Mark Landis, el falsificador filantrop

Aquest maig el Documental del Mes és Art and Craft, la història de Mark Landis, un dels falsificadors de quadres més prolífic de la història. Landis jugava amb l’afany que tenen els museus per col·leccionar obres d’art, els cedia gratuïtament els quadres, amb l’objectiu que els pengessin com si fossin obres de de grans pintors, com Picasso o Louis Valtat. Els va deixar en evidència.

Landis és un personatge bastant peculiar. La seva personalitat recorda la d’un nen entremaliat de dotze anys, però el seu cos és el d’un adult de seixanta anys, i les seves trapelleries també ho són. Des de fa temps que s’ha dedicat a copiar quadres d’artistes reconeguts. I la seva feina és tan genial que, fent-se passar per un donant filantrop o per capellà, ha encolomat obres a museus d’arreu dels Estats Units. La seva rutina havia funcionat fins que Matthew Leininger, un treballador del registre del Museu d’Oklahoma, va descobrir un dels seus quadres plagiats i va decidir estirar el fil d’aquesta història per veure fins on el portava tot aquest assumpte.

El passat de Landis és, potser, l’única explicació que pot tenir el seu comportament. El seu pare era militar de la marina d’Estats Units i, per això, la seva família es mudava molt sovint d’un estat a un altre. Després d’un temps, va rebre ordres directes de l’OTAN i el van enviar a missions per tota Europa. Va ser llavors quan Landis va començar a fer les seves primeres falsificacions de segells pels seus companys de classe. Però la mort del seu pare el va afectar molt, fins i tot el van diagnosticar amb esquizofrènia i el van internar durant uns mesos en un hospital psiquiàtric. Quan va sortir va fer algun curs d’art i la seva obsessió es va basar en honorar la figura dels seus pares amb la falsificació i donació dels seus quadres a museus. El curiós d’aquest cas és que Landis no actuava per lucrar-se, i per això la justícia no l’ha pogut encausar.

Art and Craft explica dues històries: per una banda, la càmera ens porta a casa de Landis per veure el món d’un falsificador, però també va més enllà i es mostren activitats quotidianes desvinculades del món de l’art, com per exemple les seves revisions mèdiques. D’altra banda, s’explica la història com Leininger va descobrir l’estafa de Landis. Amb aquest format, els directors Sam Cullman, Jennifer Grausman i Mark Becker contraposen la figura autoritària del museu representada per Leininger i la de l’artista no reconegut i falsificador, l’incomparable Mark Landis.

El documental del mes planteja un debat al voltant de l’art, per escatir quin estatus ha de tenir una obra per merèixer un espai al museu. Al capdavall, queda oberta una qüestió: per què Landis va poder enganyar durant tants anys els conservadors d’uns museus que, moguts per l’afany d’aconseguir noves peces (i en aquest cas regalades), van obviar alguns detalls que els haurien fet veure que eren davant de falsificacions?