L’inventari brossià de Dei Furbi

En paral·lel a l’exposició Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre, comissariada per en Joan Maria Minguet Batllori, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa ha programat una sèrie d’espectacles que des d’ara, i fins a finals de maig, exploraran l’univers brossià. El primer, que s’estrena el pròxim dimecres 12 d’abril i s’estarà en cartell fins a finals de mes, és el desè espectacle de la veterana companyia Dei Furbi capitanejada per la Gemma Beltran.

Sota el títol genèric de #Brossa, els creadors de propostes tan reeixides com Oklahoma (Grec 2017), Trilogia MozArt – Così fan Dei Frubi (2014) o La flauta màgica – Variacions Dei Furbi (Premi Max 2014 a Millor Espectacle Musical), ens oferiran un inventari de l’extensíssima creativitat del poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. #Brossa és un espectacle cabaretesc –gènere que els Dei Furbi dominen a la perfecció, com van demostrar a Asufre (2009)– que repassa la ingent producció de Joan Brossa, especialment entre els anys 1945 i 1968.

Si la mostra de Minguet ens introdueix en el món del «paratetare», que podríem definir com una disciplina artística que sempre busca el contacte directe amb l’espectador a través de la fascinació, la sorpresa, l’ocurrència o la facècia deslligada d’una trama argumentativa o de la centralitat de la narració, la proposta dels Dei Furbi n’és un bon exemple en viu i en directe.

L’espectacle, desenvolupat en residència a la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació, neix d’un encàrrec directe de la Fundació Joan Brossa a la companyia, que ha pogut accedir i nodrir-se, lliurement, de l’extens fons del poeta dipositat al MACBA, a l’Arxiu Joan Brossa, que conté uns 52.000 documents relacionats amb l’autor. «L’art és llarg i el temps és curt» afirma un dels personatges de l’obra tot parafrasejant el poeta i, en poc més d’una hora, el trio d’intèrprets format per Queralt Albinyana, Anna Alborch i Marc Pujol despleguen, davant dels ulls dels espectadors, tota l’amplitud de l’obra brossiana.

Des de les onomatopeies i refranys, a la poesia visual; des dels autòmats, als titelles o el circ, tot passant pels stripteases i el transformisme que tant fascinaven a l’autor (ell l’anomenava «fregolisme» en honor al gran Leopoldo Fregoli). Tanmateix, no hi mancaran algunes mostres dels seus textos teatrals o «poesia escènica», com els anomenava Brossa, amb escenes d’obres com Aquí al bosc (1956), o fragments del seu «Teatre Irregular» escrit a finals dels anys seixanta; així com algunes de les seves composicions literàries més conegudes com la Sextina conceptual (1976).

La proposta de Dei Furbi també rescata alguns textos més polítics de Brossa, com el mític poema Final! ­–«Glòria del bunyol / ha mort el dictador més vell d’Europa…» – que el poeta va dedicar a la mort de Franco, o diverses crítiques a la intervenció estatunidenca a la Guerra del Vietnam (1954 – 1975), que esfereeixen per la seva vigència, ja que es podrien aplicar, perfectament, a la reacció internacional davant la invasió russa d’Ucraïna.

Com afirma Gemma Beltran, la directora i dramaturga de l’espectacle, els Dei Furbi «ens hem limitat a posar en joc Brossa», però sense perdre l’empremta característica de la companyia. Així doncs, no hi faltaran elements de la Commedia dell’Arte o fragments d’òpera i música clàssica cantats a cappella, arranjats per Paco Viciana, de compositors que fascinaven al poeta com Wagner, Schumann o Schubert. Tot plegat, enmig d’una escenografia configurada per uns miralls giratoris, ideats per la mateixa Beltran i Ramon Ivars, i confeccionats per Berta Vallribera i Montse Garre, que farien les delícies del mateix Joan Brossa.

Un còctel eclèctic per aproximar-se a l’obra del poeta, i fer-se una idea de la immensitat de la seva creativitat i, sobretot, del seu compromís polític, perquè estem segurs que algunes de les afirmacions que va plasmar en la seva obra, avui en dia serien impossibles de fer sense aixecar polseguera o ferir la sensibilitat de l’Audiència Nacional.

#Brossa també té la virtut de rescatar un enregistrament de l’Strip-tease català, un número que Joan Brossa va dissenyar per a Christa Leem i que el 1977 es va convertir en el primer striptease emès per televisió a l’estat espanyol al programa Mirador de RTVE presentat per Toni Moreno. El programa en qüestió es pot veure en obert a l’Arxiu de TVE Catalunya i l’enregistrament que s’empra a l’espectacle #Brossa correspon a un fragment del documental La camisa de Christa Leem (2013), dirigit per Leonor Miró, i que podeu trobar sencer a TV3 a la carta i a Filmin.

Com explica Gemma Beltran, l’obra de Joan Brossa ha estat el punt de partida per aquest nou espectacle d’una companyia amb més de vint anys de trajectòria. El coixinet (#) que precedeix el nom del poeta és una reivindicació de la particularitat màgica d’aquesta grafia en un món dominat per Internet i les xarxes socials, on el símbol esdevé una porta d’entrada o una finestra oberta a una multiplicitat de possibilitats, tantes com té l’univers creatiu de Joan Brossa.