Anna Alarcón, quina gran actriu!

L’espectacle Psicosi de les 4.48 ha guanyat el Premi BBVA de Teatre 2016, que consisteix en una gira valorada en 20.000 euros a diverses sales de Catalunya i al festival Temporada Alta. El jurat ha premiat l’espectacle “pel gran nivell interpretatiu de la seva protagonista, pel risc de portar a l’escenari un text d’una gran complexitat amb un resultat excel·lent i per la seva acurada posada en escena”. És per aquest motiu que la protagonista, Anna Alarcón, també ha obtingut el guardó a millor actriu. Recuperem l’article que en va escriure Aída Pallarès quan es va estrenar a La Seca.

Psicosi de les 4.48 és desesperació, un crit d’auxili d’algú que vol viure, que demana viure i no sap com. I algú que, per damunt de tot, desitja ser estimat. Ser vist. El monòleg, escrit per Sarah Kane —una de les representants del in-yer-face theatre— ens ensenya què passa per la ment d’una persona quan ja no és capaç de distingir allò real d’allò imaginari, els somnis dels malsons, i, tot i els petits instants de lucidesa, només veu una sortida: el suïcidi. En acabar l’obra, Kane es va prendre 150 pastilles antidepressives i 50 somnífers però va ser trobada a temps i traslladada a l’hospital. Tres dies després, es va penjar en el lavabo amb els cordons de les sabates.

Psicosi de les 4.48 és, també, un repte per a qualsevol actriu. Una carrera de fons que Anna Alarcón supera una vegada i una altra. L’actriu passa per la frustració, la ràbia, la por, les ganes de viure i la impotència sense histrionismes ni exagerats canvis de registre. Alarcón, dirigida per Moisès Maicas, s’expressa amb la veu i amb el cos. Una interpretació intensa i continguda, plena de veritat i de matisos que et deixa clavat a la butaca.

Cal agrair, doncs, la valentia de Moisès Maicas per portar (per fi) Sarah Kane a Catalunya. Una autora contantment representada arreu del món que aquí —exceptuant la versió dirigida per Leonor Manso l’any 2007 al Festival Grec— feia més d’una dècada que no vèiem. Programadors i directors: No tingueu por. Necessitem i volem més Sarah Kane.