La cultura és segura… també amb infants!

Tres mesos de confinament entre quatre parets han estat durs per a tothom, per als més petits de casa també. Considerats inicialment com a possibles transmissors vírics, van veure com se’ls tancava l’accés a l’escola, als parcs, a jugar amb els amics… En definitiva, a tot allò que els fa ser infants. I, tal com ha passat amb els adults, també se’ls ha barrat l’accés a un altre món: la cultura. Les arts escèniques per a tots els públics s’han vist greument afectades per aquesta crisi i ara reclamen, amb les mesures de seguretat necessàries, poder continuar fent la seva feina.

La suspensió de més de 1.000 funcions, quasi 40 festes majors i més una desena de fires i festivals com la Mostra d’Igualada, la Fira de Titelles de Lleida o l’Esbaiola’t d’Esterri d’Àneu posen de manifest una situació del tot crítica. A partir del març, la davallada de les actuacions va ser total. Però, quan semblava que després de tres mesos les companyies podien tornar als escenaris i al carrer, hi ha hagut un cop encara pitjor: una segona onada d’anul·lacions. “Havíem treballat amb el Procicat per poder continuar fent la nostra feina amb totes les mesures de seguretat”, diu Maria Hervás, presidenta de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP), que considera la cancel·lació dels espectacles com una “irresponsabilitat vers la cultura, els professionals i el públic” perquè “s’ha demostrat que era possible respectar les mesures i, per tant, no hi ha cap justificació al darrere per fer cancel·lacions ara”.

Hervás recorda les paraules que el passat 30 de juliol pronunciava el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, sobre la necessitat de fer festes majors, però diferents. “No s’ha d’ajornar tot sinó repensar-ho. Aquest és el missatge que ens consta que hi ha, però que no s’està seguint”, afirma la presidenta de la TTP. L’associació i les companyies per a públic familiar coincideixen que les informacions que es donen des del Govern són confuses i contradictòries. “S’estan gestionant les coses molt malament: s’apel·la a la responsabilitat però, alhora, cap informació no és clara”, diu Helena Bagué, vocalista d’El Pot Petit. El grup, que solia fer una mitjana de vint concerts al mes, ara en preveu només cinc, que, segons diuen, “pengen d’un fil”. Utilitza la mateixa expressió per denotar aquesta incertesa Rikki Arjuna, component del grup Xiula, a qui els han cancel·lat més de vuitanta concerts des del març i, per l’agost, preveuen fer-ne vuit. “És anar al dia. Potser demà la Generalitat farà un altre comunicat i ens en cauen dos de cop”, diu el músic.

La preocupació per tirar endavant i seguir oferint cultura als més petits va començar ja amb el confinament, moment en què aquests dos grups, juntament amb Reggae per Xics i Dàmaris Gelabert van decidir impulsar Us Estrimem Fest, el 1r festival de música familiar en streaming de Catalunya. I, encara que la valoració és molt bona, no hi va haver tanta participació com esperaven, potser perquè el públic no està acostumat a pagar pel contingut en línia, diu Bagué: “Ens agradaria no haver-hi de tornar; nosaltres ens alimentem del contacte amb el públic, és el que ens agrada”.

Oci, però també ofici

La situació desespera els artistes, no tan sols per l’angoixa que suposa el canvi de plans constant sinó perquè pujar dalt l’escenari a fer un espectacle és el seu ofici, i d’això viuen moltes famílies. L’Helena Bagué posa l’exemple que l’equip d’El Pot Petit el formen 15 persones, i algunes ja havien deixat altres feines complementàries que tenien abans del confinament per dedicar-se completament al grup. “Ens ha afectat moltíssim, les petites ajudes que rebem no donen per sostenir tot un grup”, diu. No havent-hi els ingressos dels concerts, tant ells com altres companyies han buscat alternatives creatives en forma de marxandatge, però tot i així es fa del tot impossible cobrir la font d’ingressos que els suposen els bolos programats, la majoria, perduts.

Des de la TTP, es reclama un rescat total: “L’Administració ja ha llançat algunes ajudes, però són insuficients perquè el desgavell és màxim. Necessitem ajudes però sobretot, poder treballar ” diu la presidenta, que afirma que algunes companyies veuen perillar la seva subsistència si la situació no millora.

Enric Blasi, membre de la companyia lleidatana La Baldufa, formada per 11 persones, explica que, tot i comprendre que la gestió “no ha de ser fàcil”, agrairien una certa previsió i protecció, i es remet al que va passar a finals de juliol amb el festival Esbaiola’t: “Hi ha llocs on els festivals −posa d’exemple el Grec o el Cruïlla− s’han salvat, però com que a l’Esbaiola’t tant el públic com l’organització eren majoritàriament del Segrià se’ns va obligar a suspendre’l”, fet que va suposar ni més ni menys que una caiguda de 40 actuacions de cop. La defensa de la cultura a tot el territori és una altra de les preocupacions de les companyies, que sovint veuen una centralització alarmant. A banda de l’Esbaiola’t, La Baldufa ha vist caure una seixantena de bolos des del març i ara en preveuen vuit per fer a l’agost: “Tampoc no ho podem assegurar pràcticament fins que no siguem dalt l’escenari”, diu Blasi.

Un sector que fa pinya

El de les arts escèniques per a públic familiar és un sector que sovint se sent invisibilitzat per les institucions o els mitjans. “Moltes vegades no se’ns dona una dimensió entre el públic, no tenim l’oportunitat de conèixer tota la varietat del que es fa per a les famílies”, diu Jordi López, membre de La Tresca i la Verdesca. Tot i així, diu que això els fa més forts, i que s’ha notat molt durant aquest temps de crisi. “Estem valents, eh! Sabem que té molt valor, perquè tot i ser difícil, qui hi posa la banya és capaç de guanyar-se la vida amb això”, afegeix.

Així ho reafirma també Maria Hervás, que diu que aquest temps han fet “més pinya que mai” i ha estat “molt guaridor compartir, però també plorar plegats”. La presidenta de la TTP −i les companyies− però, volen deixar clara una cosa: “Ara no tindria cap sentit dir jo estic pitjor, perquè és tota la cultura la que està sota mínims. Estem tots en el mateix sac, volem que se’ns ajudi a tots!”

Tant és així que creuen que la millor manera de reivindicar-se i poder seguir endavant no és tan sols la crida a l’ajuda −necessària− sinó també la visibilització de les entitats privades i ajuntaments que segueixen tirant endavant les programacions. “La informació s’encomana dels uns als altres; és important que no es normalitzi cancel·lar festivals i festes majors”, diu Hervás. En el cas de La Tresca i la Verdesca, per exemple, han estat ajuntaments de pobles petits com Monistrol, Santpedor i Sant Miquel de Balenyà els que han decidit mantenir les actuacions, adaptant-les a la situació sanitària. “Tot dependrà de la valentia dels ajuntaments i a quines pressions cedeixin”, diu Jordi López, i conclou: “Sobretot necessitem que es generi confiança en les famílies, perquè si s’imposa el sentit comú, els espectacles són segurs”.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.