Parlen les periodistes

Reflexionem al voltant de la tradició de dones periodistes al país i enquestem dotze periodistes perquè ens diguin la manera com afronten la seva professió, també pel fet de ser dones; entrevistem Núria Cadenes sobre el llibre Guillem; retem homenatge a Manuel Sayrach, Germà Colón i Arnau Puig, celebrem l’Any Palmira Jaquetti i l’Any Joan Barceló, analitzem el llegat de Xavier Fàbregas a la biblioteca de Montserrat i parlem amb el cineasta Josep Maria Forn i l’humorista Jair Domínguez. Tot això i més al número 727-729 de juliol-setembre de «Serra d’Or», en paper o en digital!

Dones periodistes

Hem volgut reflexionar al voltant de les dones periodistes. D’una banda, Francesc Canosa en fa un repàs històric del segle XIX i sobretot del XX, i destaca periodistes com Llucieta Canyà, que s’adona que abans que ella «elles» ja hi eren, i les reivindica. Altres noms com Dolors Monserdà, Maria Teresa Gibert, Josepa Massanés, María Luz Morales o Anna Murià, fins a les més recents, Montserrat Roig, Teresa Pàmies o la mateixa Isabel-Clara Simó; de l’altra, hem preguntat a dotze periodistes en actiu què en pensen de la seva professió i com l’enfronten, també pel fet de ser dones. Coneixem l’opinió d’Anna Cristeto, Odei A.-Etxearte, Pepa Fernández, Lola García, Sara González, Agnès Marquès, Pepa Masó, Cristina Puig, Tura Soler, Mònica Terribas, Neus Tomàs i Esther Vera.

Entrevista a Núria Cadenes

Anna Ballbona conversa amb la periodista i escriptora Núria Cadenes arran de la publicació del llibre Guillem, que relata l’assassinat d’un jove antifeixista valencià el 1993 per part d’uns ultres, i que ha marcat tota una generació. Ens explica com ha estat el procés de documentació dels fets i com l’ha utilitzada per a escriure el llibre. També ens parla del punt en què es troba el feixisme encara avui, de la connivència de policies i jutges amb aquesta violència: «La clau és la impunitat que els atorguen les estructures de l’Estat espanyol, al final és això. Des del moment que permets que aquests grupuscles violents campin pels carrers… És un problema que existeixi aquesta mentalitat tan destructiva contra el que sigui, però el problema real és que els deixin arribar on sigui.»

Adeu a Manuel Sayrach, Germà Colón i Arnau Puig

Retem homenatge a tres personalitats destacades en el món de la cultura que ens han deixat aquest any: Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers, que entre les moltes aportacions culturals, va dedicar la seva vida a posar en valor l’obra arquitectònica del seu pare, Manuel Sayrach i Carreras i que, juntament amb el seu germà Miquel-Àngel, es va fer càrrec de la revista «L’Infantil» que va introduir en català personatges del còmic internacional i donà sortida en un moment difícil a autors i il·lustradors del país; Germà Colón, un il·lustre romanista reconegut arreu del món amb una obra extensa reconeguda internacionalment. A. Munné-Jordà i Joan Martí i Castell, respectivament, ens parlen de la importància de les seves aportacions en la cultura catalana, cadascun des dels seus àmbits d’estudi i de dedicació.

A la secció d’art, ens acomiadem d’Arnau Puig, filòsof i crític d’art, amb articles de Sílvia Muñoz d’Imbert, que el recorda arran d’una exposició que preparaven conjuntament sobre l’obra i la figura del mateix Arnau Puig i ressegueix la seva joventut fins a construir-se intel·lectualment, i d’Àlex Mitrani, que ens parla d’Arnau Puig des de la militància de l’avantguarda a la segona meitat del segle XX, per mitjà de la revista «Dau al Set» i l’«Algol», precedent de la primera. També es refereix als valors ideològics d’Arnau Puig amb relació a la modernitat a partir dels seus primers textos.

Any Palmira Jaquetti

Enguany celebrem l’Any Palmira Jaquetti pels seus 125 anys del naixement, i que té per objectiu donar a conèixer la figura i l’obra poc coneguda d’aquesta poetessa, compositora, folklorista i pedagoga. Carme Oriol fa un repàs de la poesia més destacada, de la seva tasca recol·lectora de la cançó popular, de les valuoses aportacions per a la pedagogia musical i dels treballs científics sobre llengua aranesa.

Reflexions al voltant de la Covid-19 i la «nova normalitat»

Frederic Ribas reflexiona al voltant de les diferents situacions que s’han creat a nivell mundial a partir d’un fet que ha marcat un abans i un després per a la societat: l’arribada de la Covid-19: «Finalment, la naturalesa ha dit prou a aquesta orgia desbocada […] Calia fer entendre als humans que no eren els reis de la Creació.»

