Rafel Nadal, les històries petites que fan la Història

INFORMACIÓ IMPORTANT: La  situació excepcional que vivim ens obliga a fer canvis a les nostres publicacions. Els números de maig i juny de «Serra d’Or» s’han ajuntat en un de sol. Esperem que a poc a poc puguem retornar a la normalitat. Gràcies per la comprensió i el vostre suport.

Des d’ara mateix, el número de maig-juny ja està disponible en digital a iQuiosc. En paper, es distribuirà durant la darrera setmana de maig.

Entrevista a Rafel Nadal i una conversa amb Gemma Nierga

El periodista i escriptor Rafel Nadal va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la de l’any passat amb El fill de l’italià, i se n’està preparant el guió per a una sèrie de televisió. Amb Xènia Bussé conversen sobre les seves dues últimes publicacions, Mar d’estiu i El somni d’en Blai, i de com la Història incideix en la seva obra, a través de la qual reflexiona sobre l’ésser humà en un context de guerra o de dificultat extrema: “L’ànima humana fa allò impossible per encarar-se cap a la llum, per transcendir l’entorn hostil més immediat.”

Margot Mur, només veure arribar Gemma Nierga, intueix «la passió que transmet envers la seva feina, tant, que resulta encomanadissa». Ens explica què significa per ella  «feminitzar el discurs públic» i la importància que això té. Ens parla de les seves vivències com a dona en el món del periodisme: «No he sigut forta per enfrontar-me a persones que en algun moment em van fer creure que jo no podia fer segons què professionalment. I t’ho arribes a creure. Per tant, et debilita». Nierga fa un repàs del que ha estat la seva feina a la ràdio i a la televisió, del seu compromís social, i de noves experiències com el llibre que ha fet des de la presó en conversa amb Jordi Cuixart. En definitiva, una «veu sana d’una vida. De la seva, però una mica també de les nostres».

Les conseqüències de la covid-19

Josep Oliver Alonso, catedràtic d’Economia Aplicada a la UAB, reflexiona al voltant de les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia del coronavirus, que les classifica en quatre tipus: què podem esperar des del punt de vista econòmic; com hem d’avaluar la resposta de les autoritats i de la UE; quines raons expliquen un impacte tan sever, econòmicament i sanitàriament, i quines lliçons cal extreure de cara al futur: “Globalització, demografia i envelliment defineixen el nostre futur.”

Xavier Domènech, a les columnes d’opinió, reflexiona en el primer dia de confinament, al voltant del present que estem vivint i del futur que devem als nostres fills malgrat tots els errors del passat.

50 anys sense Josep Carner

Amb motiu dels 50 anys de la mort del poeta Josep Carner, Jaume Aulet dedica l’article a aquest clàssic, juntament amb Verdaguer i Maragall, de la poesia catalana. Carner ens ha fet “veure que tenim una llengua que ens permet expressar-ho tot i, per tant, convertir-ho tot en text literari”. Aulet ens ho exemplifica amb alguns dels seus poemes més destacats, que es caracteritzen per ser “textos capaços de poetitzar aquests conceptes [amor, religió, patriotisme, moral] i, per tant, d’integrar-los a una forma expressiva que existeix per ella mateixa”.

Enric Casasses, Premi d’Honor

Sebastià Alzamora ens parla d’alguns dels seus records amb “el poeta actual més influent en llengua catalana”, Enric Casasses, guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany. Ens parla de com va conèixer la seva poesia i després el poeta, personalment, i què li va cridar més l’atenció: la primera vegada que el va veure recitar poesia. Comenta els llibres que considera més brillants de Casasses, com ara La cosa aquella, Que dormim? i, el darrer, El nus la flor.

Antoni Maria Badia i Margarit, 100 anys del naixement

Als 100 anys del naixement del filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, Carles Duarte li dedica un article sobre el seu paper fonamental en el camp de la lingüística catalana. Hi destaca les seves obres de referència sobre gramàtica, història de la llengua, gramàtica històrica, sociolingüística, dialectologia, onomàstica… Una peça clau en l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes que convé recordar.

Frieda Brommet, la companya de jocs d’Anne Frank

Amb motiu dels 75 anys de l’alliberament dels camps de treball i d’extermini nazis, Josep Torroella ens dona a conèixer la companya de jocs d’Anne Frank, Frieda Brommet, una jueva holandesa que va sobreviure a l’Holocaust, la vida de la qual es creuà casualment amb la d’Anne Frank. Ens descriu com va ser la seva vida als camps de concentració de Westerbork i Auschwitz i com, a diferència d’Anna Frank, Frieda Brommet en va sobreviure. Un dels darrers testimonis orals que ens han quedat d’aquella massacre, i que, malauradament, fa un any ens va deixar.

