Maquinaigües

Ara fa un xic més de deu anys, el Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat va celebrar el centenari de la central que abasteix d’aigua a la ciutat de Barcelona. Aquella efemèride mereixia ser coneguda per tothom i van encarregar a La Tresca i la Verdesca que organitzessin un concert familiar per celebrar-ho. Després d’aquell espectacle, les cançons van quedar adormides en un calaix, però ara ‘els trescus’ han decidit despertar-les per tal que arribin a més gent.

El repte no era fàcil. Aquell petit concert familiar es va crear expressament per al museu, i descontextualitzar-lo d’aquell espai no tenia massa sentit. Per això la companyia es va posar a treballar en un nou espectacle, que conservés aquelles cançons, però que afegís tot un nou context per a l’espectador.

La Tresca ja fa vint-i-cinc anys que passeja pels escenaris de tot el país, molts els coneixeu pels seus espectacles d’animació de plaça i de carrer, d’altres per les seves cançons que acompanyen diferents produccions que han fet amb la gent de Teatre al Detall o Xirriquiteula Teatre. Ara, però, s’embranquen en la seva primera producció teatral familiar, Maquinaigües, i s’han volgut envoltar dels millors per a dur-la a terme. Sota la direcció de Guillem Albà i Carla Tovias, ens presenten un xou poètic i musical sobre el cicle de l’aigua i com els humans hem enginyat unes màquines per domesticar aquest element tan essencial que viu en nosaltres.

Es tracta d’una proposta tranquil·la i dolça amb petits tocs d’humor, on el disseny de llums de l’Anna Boix i la construcció d’utillatge de la Clàudia Vilà hi tenen un pes important. El vestuari de la Nídia Tusal i el disseny de so del Nacho López posen la cirereta al pastís paisatgístic que ens presenten en Jordi, en Toni i en Claudi.

Les diferents escenes generen tot un seguit de quadres musicals i plàstics que deixen embadalits a petits i grans en un xou que té diversos nivells de lectura. D’altra banda, com no podia ser d’una altra manera, les veus i composicions de La Tresca són mel per a les orelles i et traslladen per un instant a moments de pau i calma. La proposta, però, no s’acaba a la platea i l’escenari, sinó que també va acompanyada d’un disc i un llibre on podem sentir les cançons i descobrir una petita història sobre l’aigua.

Maquinaigües es va presentar, ara farà un any, a la FiM de Vila-seca i ha passat en un parell d’ocasions pel SAT! de Barcelona i altres teatres catalans. Ara és el moment d’enlairar el vol i començar a rodar de valent per tal que tothom entengui quin valor té un bé tan preuat i cada vegada més escàs, com és l’aigua!