Fem una sopa de pedres?

Sopa de pedres és un conte de la tradició oral que s’explica a una bona pila de països del món. França, Portugal, Catalunya, Rússia, Noruega, Anglaterra, els Estats Units, Alemanya, Hongria o Israel han fet seva aquesta història. A tot arreu, el relat té una mateixa estructura. Un soldat o un monjo o un pelegrí arriba a una nova ciutat, afamat i cansat. La gent li gira l’esquena, però amb molt d’enginy, ell aconseguirà crear una fantàstica sopa de pedres gràcies a les aportacions de tothom. Aquella sopa representa un símbol de solidaritat i sacsejarà les consciències dels vilatans que giraven l’esquena al foraster.

Aquesta història s’ha narrat arreu, s’ha posat per escrit en nombrosos llibres, ha aparegut en sèries, en pel·lícules, se n’han fet cançons i fins i tot diuen que el general Patton, durant la II Guerra Mundial, tenia una tàctica que es deia “la sopa de pedres”! A casa nostra, aquest conte ens va arribar de la mà del gran animador i narrador Xesco Boix. Ell va ser qui el va popularitzar després d’haver-lo escoltat als Estats Units de la boca de l’encara més gran Pete Seeger.

La bona gent d’Engruna Teatre han decidit fer-ne una versió contemporània per tal d’explicar als més menuts el drama de les persones refugiades i dels menors no acompanyats. La protagonista, en aquesta ocasió, serà l’Alma, una nena que es veu obligada a fugir del seu país quan comencen a caure-hi les bombes. Després d’un llarg viatge aconseguirà arribar a l’anhelada Europa. Però el somni europeu ràpidament es veurà desbancat per l’egoisme i les desconfiances dels seus habitants. L’Alma es veurà obligada a vagar pels carrers fins que decideix preparar una sopa de pedres. La curiositat d’aquells qui l’observen amb por i prejudicis farà que acabin ajudant-la i confegint entre tots una deliciosa menja!

L’obra és realista i dura. Dues actrius i un titella seran les encarregades d’explicar-nos una història plena de derrotes, que finalment arriba a bon port. No és un espectacle amable, és una proposta que ens presenta la realitat sense matisos. A priori això ens podria tirar enrere, però el cert és que està molt ben treballada i ajuda a que els infants empatitzin amb la protagonista, s’enfadin per la injustícia de la seva situació, pateixin amb ella i, finalment, puguin experimentar el gran acte de resiliència que suposa la sopa de pedres.

L’escenografia de Berta Vidal i Raúl Vilasís és molt funcional, i tant serveix per mostrar-nos un vaixell com un poble o un conjunt de casetes i comerços. Els jocs de llums (disseny de Xavi Salavert) i la música composta per Albert Ciurans ajuden a crear els ambients necessaris per passar de la foscor del principi a l’esclat de color del final.

Tot i que l’obra està recomanada per a infants a partir de quatre anys, cada família ha de valorar si el seu fill o filla està preparat per a un espectacle que requereix atenció i sensibilitat per entomar la duresa que expressa. De tota manera seria molt bo, que si teniu infants d’entre 1r i 4t de primària us hi acosteu, perquè entendran molt millor què està passant arreu del món i com és l’acollida de les persones refugiades quan arriben a casa nostra. L’empatia que es pot generar vers aquesta situació és molt positiva de cara al públic infantil, que sovint està acostumat a rebre espectacles edulcorats.

Fins al 12 de febrer trobareu aquesta Sopa de pedres al Teatre Nacional de Catalunya, però després també en podreu gaudir a Banyoles, Igualada i de nou en diferents espais de la ciutat de Barcelona. Com diu l’Alma, és important que no oblidem els nostres orígens, i Engruna Teatre s’encarrega de dir alt i clar que la solidaritat és un principi irrenunciable que tot sovint tenim massa oblidat.