Opinions

A les columnes d’opinió, Montse Barderi reivindica la presència de les dones, que també han tingut un paper molt rellevant en el món de la literatura universal, però que no figuren a les llistes masculines dels clàssics literaris; Lluís Muntada comenta dos llibres: Prosas apátridas de Julio Ramón Ribeyro i L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashô, dos títols que «són una prolongació anticipada de la força i bellesa del llibre».

Jaume Fabre dedica el seu article a les revistes publicades per l’editorial Gavarres molt útils «per conèixer la història més propera explicada per la pròpia gent del territori». A més, han estat capaces de divulgar temes sovint tractats de manera massa científica.

Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant de l’anomenat «pin parental» que ha impulsat Vox a Múrcia, una «estratègia dels nous enemics de la democràcia: la construcció ambiciosa i agressiva de la bombolla ideològica a mida». Álvaro ens avisa que «assistim i assistirem al setge intens contra coses que donàvem per intocables, com el fet que els nostres fills rebin una educació fonamentada en la tolerància, el diàleg i el respecte a la diversitat».

Festival Llum Bcn 2020 al Poblenou

Montse Gispert-Saüch ens acompanya al Festival d’Arts Lumíniques de Barcelona: «Un camí de llum, ideat per vint-i-tres artistes, transfigura l’espai urbà a través de la llum, el moviment, la realitat virtual i la intel·ligència artificial.» D’aquesta edició, que va tenir lloc poc abans de la declaració de la pandèmia i del posterior confinament, en reproduïm algunes de les mostres més sorprenents en què «llum, color i música transformaren durant tres dies el Poblenou i el convertiren en un museu a l’aire lliure, màgic, ple de sorpreses i que atrau cada vegada més públic».

Porcel deu anys després de Porcel

Carles Cabrera es planteja si n’hem parlat prou, de Baltasar Porcel, tant de la seva obra novel·lística, assagística, contista com teatral. És així que ressegueix les diferents iniciatives i estudis porcel·lians des de l’any que ens va deixar, «que posen en entredit el suposat oblit a què alguns confinen la producció porcel·liana». Tanmateix, Cabrera fa tot un seguit de propostes que creu que s’haurien de dur a terme deu anys després de la mort de Porcel per tal de donar-li el reconeixement que es mereix.

L’Orquestra Pau Casals i dos de Sabadell que tornen

Xavier Chavarria commemora els cent anys de l’Orquestra Pau Casals, que «va apujar el nivell de vida musical del país». Va ser consagrada «com una de les millors formacions orquestrals d’Europa» i Casals «s’hi va abocar en cos i ànima: va deixar de fer concerts com a solista i va invertir esforços titànics i tot el seu temps per tirar-la endavant». Chavarria ens explica com va aconseguir tirar endavant amb aquest projecte malgrat els recels i els entrebancs que es va anar trobant.

            Miquel Pujadó parla de dos grups sabadellencs que ara tornen amb nous àlbums i nous aires: La Madam, format per Josep Maria Llongueras, «Llongue», que va començar a tocar durant la segona meitat dels vuitanta i que ara actua en solitari; Tancat per Defunció, de l’inici dels noranta, ara tornen amb un nou àlbum que promet.

El caràcter pictòric del teatre de Carles Batlle

Josep Maria Miró ens parla del caràcter pictòric de l’obra teatral de Carles Batlle. Fa un recorregut per la col·lecció d’art modern del MNAC i en relaciona moltes de les obres pictòriques amb reflexions i plantejaments que trobem en l’obra teatral de Batlle. Per exemple, La galeria de Feliu Elias «ens obliga a pensar i a traspassar el vidre i a especular […]. Batlle té una construcció latent que ens obliga, constantment, a obrir finestres a la subjectivitat i a l’especulació»; la reflexió constant que fa sobre la mirada, també la veiem reflectida a la Figura femenina de Santiago Rusiñol. En definitiva, «Batlle alimenta els seus relats d’altres relats, sovint materials de la cultura popular i de masses.»

Americana Film Fest

Tariq Porter ens parla de l’Americana Film Fest, una proposta de cinema independent nord-americà que val la pena conèixer. Comenta les pel·lícules més interessants que s’hi van poder veure, com ara el film inaugural Saint Frances d’Alex Thompson sobre la consciència de gènere, Matthias & Maxime de Xavier Dolan sobre dos amics a qui costa trobar la manera d’estimar-se, Greener Gras de Jocelyn DeBoer i Dawn Luebbe, una sàtira social sobre les enveges insanes o Mano de obra de David Zonana sobre els cicles de poder i la lluita de classes.

Lectures

Tanquen el número la «Tria personal» d’Anna Ballbona, les ressenyes i les notes de lectura, i la pàgina de jocs amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.