Lluïsa Cunillé publica ‘Dinamarca’ a la Biblioteca del Núvol

Núvol publica l'ebook de Dinamarca, una obra inèdita i mai estrenada de la dramaturga Lluïsa Cunillé.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Lluïsa Cunillé ha estrenat Islàndia al TNC, on avui mateix s’hi fa una lectura dramatitzada de l’obra Boira i dijous s’hi estrena Après moi, le déluge. Núvol se suma a la festa publicant l’obra Dinamarca, un text inèdit i mai estrenat fins ara, en què ressonen amb força les seves constants literàries: des de la importància dels objectes quotidians a la memòria i la identitat.

Un sol espai, una mare i un fill. El fantasma del pare mort no apareix a Dinamarca en forma d’espectre, sinó transfigurat en una carta enviada per l’oncle, el seu suposat assassí. Lluïsa Cunillé, autora prolífica (té molta més obra que la que ha estrenat) retorna amb aquest text a la simplicitat de les seves primeres peces. Aquesta és una obra petita, gairebé íntima, on l’espai domèstic representa l’Elsinore particular d’una mare i un fill que han envellit junts, després d’uns fets que van succeir força temps enrere. El fill, que ja es troba a la cinquantena, sembla ancorat en el passat, i porta una vida desvagada on el fet destacable del dia és que uns nois l’han convidat a jugar a futbol al parc. Es defineix com a actor, tot i que no ha fet mai teatre, i la seva mare li retreu que encara no s’ha decantat per cap ofici, després de provar-ne molts. La indefinició del fill és, però, més de caràcter vital que estrictament professional: “Mai no he volgut ser res en concret, ni un home ni una dona, ni alt ni baix, ni ric ni pobre, ni jove ni vell, ni intel.ligent ni estúpid. Per a qui no vol ser res, cap ofici no li està mai bé”.

L’arribada d’una carta de l’oncle, des de l’asil on resideix a l’actualitat, és el ressort que impulsa la mare a abandonar el seu pis (on porta força temps reclosa, imaginem) i arreglar-se per tal d’anar-li a fer una visita. La mare havia sigut professora particular de piano (recordem la professora de francès de Barcelona, mapa d’ombres), però ara sembla només interessada a mirar pel·lícules al seu televisor (quan no fan notícies o esports).

Amb aquest text de Lluïsa Cunillé la Biblioteca del Núvol aposta pel teatre com a gènere literari, amb una iniciativa que esperem que tingui continuïtat en un futur immediat. El planter de dramaturgs de casa nostra és, no cal dir-ho, abundant i variat. Els subscriptors de Núvol us podeu descarregar l’ebook en format PDF o ePUB fent clic aquí. Si encara no ets subscriptor, t’hi pots subscriure aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació