Oblidar és de covards

Durant l’última etapa de la Guerra Civil Espanyola el bàndol republicà va optar, en un intent desesperat, per enviar menors d’edat a primera línia de combat de l’Ebre. La denominada Lleva del Biberó estava formada per joves de 17 anys, que el 1938 van ser dirigits a les trinxeres de la batalla més devastadora i crucial del conflicte. Diu el mite que ploraven a les nits, anhelant l’escalfor de les seves mares.

El director Lluís Pasqual (Reus, 1951) ha decidit rememorar aquest dramàtic capítol de la història escrivint i dirigint In Memoriam – La quinta del biberó, que suposarà el tret de sortida del Temporada Alta d’enguany. L’obra, que pertany a la icònica Kompanyia Lliure, promet ser una de les revelacions de la 25a edició del festival. Hi haurà dues oportunitats per veure’ls: el 30 de setembre i l’1 d’octubre, ambdós a les 21:00h al Teatre Municipal de Girona.

Set actors seran els encarregats d’encarnar a un heterogeni grup de soldats. De fet, no són soldats. Són joves als quals se’ls va arrencar la joventut. Tots ells quedarien marcats per la incongruència de la guerra i l’absurditat de la violència. Els membres de la quinta seran interpretats per Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé, quatre d’aquests actors formen part de la Kompanyia Lliure, la filial que aspira al futur del Teatre Lliure. Pasqual i l’equip han escollit set nois provinents de diferents parts de la geografia catalana.

Però la cosa no s’atura aquí. La companyia ha dut a terme un intens treball de camp que inclou des de la visita a trinxeres al contacte amb testimonis. Supervivents d’aquell horror han obert les portes de la seva memòria als actors que, rapats i afaitats, els representaran. Els diferents papers conformaran un amalgama de totes aquestes vivències, experiències i personalitats dels membres de l’autèntica Quinta del Biberó.

Un argument tal requereix d’una musicalització ben escollida. Dani Espasa, a la direcció musical, assegura haver tingut molta cura amb la banda sonora de l’espectacle. Ha triat Monteverdi, segons ell, perquè se sap que un combatent va trobar un quadern de música barroca que remuntava a Il Combattimento di Tancredi e Clorinda. Altrament, tot connecta harmoniosament amb els Madrigals Guerrers i Amorosos, del mateix compositor. Un quartet, en el qual s’inclou Espasa, executarà en directe aquest repertori.

Pel que fa a l’aspecte audiovisual, a l’obra es contraposaran diferents imatges i vídeos de fons. Projeccions del NO-DO o arxius del bàndol republicà quedaran en evidència al tergiversar la realitat amb la manipulació dels informes bèl·lics. Pasqual assegura que, “en comparació amb aquestes pel·lícules, Goebbels era un aficionat”. La qüestió és: al bell mig de la guerra, entre bombes i metralla, on queda la veritat?

In Memoriam, coproduïda pel Temporada Alta, serà una al·legoria a la joventut perduda, a les promeses sense complir i a la impostura dels ideals. En un dels capítols de la sèrie Band of Brothers, els soldats americans en territori nazi es qüestionaven: per què lluitar? No cal anar tan lluny; fa poc, el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz declarava que exhumar fosses és un intent d’alguns de guanyar la Guerra Civil molts anys després.

Lluís Pasqual, en canvi, ens insta a “no oblidar d’on venim, per saber a on dirigir-nos. Cal entrar a la història de manera natural. Azaña, Negrín i Franco són com de la família”. Per això pretén donar veu a les víctimes anònimes, als fantasmes silenciosos. És necessari apel·lar a la memòria, esmolar amb pacifisme l’arma justiciera de la veritat i el record. Un dels actors denuncia que tots semblem estar informats sobre la Guerra Civil, però que en realitat en desconeixem la major part. Estem obligats a desenterrar, a furgar en el passat. No és un dret, sinó un deure. Gabriel Celaya escrivia el 1955 que maleïa la poesia asèptica de qui no pren partit. Per sort, per alguns, hi ha qui s’’hi implica. És llavors quan l’art esdevé la connexió sinàptica entre nosaltres i el passat. Es queda enrere l’especulació i s’entreveu la veritat. No es tracta de guanyar guerres, sinó de jutjar-les. Per això hem de donar gràcies que ens quedin, avui dia, aquest tipus d’artistes.

El festival Temporada Alta inicia així una programació que inclou la desorbitada xifra de 100 espectacles, de 18 països diferents, durant dos mesos. Oriol Puig Taulé ens presenta les novetats en aquest article.