Jan Janowski, l’explorador

Encara es possible complir somnis que trenquin amb l’establert? El Jan Janowski creu que sí. I ho està aconseguint: fa uns mesos va sortir de Barcelona en direcció a Austràlia, sol i a peu. De moment ha arribat fins a Grècia, amb el que suma 12 països, i ha recorregut més de 6000km. I continua.

La insatisfacció generalitzada de la mal anomenada generació perduda és el marc en el que projectes com el del Jan cobren sentit, com una aposta inconformista i valenta per trobar una altra forma de vida. Per un altre tipus de missatge. Per mostrar que és possible. No es tracta només de fer el viatge de la vida que et redescobreix a tu mateix i al món, tinguis l’edat que tinguis. Es tracta de, passats els 30, decidir apostar pel que creus, encara que no casi amb el que ens han fet mamar des de petits.

El somni del Jan, en emprendre una aventura d’aquesta envergadura, és un somni de llibertat que compartim molts, cadascú a la nostra manera, i un gran repte, que implica moltes altres coses.

Inspirat per la volta al món a peu que va fer el Nacho Dean, aquest jove explorador del s.XXI, amant irreverent de la natura i apassionat de les aus, en va recollir el relleu, a mode de torxa olímpica, i es va posar a caminar. Sumant-hi que, com si es tractés d’una Odissea moderna o d’una expedició dels primers exploradors, la seva ruta va fent girs inesperats, descobrint paratges, paisatges, fauna i pobles que són difícils de veure d’altres maneres: voreja llacs, puja cims o travessa colls. El que faci falta. No hi ha límit per a les seves cames, la seva curiositat i per al seu inseparable acompanyant, el monowalker.

El monowolker -batejat com a Kinton en honor al núvol de Bola de Drac- és un carro dissenyat expressament per poder superar obstacles, i s’adapta a camins de muntanya, a carreteres o a sòls més complicats. Accepta dues modalitats, una que requereix molt més esforç físic (una roda, agafat amb un arnés i arrossegat amb el caminant per davant) i l’altre, amb dues rodes de suport, per poder-lo empènyer en camins més planers. El Jan hi porta tot el material necessari per poder viure.

I us preguntareu, si, però com viu? Doncs amb el mínim i amb el màxim. Una de les premisses més importants d’aquest projecte és “Waste 0”, és a dir fer el menor impacte en el planeta. Amb una tenda de campanya, fent bivac i de tant en tant, un sostre. Zero contaminació. Despesa mínima. Tornada a l’essència.

Fa unes setmanes vaig tenir la sort de poder-lo acompanyar durant un petit tros del seu camí, i seguint al peu de la lletra el refrany “Allà on vas, fes com veuràs”, vam resseguir el dibuix de l’únic fiord del Mediterrani, la badia de Kotor, a Montenegro: en Jan, l’explorador; en Kinton, el monowolker, i una servidora.

De l’experiència, en podria escriure pàgines i pàgines, tant d’anècdotes com de reflexions; però no es tracta de parlar de la visitant, si no de l’amfitrió, i algunes reconec que prefereixo guardar-me-les com un petit tresor. Potser una de les coses que més destacaria, és com ha canviat la meva concepció de viatjar, i sobretot, de caminar.

Caminar és converteix en una nova dimensió del temps i de la idea del viatge, exterior i interior. Una oda a la bellesa de la terra i de la natura. Un recorregut que batega, resseguint una línia que va fent corbes, alts i baixos, en una metàfora quasi poètica de les formes orgàniques i de la mateixa vida, per què no?

Caminar i prendre consciència del nostre planeta, i imaginar com seria si cadascú de nosaltres pogués fer aquest exercici de pelegrinació, humilitat, tolerància i respecte cap al medi ambient.

Caminar i viure d’aventures, que el Jan comparteix a través del seu compte d’Instagram (@siberiano_explorer). Hi podreu veure fotos espectaculars, descobrir aus i espècies endèmiques, conèixer indrets indòmits, seguir les seves curiosíssimes i variades vicissituds i donar-li suport, ànim, idees o el que vulgueu. Us puc assegurar que cada post se’l treballa a fons, investigant la història i la natura dels llocs per on passa i explicant, des de tradicions i anècdotes a curioses dades geològiques o culturals.

Dit això, encara li queda un bon tros de planeta: el pla a curt termini és travessar Turquia i continuar per Geòrgia, Armènia i Iran, fins a arribar a l’Àsia Central (Kazakhstan i Kirguizistan, entre d’altres). I més enllà, tot i que encara ha de ploure una bona estona, passar per la Xina, Mongòlia, Rússia, Japó i des d’allí, baixar cap al sud-est asiàtic i Indonèsia, cap a Austràlia i Nova Zelanda.

Viatjar sol no és viatjar aïllat, i no es tracta d’un repte fàcil, o sigui que tant de bo segueixi tenint forces mentals i físiques per continuar compartint el seu viatge i fent-nos confiar que valors com el respecte, l’amor, el coratge i l’inconformisme poden ser una actitud de vida, no només un somni de joventut.

Seguiu-lo a IG: @siberiano_explorer