem autor(e)s capaços de fer comèdia desacomplexadament comercial, i Garachana és garantia que hi ha un relleu. Feu-vos, doncs, el favor d’anar al Teatre Goya.