SPLASH!

Ha estat en pujar al vehicle que ha recordat l’home del temps del telenotícies nit d’ahir. En Molina augurava fortes tempestes en molts indrets del país i reclamava atenció als llocs propers a rieres en què en les crescudes sobtades fan molt de mal i arrosseguen tot el que troben al seu pas. «Especial precaució als que han de sortir amb cotxe a les zones d’alt risc; hi haurà inundacions i potser algun riu es desbordarà», digué per anunciar els desastres, com a mal auguri.

I la Núria, en sentir el fort tro i en veure el cel atapeït de núvols negríssims, no s’ha pogut estar de senyar-se. Després d’encomanar-se a Santa Bàrbara, Sant Marc i Santa Creu, ha deixat anar un estirabot al seu marit que tenia al costat: «Ja t’ho deia Narcís que avui era un mal dia. Plourà a bots i barrals… », quan un seguit de llampecs ha esquerdat el blau fosc que espessia del tot el panorama. 

El vehicle avançava lent i anava agafant embranzida. Malgrat l’espectacle de trons i llamps que anunciava la fi del món, no plovia. Però tot ha estat entrar al túnel quan la velocitat ha començat a fer fressa i han notat el mullader. Paradoxalment, a cobert, ha descarregat un aiguat al voltant del vehicle que semblaven dins una peixera. Com més de pressa avançaven més aigua els engolia. L’estrèpit del temporal ha anat acompanyat de tota mena de fenòmens atmosfèrics: aigua, calamarsa, pedregada, xiulets de vent, esbufecs d’huracà i fins i tot una gran remolinada ha fet acte de presència al seu davant. No l’han pogut esquivar i si no ha estat el terbolí el que els ha encalçat, ha sigut un vòrtex d’aigua qui els ha xuclat. En un tres i no res, sense temps de reacció, s’han vist suspesos a l’aire, primer enfilant-se cap al cim de l’engolidor i en caiguda lliure després, desafiant la llei de la gravetat, amb l’estómac encongit del tot. Sorprenentment, no han colpejat contra el terra quan ja s’acomiadaven d’eixe món. No. Han aterrat en picat contra un riu desbordat: un corrent desfermat amb ràpids i trens d’onades gegantines que feien giragonsar l’auto que resistia l’implacable atac de la natura desbocada. I avall que fa baixada, a través d’estrets passatges on les aigües embravides els arrossegava a una velocitat que feia feresa i que només era entorpida i alentida momentàniament per “rulos” irregulars al seu pas abans de retornar al tobogan insaciable.

Ha estat el Narcís qui ha vist el precipici cap al qual es dirigien. El riu corria supersònic cap a l’esplanada on tot desapareixia i no podien fer res. Si saltaven moririen ofegats i també serien arrossegats cap aquell no res on moria el riu. Si resistien al vehicle arribarien al salt en ple col·lapse. A la gran cascada s’han acomiadat del món i gairebé han tancat els ulls en divisar aquell abisme d’aigua que queia al buit per no veure la seva pròpia destrucció. El vehicle que els havia protegit en aquell trajecte despietat, ara es desplomava en caiguda lliure cap a una mort segura. 

Han estat uns cinquanta metres a més de cent kilòmetres per hora vertiginosos. De sobte, la caiguda s’ha frenat en un temps ridícul, amb un sotrac al cos i un alliberament final del cor quan un gran “splash” ha acollit la nau salvavides que havia de ser el seu sarcòfag. Tot ha estat quietud i calma i plovia prou fort, com l’home del temps havia anunciat. Aquell doll d’aigua del cel l’han acollit amb la més immensa de totes les alegries. 

Han baixat de l’atracció mig marejats, la Núria i el Narcís s’han agafat de les mans i s’han besat, xops i al·lucinats per aquell viatge increïble.