El Museu de les Arts Escèniques no para de créixer (i més que creixerà)

Molta gent desconeix l’existència del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, una joia amagada (literalment) a les entranyes de l’Institut del Teatre. Des que va deixar d’ocupar el Palau Güell (edifici propietat de la Diputació de Barcelona) el 1996, el CDMAE s’allotja en una sala de la planta baixa (on es mostren les exposicions temporals) i a la planta -2 de l’Institut del Teatre. Amb motiu de la donació del fons íntegre de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi, el CDMAE va convocar els mitjans per presentar el material rebut i per anunciar una notícia que esperem que no trigui massa temps a fer-se realitat.

La història d’aquest museu és accidentada, com la de tantes institucions culturals catalanes. La seva llavor primigènia va ser el Museu del Teatre que Marc Jesús Bertran va fundar el 1912 a Barcelona, que el 1923 es convertiria en Museu del Teatre, la Dansa i la Música (al Palau de Belles Arts fins al 1936) quan Adrià Gual era el director de l’Escola d’Art Dramàtic de Catalunya, i que posteriorment s’allotjaria a la Casa de la Misericòrdia (1940-1954), el Palau Güell (1954-1996), un magatzem del carrer Almogàvers (1996-2000) i, finalment, a l’edifici de l’Institut del Teatre (des del 2001). Museu “amb molt contingut però sense continent”, el 2011 la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona van anunciar que cedirien la Casa de la Premsa (a Montjuïc, ben a prop de l’IT) perquè el CDMAE pogués mostrar la seva col·lecció permanent, proposta que es va acabar desestimant. En un altre moment també es va pensar en el Teatre Arnau com a futura seu del museu, opció que també es va descartar. Ara, finalment, sembla que les tres institucions (Ajuntament, Diputació i Generalitat) estan en bona sintonia per oferir al museu l’edifici que mereix, per tal de fer pública i visible una de les col·leccions d’arts escèniques més riques (i variades) d’Europa. Escenografies, cartells, fotografies, figurins, teatrins, programes de mà, enregistraments audiovisuals, reculls de premsa, titelles, objectes… Tot això (i més) contenen els fons del museu, que la institució deixa en préstec regularment a exposicions temporals de diversa índole.  

El passat 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) una sèrie de periodistes vam ser convidats al magatzem del CDMAE per tal de conèixer de primera mà alguns dels objectes (figurins, programes de mà, cartells, premis, vídeos…) que la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi ha donat al museu. Fundada el 1985 per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi, aquesta companyia és clau per entendre la dansa contemporània a Catalunya; va estar associada al Teatre Lliure entre el 1987 i el 2003 i ha rebut reconeixements com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona, la Medalla d’Or al mèrit en Belles Arts o el Nacional de Dansa que atorga el Ministeri de Cultura. El fons Gelabert-Azzopardi consta de material ben divers, molt ben conservat i arxivat per la companyia, que inclou des de barrets i sabates fins a una instal·lació escenogràfica de Frederic Amat (realitzada per la peça Preludis, el 2002). Uns satisfets Gelabert i Azzopardi presentaven el fons, acompanyats d’Anna Valls (directora del CDMAE) i Sílvia Ferrando (directora general de l’Institut del Teatre). “Està molt bé tenir tot el fons catalogat i arxivat. El pas següent és exposar-lo”, afirmava Valls.

I és que sembla que sí, ara sí, finalment la sintonia entre institucions és bona. I hem de tenir en compte, a més, que no falta gaire temps perquè el magatzem del museu es quedi sense espai. I és que, tal com ens va confirmar Valls, el CDMAE està en converses amb companyies històriques com Comediants i Dagoll Dagom perquè aquestes els facin donació de tots els seus fons. Imagineu el volum que suposaria una donació d’aquestes dimensions. “El vaixell de Mar i cel haurà d’estar al vestíbul del futur Museu de les Arts Escèniques!”, em confessava Valls, que també creu que aquestes donacions faran accelerar la necessitat de trobar un nou espai expositiu. “Som la memòria de les arts escèniques i ens ho creiem”, continuava la directora del museu, que també va anunciar que la plataforma Escena Digital (a Núvol la consultem molt sovint) passarà a incloure fons i col·leccions de tot Catalunya.

El fons del CDMAE és història, catàleg i memòria de les arts escèniques a Catalunya. És una necessitat cultural i de país que disposi d’un edifici en condicions per allotjar tots els seus fons, per poder mostrar la seva col·lecció permanent i continuar realitzant exposicions temporals, encara més ambicioses i completes. El present no fa res més que evidenciar la necessitat d’un espai com aquest: moltes de les companyies històriques de Catalunya s’estan jubilant o ho faran en els pròxims anys. Existeix alguna institució més indicada per preservar i donar valor als seus fons que el Museu de les Arts Escèniques? Només puc pensar en el dia que La Cubana faci donació de tota la seva història… Esperem i desitgem que l’edifici sigui gran, ben gran! El patrimoni immaterial i la història de les arts escèniques a Catalunya necessita espai, molt espai, per ser conservat i exhibit com cal, i perquè tots els catalans puguem gaudir-ne. Esperem que sí, ara sí, això sigui una realitat ben aviat.