Les afinitats afectives

Desitja l’impossible i que no cessi aquest anhel perquè, al final, sempre hi guanya qui abraça el desengany que qui en desafia el dubte permanent. No et ruboritzis per deixar escapar la passió incontrolable i, si tens la fortuna que el que sents és correspost, guarda aquest moment com un tresor preciós, per tenir-lo a mà sempre que vulguis, com si fos un refugi. El teu refugi. I si no ho és, no et mortifiquis, malgrat que el temps no ho cura tot. No vacil·lis ni un moment, que la certesa d’allò viscut no quedi en un record fugisser que perds com les claus de casa el dia que tens més pressa. Enterra el patiment que no duu enlloc i deixa que el cor bategui accelerat, inconscient, desbocat. No t’oblidis que demà potser ja és tard i que els segons s’escolen més ràpid que l’últim dia de vacances. Reté l’alè descompassat, la mirada dilatada, l’olor precís del seu cos, els mots exagerats que us vau dir. El més important és que facis el que vulguis, o el que puguis. És igual si aquest sentiment que t’omple el cap de pardals i l’estómac de papallones dura uns minuts, uns dies o és per molts anys. No durarà sempre. No hi ha res que duri sempre. No t’enfadis. És confús. Molt. Inevitable, també. Evita preguntar-te com hauria estat la vida si tot això no hagués passat. Sempre és millor saber la veritat que viure en la mentida. O en la ignorància. No sents que t’has tret un pes de sobre? No et sembla que el camí ara fa menys pujada? Desitja que la vida sigui fàcil perquè no ho serà. I, encara que et sembli mentida, aquí és on està la gràcia. Patiràs. No en dubtis. Però no tot depèn de tu. Hi haurà moments que no sabràs qui ets. Dubtaràs. No és cap traïció. Ni una fase. Aquí no hi ha persones bones ni dolentes. No diguis que faràs un munt de coses que després no faràs. Fes el que creguis que has de fer i si t’equivoques, mala sort. El més important no és amb qui estàs, sinó com ets tu. I com estàs tu. Admet, en la intimitat de la teva pròpia soledat, que de vida només n’hi ha una i, el final, és el mateix per a tothom. Per tant, millor que visquis a la teva manera. Pensa que aquestes coses, de vegades, passen. I no passa res. De vegades a les dones els hi agraden els homes. I, de vegades, a les dones els hi agraden les dones. I, de vegades, a les dones els hi agraden els homes i també les dones. I no, no passa res. Res. Fica-t’ho al cap. I que ningú et digui el contrari. Que et quedi clar. No passa res. Res de res.