L’última Sarah Kane en català

El pròxim 20 de febrer farà vint-i-cinc anys que la dramaturga britànica Sarah Kane, referent indiscutible del teatre contemporani, es va suïcidar. La seva tràgica mort als 28 anys va privar el món i a les lletres angleses d’una de les veus escèniques més prometedores de la seva generació. Per commemorar aquesta trista efemèride, la companyia La Cremosa estrenarà per primera vegada en català Cleansed (1998), traduïda per Jordi Prat i Coll com a Purificats. Aquest era l’únic text de Kane que encara no s’havia representat en la nostra llengua i ara el podrem veure al Teatre Tantarantana del 7 al 25 de febrer.

Estrenada originalment al Royal Court de Londres –teatre que va produir la majoria de les peces de l’autora– l’acció de l’obra succeeix en una institució que Kane descriu com una «universitat». Tanmateix, fidel a l’esperit de les seves obres, el seu funcionament, regulat per un sàdic personatge anomenat Tinker, s’assembla més a una cambra de tortura o un camp de concentració que a un centre educatiu.

La rumorologia assegura que Kane va batejar el personatge de Tinker en honor al crític teatral del Daily Mail Jack Tinker, que havia descrit l’òpera prima de la dramaturga, Blasted (Rebentats), com un «repugnant festí de merda». En la nova versió catalana, l’antipàtic personatge és interpretat per l’actor arenyenc Guillem Font, qui estarà acompanyat a escena per Bernat Albadera, Martí Aparici, Júlia Genís, Alba Latorre, Pau Oliver i Mia Parcerisa.

Sarah Kane sostenia que l’obra s’inspirava en un passatge de l’assaig Fragments d’un discurs amorós (1977) de Roland Barthes –editat en català el 2015 per Àtic dels llibres– on el francès assegurava que «la situació d’un amant rebutjat no es diferencia gaire de la d’un pres a Dachau», el camp de concentració nazi erigit a pocs quilòmetres de Múnic. L’autora situa els seus personatges –una parella homosexual, una ballarina de peep-show, una noia jove amb un germà mort per sobredosi i el noi que s’enamora d’ella– en un univers de crueltat extrema on qualsevol declaració d’amor és posada a prova fins a límits insospitats.

Es diu que Kane va escriure aquesta peça per denunciar la violència i les vexacions viscudes pels interns dels psiquiàtrics que ella mateixa havia patit en carn pròpia: «si la gent pot estimar-se després de tot això, llavors l’amor és la cosa més poderosa», afirmava l’autora. De fet, els temes de l’amor redemptor, el desig sexual, el dolor i la tortura –tant física com psíquica– són una constant en totes les obres que ens va llegar: cinc textos teatrals i un curtmetratge. Tota la seva producció es caracteritza per una alta intensitat poètica, un llenguatge simple i directe i una exploració constant de les formes dramatúrgiques.

La companyia, dirigida per Mia Parcerisa, defineix Purificats com «una obra d’horror que parla de desig i repressió», i assegura que el text esdevé «una metàfora de l’Amor en temps del liberalisme feixista que elimina diferències i dissidència». Malgrat ser una peça estrenada fa més de vint-i-cinc anys, la proposta és plenament vigent pel seu desafiament al totalitarisme i a la violència sistèmica d’una societat neoliberal que encara ara persegueix la dissidència sexual en molts indrets. En un moment en què sembla que revisqui una moral perillosament reaccionària, la proposta de La Cremosa reivindica l’amor, els cossos i l’estima per preguntar-nos com pot ser que ens estranyi més aquest amor que no pas la violència.

La Cremosa ens presenta la seva personal adaptació d’aquest text com a homenatge a l’autora en un muntatge coproduït per Teorema Teatre i que es va estrenar a Solsona l’any 2022 gràcies a la col·laboració de l’associació solsonina La Mare Cultural. És la primera vegada que es representarà l’obra en català si bé l’any 2016 ja la vam poder veure en escena al Canal de Salt en un muntatge dirigit pel lituà Oskaras Koršunovas programat en el marc del festival Temporada Alta. Aquest Purificats de La Cremosa clourà, de forma simbòlica, el cicle de muntatges dels textos de Sarah Kane que hem pogut veure a l’escena catalana els darrers anys.

Des de l’excel·lent Psicosi de les 4.48 que Moisès Maicas i Anna Alarcón ens van brindar el mateix 2016, al colpidor muntatge de Rebentats que Alícia Gorina va firmar al Teatre Nacional de Catalunya l’any 2018, o la coral Ànsia que la companyia La Salamandra va aixecar el 2019 a la Sala Atrium sota la direcció de Loredana Volpe. Caldrà veure qui s’atrevirà a muntar Phaedra’s Love (1996), l’únic text de Sarah Kane que encara no s’ha representat de forma íntegra en català malgrat que Magda Puyo ja en va incloure uns quants fragments al seu muntatge de Fedra ± Hipòlit (peces d’amor i de guerra II), estrenat el 2002 al Teatre Lliure. Mentrestant, ens podem conformar llegint totes les obres de Kane editades en català per Arola, o gaudint d’aquest nou muntatge al Teatre Tantarantana.