La temporada passada, el Col·lectiu Pedant i a Missa i Repicant no va deixar ningú indiferent amb l’estrena de Sant Pere el farsant, un espectacle força artesà que va exhaurir entrades al Maldà i que, posteriorment, va fer una breu estada al teatre de la Biblioteca de Catalunya. Ara, La Perla 29 els ha tornat a convidar perquè ocupin una de les naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu amb la història d’un cambrer sense vocació que va venent la felicitat en copes petites. Del 7 al 24 de març, la companyia formada per diversos membres de La Ludwig Band representarà Artemi, el cambrer abstemi, una «comèdia musical en tres actes i una introducció».

Creada a quatre mans per Quim Carandell i Lluc Valverde, l’obra s’inspira en la «mitologia dels Pastorets», segons els seus autors, per narrar-nos les desventures de l’Artemi, un cambrer que, sense voler-ho, hereta el bar on treballa i acaba embolicat en un entramat de contraban i de falses promeses, d’inspeccions i de rondes de licors d’alta graduació.

Segons Valverde han volgut fer un homenatge a la feina de cambrer: «que no té gaire reconeixement social i que, bàsicament, consisteix a veure com la vida, les hores i els minuts se t’escolen entre les mans, sense cap gran sou que ho compensi, mentre tota la gent del teu voltant està de festa i s’ho està passant bé». En el nostre país, qui més qui menys, ha treballat algun cop o coneix algú que ha treballat en el món de l’hostaleria, i la gran majoria ja sabem el pa que s’hi dona. Especialment, si és algú que ha volgut dedicar-se a l’àmbit creatiu o artístic.

Qui escriu aquestes ratlles va ser cambrer nocturn de caps de setmana durant gairebé deu anys i li fa especial il·lusió veuré què han barrinat amb tot aquest univers els «bitxos raros i excèntrics» del Col·lectiu Pedant i a Missa i Repicant (Oriol Puig Taulé dixit). Igual que Sant Pere el farsant, ens trobarem davant d’un espectacle cantant i en versos heptasíl·labs, els més comuns de la poesia dramàtica catalana.

Segons Carandell, «fem les obres en vers perquè ens és més útil a l’hora de memoritzar», però a ningú no se li escapa el poderós afecte estètic que produeixen en l’espectador ni el fort lligam que, amb aquesta decisió, el col·lectiu es vincula amb algunes de les companyies i figures més populars i històriques del teatre català.

• 

  Crítica

  Visca la gent amb personalitat!

  Oriol Puig Taulé

En aquesta ocasió, l’actriu Laura Roig exerceix de directora al costat de Carandell i Valverde. Tots tres ens asseguren que aquesta peça serà «més rodona i amb un arc més definit que Sant Pere el farsant», que va sorprendre a alguns espectadors per la seva aparent senzillesa. Tanmateix, ja ens adverteixen que a Artemi, el cambrer abstemi, «el ritme de la funció anirà a tota pastilla», amb nombrosos personatges que van i venen i un narrador que emmarcarà tota l’acció.

Als intèrprets habituals de la companyia –Gabriel Bosch, Roger Cassola, Quim Carandell, Louise Good i Lluc Valverde– se’ls ha afegit una nova incorporació, l’actriu Helena Barba. Tots plegats faran els diversos papers de l’auca tot i que, sense desvetllar gaire la trama, ens asseguren que, a part de l’Artemi, també hi haurà dos personatges més força fixos. Sigui com sigui, l’obra preveu entre vint i trenta canvis de vestuari, encara que en moltes ocasions aquest es resoldrà amb un simple canvi d’element, «com la capa amb caputxa amb què Satanàs i Llucifer fan creure a Lluquet i Rovelló que són un simple rodamon que passava per allà».    

Paloma Lambert i Marian Vélez tornaran a firmar l’escenografia i el vestuari de l’obra després d’enlluernar a tothom amb les seves confeccions per a Sant Pere el farsant. En aquesta ocasió jugaran amb un espai més suggeridor i simbòlic que realista, amb un gran artefacte escènic amb rodes com a element central. La companyia defineix el seu art com a «teatre de l’aprofitament» i això es farà ben palès en els figurins i elements escenogràfics del muntatge.

Tot plegat, per bastir un vodevil que, segons ens diuen, posarà l’espai de La Perla 29 de cap per avall i on el gust pels gags de Carandell i Valverde lluirà per sorpresa. «No hem fet una obra política i militant, sinó més aviat una proposta de realisme màgic; un text d’un cert relativisme moral que només pretén transmetre una ensenyança, com les velles faules».

Núvol se suma a la campanya Cap butaca buida. Us animem a omplir els teatres el dissabte 16 de març. Pots comprar la teva entrada per aquest espectacle aquí.