Els 10 finalistes del Premi Núvol de Contes 2022

Vet aquí els deu finalistes del Premi Núvol de Contes 2022. Els set primers han estat elegits per votació popular, gràcies als vots dels mateixos concursants. El jurat, format per Helena Guilera, Pilar Beltran, Ramon Moreno, Jaume Forés i Carlota Rubio, ha rescatat tres contes més. El jurat farà públic el veredicte diumenge 18 de setembre a les 12:15h a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta, a l’escenari 3. També es premiaran els tres conte més llegits. Enguany, al premi Núvol de Contes s’hi han presentat 210 escrits dels quals, al llarg del mes d’agost n’hem publicat un total de 88 que ja van passar un primer filtre format per sis redactors i redactores de Núvol. Pots llegir tots els contes publicats aquí.

Contes seleccionats per votació popular

1. L’un, l’altre i el no res, de Jordi Santasusagna

En el seu primer dia de feina, l’un camina content pels carrers de Barcelona, il·lusionat i acompanyat de l’altre, també novell, amb qui ha estat compartint nervis i cafès a les proves de selecció.
—Vine, creuem per aquí.
—No. Anem més endavant.
L’un se’l mira.
—Com?
—Creua tu, si vols. Jo vaig més endavant. [Llegir+]

2. La seductora, de Francesca Vila Guàrdia

Des d’aquí dins, puc sentir com la ciutat es va despertant. Els sorolls i els silencis, les pudors i les aromes, les desgràcies i les alegries. Tot ressorgeix cada albada, i jo també. Hi ha dies que, encara no es beslluma el sol, com una moneda de coure entre la boirina, ja em sento captivadora, amb ganes de seduir. [Llegir+]

3. El taxidermista, d’Isaac Cortés Domingo

Em mires. Jo descanso sobre la llitera. Semblo una mena de Frankenstein amb totes aquestes sutures. Deses l’agulla al costat de l’instrumental que has utilitzat. Ara em toques. Tinc la pell freda i blana. Em dius que tot això és una bogeria i em fas un petó al front. Surts del soterrani. Puc abandonar el meu cos balmat i seguir-te fins al terrat. [Llegir+]

4. Saliva, de Ria Dueñas

Mai més no tornis a escollir aquestes vambes de canya alta per anar a teràpia, apunto mentalment mentre trontollo sobre una cama. No aconsegueixo desfer el llaç ni tampoc mantenir l’equilibri, poso una mà a la paret just a temps per no caure. -“No passa res, no hi ha pressa, deixa-les al llindar”- em diu la psicòloga, que m’observa des de la porta de la consulta. [Llegir+]

5. Jo confesso, de Trinitat Gilbert

Confesso que vaig ser jo qui va matar els coloms, un a un, fins a comptar-ne vint. Amb la mà esquerra els mobilitzava el cap estret, amb la dreta, els torçava el coll curt. M’he decidit a explicar-vos perquè heu crescut pensant que van ser els falcons els que van destrossar el colomar del pare. No va ser cap falcó. Les meves mans, manyagues per a vosaltres, germans meus, demolidores contra el mal. [Llegir+]

6. On són?, de Pei Serrano

Des de ben petit he sentit dir que soc esquerp i feréstec, potser és cert. Sempre he viscut sol, sense luxes ni excessos; no he tingut muller, ni fills; el sexe i el flirteig els conservo només com reminiscències borroses dels meus dies de joventut i no esmerço gens d’esforç teixint vincles i coneixences que indefectiblement esdevenen estèrils. [Llegir+]

7. Disculpin les molèsties, de Joan Simó

Fa anys que no es dutxa a primera hora. És una qüestió de respecte. A entendre-ho el va ajudar la senyora Mercè, la vella del segon segona. No li van caldre paraules, només una mirada severa, condemnatòria, com de professora decebuda, una mirada que deia “et maleeixo a tu, a la teva caldera i al soroll que fa”. [Llegir+]

Contes rescatats pel jurat

8. Bonet, les sabates!, d’Anna Vilar Roca

La senyoreta Sunyer sempre vesteix de negre i mai, mai, s’alça de la seva cadira rere la taula a l’esquerra de la pissarra. Les grans diuen que és vídua, d’un home dels vençuts de la guerra. També diuen que no té fills i que per això és una amargada. Jo no ho sé si és una amargada, però a mi me la té jurada. [Llegir+]

9. Recursos humans, d’Alberto Ramos

—On et veus d’aquí a cinc anys?
Lluny d’aquí. Em veig lluny, molt lluny d’aquí. En una platja de Pernambuco. Tinc un gos. No, en tinc dos. Em veig en una platja recòndita de l’estat brasiler de Pernambuco, amb dos gossos i una petita botiga d’articles de pesca. Perquè serà una platja de pescadors. [Llegir+]

10. El nen robot, de Marta Silvestre

Era rossenc, de gènere masculí i aparentava uns cinc anys biològics. Un model clàssic.
Abans d’entrar, el vaig saludar.
—Després parlem una estona, d’acord?
Va fer que sí amb el cap.
A dins de l’aula, la família i l’equip docent confrontaven punts de vista.
—Gairebé va mossegar a un altre nen —va informar una mestra —. Si segueix amb aquests percentatges d’agressivitat ens veurem obligats a desconnectar-lo —va amenaçar. [Llegir+]

Els tres contes més llegits

1. Libació, de Dani Colom

Feia un dia rúfol, i les aigües brutes i negres de l’Ebre no van amollar la presa. Déu havia volgut que Maria es negués el dia abans de degollar les gallines. Igual que sa mare, que no va saber viure vídua, amb l’home afusellat a la guerra. Al poble era un fet que es repetia de tant en tant i quan se trobava un cos pudent entremig dels canyars —o un penjat a la figuera—, les dones, vestides de dol, acudien a comentar. [Llegir+]

2. Superheroi Marcel, de Laia Mauri

La mare va estar dos dies parint el meu germà Marcel. En aquelles èpoques les dones parien a casa. Deien que per fer-ho calia veure suar les parets. Van adonar-se de la necessitat d’un metge massa tard. En Marcel va néixer el 16 de maig del 1934, època convulsa i context hostil. [Llegir+]

3. Paula 208, de Jordi Fernández Vives

Notava que m’anaven humitejant les parpelles i els llavis cada poca estona. La llum que m’arribava de l’altra banda era blavosa. A l’olor del lloc s’hi barrejaven diferents aromes que semblaven contradir-se entre si: lleixiu, alcohol de cremar, plàstic, roba neta de tintoreria, perfum afruitat i a vegades, quan s’obria una porta que quedava just al meu costat, olor de vomitat, pipi o caca. [Llegir+]

Tots els contes

Bases del premi