TV3 et proposa una nova sèrie d’adolescents

Hola, jove (o persona de trenta anys a qui hem decidit incloure dins d’aquesta categoria perquè comparteixes les mateixes característiques econòmiques de precarietat)!

Avui estem aquí per parlar de tu, un jove. I qui millor per fer-ho que nosaltres, un grup d’homes de cinquanta anys. Nosaltres et coneixem, sabem el que t’agrada: fer grafitis i portar gorres del revés. També t’agrada escoltar rap i anar amb skate. (És possible que t’estiguem confonent amb els animals que protagonitzen els anuncis dels batuts de Puleva). El cas és que t’entenem. I per això hem decidit fer-te una sèrie.

Sí, una sèrie sobre tu! Sobre els joves, els seus desitjos i les seves pors. I quines són? En què penseu? T’ho podríem preguntar directament, però hem triat fer una cosa encara millor: inventar-nos-ho.

La nostra sèrie va sobre la teva vida. És a dir sobre les vides d’uns actors de vint-i-set anys que fan veure que van a l’escola. Per sort, aquesta maduresa física ajudarà a afegir profunditat als personatges, alhora que estimularà intel·lectualment el nostre públic, obligant-lo a fer-se preguntes autènticament revolucionàries com, “Per què hi ha una persona del 1997 fent 2n de Batxillerat?”.

Volem que el guió sigui natural i fresc. Per això hem contractat a l’Anselm, el nostre expert en vocabulari juvenil. L’Anselm té una filla de divuit anys (que no li parla des que li va posar les banyes a la seva mare), i per tant té molt contacte amb el món adolescent. Gràcies a ell hem descobert expressions com, “Suuu, que pepino!” o “Papa, no em ratllis el putu cap, t’odio”.

Però no només tenim l’objectiu d’entretenir-te, sinó també el de fer-te pensar. És per això que ens atrevirem a parlar sobre la cosa més perillosa que et pot passar com a jove: els cànnabis. Ja veuràs, tenim tota una trama pensada sobre els perills dels porros (o “canuts”, o “lenyos”, ens les sabem totes!). Fins i tot inclourem una escena on un dels nostres protagonistes li compra droga a un camell. Perquè el puguis reconèixer, farem que el seu personatge porti un tatuatge d’una calavera i parli en castellà perquè es noti que és “de carrer”. Ah, i els estarà esperant fumant-se un piti sota un pont molt fosc als afores de la ciutat.

Juntament amb les drogues, serà també essencial que fem pedagogia sobre el sexe. I què és més pedagògic que mostrar la realitat: tothom recorda el seu primer trio a les convivències de primer de Batxillerat! Això és perquè els joves estan molt sortits, sobretot els homosexuals.

Parlant d’homosexuals, no hem d’oblidar la diversitat! Avui en dia la representació és molt important. Més que res, que no volem que ens “cancel·leu” per ser massa “heteronormatius”. Per tant, imposarem una diversitat forçada i bidimensional, assegurant-nos que els personatges més guapos i principals continuïn sent normals. Per exemple, mentre que el Roc (interpretat per un actor que es farà famoset i es passarà de per vida al castellà) patirà una evolució molt profunda durant tota la primera temporada, intentant navegar l’alcoholisme del seu pare a través de la seva passió per la literatura catalana, dedicarem mig capítol al desenvolupament personal de la Marina (d’etnicitat ambigua), que decidirà fer-se un pírcing al nas per tal de visibilitzar la seva condició (bisexual).

Un altre factor clau seran les escenes de les festes. El jovent està molt esbojarrat; acostumen a anar a un parc amb un altaveu per posar La Raíz i saltar al ritme de la música. A més a més, hem de recordar que, normalment, la gent sol tenir un coma etílic després d’haver-se begut dues birres. Aquesta escena serà essencial que aparegui, no només per educar sobre la cultura de l’alcohol, sinó per poder fer publicitat d’Estrella Damm, els nostres màxims inversors.

Arribats a aquest punt, us estareu preguntant: i els adults? No patiu! Ho tenim tot previst, hem creat un ventall de personatges versàtils que distribuirem al llarg de la història, assegurant-nos que només hi hagi converses entre dos d’ells si van sobre algun dels joves (el nostre propi test de Bechdel). Els personatges que hem ideat et transmetran el missatge que només existeixen dos tipus de persones adultes: les bones i les dolentes. Com per exemple, un pare que li pregunta al seu fill com està, encara que els dos són homes (bo), un pare que obliga el seu fill a anar a la universitat en lloc d’anar-se’n de gira amb el seu grup de rumba (dolent), un profe guapo que insulta els alumnes (bo) i un profe que insulta els alumnes però és calb (dolent).

Finalment, quan notem que la temporada ens ha quedat una mica fluixa, triarem algú per matar a l’atzar (probablement un dels adults, que són intercanviables, prescindibles i vells, clar) perquè t’oblidis que la trama no ha tingut cap mena de sentit i han quedat molts caps sense lligar, (com és que la Marina, un cop fet el seu discurs inspirador que sembla escrit amb el ChatGPT, no ha tornat a aparèixer?).

Dit això, t’hem convençut? Estàs flipant amb colors? Realment ens és igual. Sigui com sigui, te l’acabaràs empassant sencera un diumenge de ressaca, perquè “no hi ha res millor” i és “tan dolenta que enganxa”. Veus, com et coneixem!