La fotografia de Dorothea Lange

Un testimoni essencial de la imatge més tràgica d’Amèrica.

Entrevistem Gemma Rigau i Xavier Pla

Entrevistem la lingüista i professora Gemma Rigau, que darrerament ha estat mediàtica per la lliçó de gramàtica que va fer davant del Tribunal Suprem. Amb David Pagès i Cassú conversen sobre la seva tasca en la primera gramàtica institucional de la llengua catalana i sobre l’ús actual del català: «Podem millorar l’ús del català parlant-lo d’entrada a les persones a qui ens dirigim (i si no ens entenen ja canviarem de llengua) i amb els que sabem que l’entenen encara que no el parlin.» Finalment, creu que «en teoria, hauria de ser possible assegurar el futur del català (i de les altres llengües peninsulars) sense un estat propi, però la història i l’experiència ens mostren com arriba a ser de difícil que pugui ser així».

A lletres, entrevistem el filòleg Xavier Pla, que ha recopilat totes les cartes d’Eugeni Xammar amb Josep Pla en el llibre: Cartes d’un polemista (1907-1973). Xavier Pla ens parla de la mentalitat de Xammar, «algú a qui no preocupa ni el passat ni el futur i que viu intensament el present». Per això és tan valuós quan apareix material seu inèdit, perquè no tenia costum de guardar res del que escrivia. Com a periodista «és algú que té coses a dir d’una manera particular, divertida, enginyosa i provocadora». És catalanista i escriu sempre en català; si no ho pot fer, prefereix no publicar res.

Un record d’Isabel-Clara Simó

Margarida Aritzeta recorda Isabel-Clara Simó en els seus inicis com a escriptora compromesa amb la lluita feminista. També analitza el paper de les dones al món en què vivim dins la seva obra, i com, a partir dels anys 90 o de la publicació de La veïna, es planteja assajar nous tipus de textos, de registres i de gèneres per arribar a més lectors.

Jaume Fabre explica el lloc que Isabel-Clara Simó ha ocupat en el periodisme a Catalunya: va assumir la direcció de la revista «Canigó» l’any 1973 i la va convertir en un setmanari de referència de l’independentisme. Després va fer moltes col·laboracions al diari «Avui» i a altres mitjans, en ràdio i televisió. Sempre va practicar un periodisme compromès amb el feminisme, contra la injustícia social i a favor de la independència de Catalunya.

Salvador Giner, sociòleg i humanista

Rememorem la tasca ingent del sociòleg i humanista Salvador Giner, que va ser president de l’IEC entre 2005 i 2013. Joandomènec Ros fa un repàs de tota la seva trajectòria com a estudiós i professional de la sociologia, i revisa part dels seus llibres publicats en diversos idiomes que s’han convertit en clàssics dins d’aquest àmbit: una «obra ingent, usada i admirada a tot el món occidental, en la qual estudiava (i criticava) la societat global, l’europea, l’espanyola i la catalana».

L’opinió de Montse Barderi, Xavier Domènech Lluís Muntada i Francesc-Marc Álvaro

A les columnes d’opinió, Montse Barderi reclama treure de l’oblit la producció artística de la directora de cinema Marta Balletbò-Coll; a partir de les tesis d’Edouard Lambert, Xavier Domènech reflexiona sobre l’equilibri en la separació de poders centrant-se en com el poder judicial ha esdevingut preponderant i prepotent sobre el legislatiu i l’executiu; Lluís Muntada parla de l’escriptor Walter Benjamin.

«La meva filla em mostra el futur perquè, de fet, està construint el present.» Francesc-Marc Álvaro reflexiona a partir del que li diu la seva filla sobre les dones i els homes, però sobretot la manera com ho diu. Compara les vides que els va tocar viure a les seves àvies i a la seva mare amb la vida que la seva filla sí que pot triar i somiar perquè es faci realitat. «Vol volar, sap que viure és volar.»

Dorothea Lange. Fotografia i compromís

A art, Jordi Solà Coll parla d’una de les fotògrafes capdavanteres en el desenvolupament del llenguatge fotogràfic durant la primera meitat del segle XX: Dorothea Lange. Ens parla de la capacitat de la fotògrafa a l’hora de captar una imatge amb la seva càmera: «Un retrat és una lliçó de com aproximar-se a un altre ésser humà» i això és el que caracteritza la seva obra, que esdevé «un testimoni essencial de la imatge més tràgica d’Amèrica». L’important, però, no és tant el tema, sinó la manera de captar-lo.