Francesc-Marc Álvaro ho fa sobre l’anomenada «nova normalitat» d’una societat que, ara per ara, «no ha esborrat les divisions de tota mena, ans al contrari»: «les divisions s’han multiplicat i s’han aguditzat. Han sorgit molts “nosaltres” i molts “ells”, a vegades del tot inesperats.»

Les columnes d’opinió

Montse Barderi parla del feminisme de Teresa Pàmies: «No concebo que es pugui abordar el tema de la menopausa partint únicament de la fisiologia i dels progressos de la ginecologia»; Xavier Domènech parla del Madrid de les elits com un horitzó de successos: «Aquest Madrid de les elits és en aquest marc el forat negre gravitacional que drena l’Estat espanyol», és a dir, «una distorsió de l’espai-temps en què es transformen les realitats que provenen de l’exterior del forat i fins i tot la seva temporalitat»; Lluís Muntada parla de l’espera, especialment la que trobem a La guerra no té rostre de dona, de Svetlana Alexiévitx i la del poema Al port d’escala, de Kavafis.

Jaume Fabre reivindica la publicació d’obres escrites des d’una visió periodística de la història, tal com van fer Martí i Borja de Riquer a Reportajes de la historia, publicat per Acantilado, o Pere Bosch i Cuenca a Espais amb història, publicat per la Diputació de Girona, un aplec de cent reportatges que relata fets històrics escrits sobre el terreny.

Joan Barceló i Cullerés, un autor polifacètic

A lletres, fem memòria de l’escriptor Joan Barceló i Cullerés, mort molt prematurament als vint-i-cinc anys. Josep Camps fa un retrat d’aquest autor polifacètic, que va escriure diversos gèneres literaris (poesia, conte, novel·la, teatre i assaig), es va interessar per la pintura i també es va dedicar a l’edició i el periodisme. En ressegueix l’obra literària que, malauradament, l’autor considera que es troba en un injust oblit que cal rescatar.

Xavier Batllés i la llibertat creativa

A música, Miquel Pujadó parla del músic i compositor Xavier Batllés, «indispensable per a comprendre l’evolució del món musical del nostre país». Fa un repàs de les seves formacions, actuacions i projectes, com l’Orquestra Mirasol i La Rondalla de la Costa, i reivindica la seva llibertat creativa malgrat no ser conegut del gran públic.

El llegat de Xavier Fàbregas

A teatre, recordem Xavier Fàbregas, que ara fa 35 anys que ens va deixar. Jordi Coca constata les valuoses aportacions culturals que Fàbregas va fer principalment a les arts escèniques i reclama una edició de les seves obres per recuperar un material que avui ens és del tot imprescindible per a abordar qualsevol aspecte de les arts escèniques i el teatre catalans; Àngels Rius i Bou fa una descripció del que podem trobar a l’Arxiu Xavier Fàbregas, que acull la Biblioteca de Montserrat. Una documentació fruit de trenta anys de treball intens de Fàbregas en els camps de la recerca, l’estudi i la crítica teatral i la docència.

El cinema de Josep Maria Forn, compromès amb la realitat

Josep Maria Forn és director, productor i promotor d’iniciatives molt interessants i valuoses en el camp de la cinematografia. Les seves pel·lícules, vistes en conjunt, constitueixen una àmplia reflexió sobre la societat i la història catalanes del segle XX. Albert Elduque ressegueix la trajectòria cinematogràfica de Forn des dels inicis com a director de llargmetratges com Yo maté (1955) fins a El somni català (2006), que culmina un procés de reflexió, de memòria històrica i de revisió de l’obra feta i de la seva vigència política i social.

Jair Domínguez, bricomanetes de l’humor destraler

El protagonista de la secció de televisió és Jair Domínguez, l’humorista que ha treballat com a guionista tant a la ràdio com a la televisió, i que ha consolidat la popularitat amb la col·laboració al programa «Està passant» de TV3. Joan Millaret Valls també destaca l’enorme impacte que ha tingut en el programa d’humor poca-solta «Bricohéroes», una paròdia dels programes televisius de bricolatge pensat per a les xarxes, un format que permet una improvisació que a la televisió és impossible. Això no obstant, li interessa el que pot oferir cada mitjà: la ràdio, la televisió i les xarxes.

Lectures

Per acabar, Xulio Ricardo Trigo ens ofereix la seva «Tria personal» de quatre lectures i Teresa Mañà ens escriu un panorama confinat de llibres per a infants i joves, i tanquen el número les ressenyes i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.