2019: un resum de l’any literari

Joan Josep Isern destaca alguns fets relacionats en l’àmbit literari, com ara l’anunci del nou premi de novel·la d’Edicions Proa, la presentació d’un nou volum de la Història de la Literatura Catalana, el balanç positiu de la diada de Sant Jordi i de la Setmana del Llibre en Català, i els relleus en càrrecs d’institucions com el CONCA o la Institució de les Lletres Catalanes; comenta els premis a obra nova, com l’Anagrama per a Irene Solà amb Canto jo i la muntanya balla o el Ramon Llull per a Rafel Nadal amb El fill de l’italià; els premis de la crítica a obra ja publicada, guardons i honors, i les pèrdues personals de l’any.

El Jardí dels Tarongers: un oasi cultural i musical

Bernat Puigdollers reivindica les iniciatives culturals de Josep Bartomeu. La seva passió per la música era intensa encara que no s’hi dediqués. Tant, que va convertir casa seva, l’anomenada Casa Bartomeu o Jardí dels Tarongers, en un oasi de cultura en l’època fosca del franquisme. S’hi celebraven concerts oberts a tothom, per on havien passat noms tan rellevants de la música del seu temps com Victòria dels Àngels o una joveníssima Montserrat Caballé.

Miquel Pujadó dedica el seu article a un dels millors autors i intèrprets actuals de l’escena francesa: Éric Frasiak.

L’huracà de Carme Montoriol

A teatre, Araceli Bruch reivindica la figura de Carme Montoriol, renovadora del teatre català i «la dramaturga republicana més celebrada i controvertida dels anys trenta». Una autora d’un pòsit cultural incontestable, destacada per la seva producció en l’àmbit musical, passant per la poesia, la traducció fins a la dramatúrgia, però sobretot per la seva gosadia a parlar i tractar temes força controvertits a l’època, com el sexe, l’incest, les relacions entre home i dona: «Tots dos han de fer camí plegats, han de ser companys, per tal que s’entenguin i que no s’entrebanquin l’un a l’altre.»

Una de les seves obres teatrals més rellevants és L’huracà, estrenada el 1935 al Teatre Poliorama, i que ara arriba al TNC, del 12 al 15 de març, de la mà de Mònica Bofill.

«La hija de un ladrón», gran revelació dels Gaudí

Txell Llorens parla del primer llargmetratge de Belén Funes, La hija de un ladrón, que explica la història d’una noia que viu en un centre d’acollida de menors a qui el seu pare no va a visitar mai. Després, amb un bebè de pocs mesos, afronta la vida en un pis d’acompanyament per a noies amb infants, i es vol fer càrrec del seu germà petit que viu en un altre centre de menors. És «un film molt físic en què la protagonista mai no s’atura», o no es pot aturar, perquè si ho fa, s’enfonsa: «Quan estàs en la merda no et pots relaxar. Has d’aprendre ràpid a sobreviure. Si no, l’onada t’engoleix.» Coneixem també com ha estat la fase d’escriptura i de gravació del film i el posterior èxit a festivals com els Gaudí i els Goya.

Rosa Maria Calaf, la mirada a la frontera

Albert Elduque ressegueix la trajectòria d’una periodista seriosa, crítica i d’una gran amplitud de mires: Rosa Maria Calaf, pionera del periodisme internacional a l’Estat espanyol i coneguda sobretot per la seva tasca de corresponsal a TVE des dels anys 1970 fins al 2009 en països com Buenos Aires, Roma, Viena, Moscou o la Xina.

Explica el seu pas per la ràdio i la televisió, fins que va iniciar la seva reconeguda trajectòria com a corresponsal a TVE i la posada en funcionament de TV3. Reivindica la importància de la funció dels corresponsals, «perquè allò que passa a fora s’ha tornat molt complex i és necessari comprendre que els diferents esdeveniments estan interconnectats», en la tasca de saber explicar les causes dels fets, no només els fets en si. Rosa Maria Calaf conclou que «avui dia creiem que estem molt informats, però cada vegada ho estem pitjor; i pensem que sabem moltes coses, perquè viatgem, però en realitat no sabem res, perquè només fem turisme.» I denuncia la manca de mitjans que pateixen els periodistes i la immediatesa del món en què vivim.

Lectures

Tanquen el número la «Tria personal» de Xulio Ricardo Trigo, les ressenyes, les notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer de març de «Serra d’Or» en paper o en digital!